Gemma Nierga torna a la Ser el dia del centenari: "La ràdio és terapèutica; és la meva vida"

Barcelona

Si la Gemma Nierga hagués de fer alguna cosa nova a la ràdio, faria ràdio esportiva, tot i que no n'està del tot segura. "La meva mare s'adormia amb la ràdio sota el coixí i escoltava el Jordi Basté i parlava amb ell. Li donava la raó quan parlava del Guardiola o dels àrbitres". "Ella va morir jove, va emmalaltir, i és un record que tinc molt bonic", ha explicat. "La ràdio és una part d'emoció, quasi terapèutica; com prendre'm la pastilla abans d'anar a dormir. Doncs no me la prenc, me la poso, i m'ajuda a dormir".

L'ara presentadora del programa Cafè d'Idees, a La 2 i Ràdio 4, ha fet broma amb els seus hàbits d'oient: "A mitjanit sentiré a aquella veu i rondinant l'apagaré. Quan em llevi, posaré la mà sota el coixí i la tornaré a encendre. Soc una mica promíscua, a vegades me'n vaig a dormir amb un i em llevo amb un altre". Tot i que vol entrar en el món del podcast, "continuo sent dona de ràdio i de transistor. M'agrada la ràdio esportiva i que m'expliquin coses del Barça", tot i que ara van mal dades. Escolta moltes emissores, "l'Anna Puigboltas, amb el Balcó, que és boníssim", i salta d'una tertúlia a una altra i d'una editorial a una altra.

La sortida de la Ser

Sobre la seva sortida de la ràdio, ha dit que mai no li han explicat els motius ni els ha preguntat. "És un moment fosc de la meva vida i, per a mi, ho és d'aquesta casa, on els que manaven eren foscos. No em ve de gust recordar-ho perquè ja no hi són, i la gent que hi ha ara són fantàstics i continuo estimant molt la Ser. Entro aquí i aniria a la meva taula, m'asseuria i diria: Pablo, què fem avui?". "És fantàstic com els bons records s'apoderen de mi. Ara tot torna a brillar", ha conclòs.

La vocació de Gemma Nierga

La primera pregunta de Pablo Tallón, sobre el moment en el qual va decidir dedicar-se a la ràdio, ha sorprès la presentadora. "Per això triomfa el Pablo a les entrevistes, perquè fa les preguntes directament". Gemma Nierga ha respost que va començar quan "tenia uns 16 o 17 anys i vaig començar a pensar que volia ser periodista, perquè havia sentit a dir que eren els que explicaven el que passava al món". En realitat, això no entrava en els seus plans de més petita, quan volia ser ballarina, actriu o mestre.

Confirma que sempre li ha agradat la comunicació i ha sentit atracció pels escenaris. S'oferia com a voluntària per a llegir a missa quan les monges ho demanaven, per bé que els primers dies davant del micròfon no va anar del tot bé. "Quan vaig entrar en aquell estudi de Ràdio Vilassar de Dalt i es va encendre el pilot vermell, jo em vaig posar tan nerviosa! Si el meu guió deia que algú estava rodant a Múnic, jo deia que estava rodant a Montjuïc. Estava tan nerviosa que no llegia bé".

El "Parlar per parlar"

En l'entrevista, la Gemma Nierga ha recordat els inicis, l'any 1990, amb el programa "Parlar per parlar", del qual ha confessat un secret: "Començava un programa d'una hora de trucada, on no trucava ningú. I llavors trucava el meu germà, el meu cosí o alguns amics meus. Al principi eren connexions falses, tot i que les històries eren reals". També ha confessat que la ràdio de matinada no li acaba de fer el pes i amb la seva mare es feia creus del que li explicaven els oients. El dia de l'estrena estava tan nerviosa que se'n va anar a menjar una mousse de xocolata al desaparegut cafè de la ràdio.

Després va venir el salt a La Ventana, on es va sentir més còmode. Destaca que en els quinze anys que va estar-hi al capdavant, els caps de l'emissora no els van dir que no mai, i que això els va permetre provar coses noves i també equivocar-se. "Al principi ens volíem copiar del Sardà i fer entrevistes molt creatives, però com que no em sentia còmode, allò no era de veritat. I els oients ho noten de seguida, perquè em quedava forçat. Però érem capaços d'adonar-nos-en".