La mort de Carles Sabater: un estrès acumulat que el cos no va aguantar

Barcelona

El 13 de febrer de 1999, fa avui 25 anys, el vocalista del grup Sau, Carles Sabater va morir després d'un concert a Vilafranca del Penedès. Dues dècades i mitges després de la seva mort, l’escriptor i periodista musical Pep Blay reconstrueix la figura del cantant en el llibre Cor trencat, a partir de 30 entrevistes a persones del seu entorn.

Aclarir rumors

Sobre la mort de Carles Sabater, van sorgir molts rumors. Es va arribar a dir que el cantant estava enganxat a les drogues o que s'havia suïcidat. Fins i tot, explica Pep Blay, "se li va fer una anàlisi de substàncies tòxiques, perquè era músic".

En el seu llibre, Pep Blay recull la interpretació de l'autòpsia. Detalla que la causa de la mort va ser "una arrítmia letal"

La vida del músic: un estrès impossible de gestionar

Pep Blay defineix Sabater com "la primera gran estrella de la música catalana", i com una persona compromesa amb la seva feina, a qui, a més, "li agradava agradar". Per això, assenyala que "no sabia dir que no", i que sempre atenia a tots els seguidors: "trobaràs molt poca gent a Catalunya a qui en Carles digués no a un autògraf o fotografia".

Arran d'això, l'escriptor apunta que "l'estrès acumulat i la hipertensió cronificada" van provocar-li avisos com "episodis de desmais i vertígens en els mesos anteriors". De fet, el cantant havia tingut una sèrie de "símptomes que es relacionaven amb problemes del cor".

La vida de Sabater no només es resumia en la música, sinó que també es dedicava al cinema i la televisió: "portava un ritme molt bèstia". A més, Blay ha afegit que tenia una gran "pressió econòmica" al darrere, perquè "quan en tenia cinc, en gastava sis". I per fer front a tot això, no tenia ningú. Blay l'ha descrit com una persona reservada que "no tenia un confident". Com que no parlava sobre els seus pensaments amb ningú, això també l'afectava mentalment; "era com si tingués diverses vides i cadascuna funcionés d’una manera i no volgués que es barregessin".

Una amistat que no va arribar

"Tinc un detonant tant trist com preciós per iniciar aquest llibre", explica Pep Blay. I és que la història del llibre sorgeix d'una amistat que mai es va materialitzar. Entre Blay i Sabater sempre hi havia hagut una relació professional, "de periodista a músic amb certa franquesa", però els seus amics en comú sempre havien dit que havien de ser amics, ja que compartien moltes coses.

Quan per fi es van decidir a quedar, havia de ser aquella nit del 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès, abans del concert d'inici de gira de Sau. Blay, però, es va haver de quedar al diari per tancar l'edició del diumenge i ja van quedar per un altre dia. "L'endemà al matí em desperto, encenc la ràdio i sento que en Carles havia mort", recorda el periodista, que admet que moltes vegades es pregunta com hagués estat com a amic: "és el meu detonant personal, el meu cor trencat".