Descobrir la paraula leucèmia a través de patir-la, la realitat de molts infants i joves

Barcelona

La Mercè té 15 anys, els ha celebrat amb els seus amics fent una gimcana en un chiquiparc. Els 14, però, els va passar dins d'un hospital, preparant-se per un trasplantament de medul·la. Tenia leucèmia. Avui parlarà amb la Marta, que en té 20, i que va passar pel mateix procés farà gairebé 10 anys. Dues noies que van tenir leucèmia a una edat semblant, amb tot el que això comporta. Els preguntem quins sentiments van tenir, quines pors, com van viure estar allunyades dels seus amics i també com va ser el després.

Avui a 'El Balcó' parlem de la leucèmia perquè el 15 de febrer se celebra el dia mundial de la lluita contra el càncer infantil i la leucèmia és el tipus de càncer pediàtric més comú, suposa un 30% del total segons dades de la Fundació Josep Carreras. D'això ens en parlarà la doctora Maribel Benítez, metgessa especialista en oncohematologia pediàtrica de la Vall d'Hebron, qui també ha acompanyat la Mercè en el seu trasplantament.

Adonar-se que estàs malalta

La Mercè va començar amb "petits marejos" que es van anar fent cada vegada més grans fins que va haver-hi un moment que no podia estar de peu: "em marejava i queia a terra, no tenia energia ni per aixecar-me ni per caminar". Anaven a l'hospital però, com que era època Covid, només li feien un test i l'enviaven cap a casa, fins que va haver-hi un moment que, com que la Mercè no parava de vomitar, van demanar una analítica. Allà van veure que tenia leucèmia. Ella tenia 13 anys.

La Marta en tenia 12 quan els seus pares la van començar a veure pàlida i cansada. La van portar a fer una analítica "pensant que era anèmia", ella va tornar a l'escola i aquella mateixa tarda la seva mare la va anar buscar "molt espantada" i la va "portar a l'hospital corrent". Allà la van ingressar d'urgències, li van fer una punció de medul·la i s'hi va quedar durant un mes.

Cap de les dues sabia què era la leucèmia, se'n van adonar més tard que era un càncer. Malgrat tot, les dues ho van afrontar amb bona actitud: "crec que podria haver tingut més por, tot i que els nervis estaven allà", ha admès la Mercè, "a mi en cap moment se'm va passar pel cap que podia morir-me", ha afegit la Marta.

Molts dies ingressades

La leucèmia és un tipus de càncer que requereix rapidesa i temps. "S'ha de començar el tractament de manera urgent", ha apuntat la doctora Maribel Benítez, que ha destacat que, a més, cal "ingressar perquè hi ha risc de complicacions". El tractament és llarg, "sempre". Són mesos de tractament de quimioteràpia i, si a més se suma el trasplantament de medul·la, com és el cas de les dues, encara dura més.

La Mercè va estar uns dies a l'UCI, un lloc "avorrit". Però dels dies a planta té bons records: "jugavem a jocs amb els pares i els metges i infermeres". A més, es podia comunicar a través del mòbil amb els companys i, fins i tot, jugar a videojocs amb ells. La Marta, en canvi, només va estar un mes ingressada, però se li va fer llarguissim: "no podia veure els meus germans, cosins ni amics, se'm va fer bastant dur".

El que sí que van arribar a trobar faltar va ser l'escola. Tot i que totes dues van poder seguir les classes des de l'hospital i des de casa i no van arribar a perdre cap curs, sentien que perdien una part. "A la classe estàs acompanyat i el graciosillo de la classe fa algun comentar-hi", ha destacat la Mercè, en canvi, a l'hospital ho anava fent sola, sense companys. La Marta també ha volgut subrallar la sensació del tornar a l'escola després d'estar mesos "estancada i "enfocada a sobreviure": "els teus companys tenen interessos de gent gran i tu estàs veient Disney Channel".

El trasplantament

No totes les leucèmies requereixen de trasplantament, ha explicat la doctora Benítez, que també ha destacat que ara hi ha una "probabilitat del 80% de trobar un donant compatible". Tot plegat és gràcies als registres nacionals i internacionals i, a més, també existeixen "altres tipus de trasplantaments", que també poden salvar la vida.

En el cas de la Marta, el seu donant va ser el seu germà petit, en Jan, que tenia només 7 anys quan li va dir als seus pares: "tranquils, que jo salvaré la Marta". En canvi, els pares de la Mercè i el seu germà petit no eren compatibles, però van trobar un donant del qual només saben que "és un home". Coneixent-lo o no, i malgrat totes les complicacions que van viure després del trasplantament, les dues n'estan molt agraïdes.

La Marta, vuit anys després del trasplantament, s'ha sentit amb forces de tornar a l'hospital, de la mà de la Fundació Villavecchia, per ajudar a nens i nenes que estan passant pel mateix que va passar ella. La Mercè s'ho pensarà, però de moment s'emociona en recordar quan els seus amics li van dir que es farien donants de medul·la quan puguessin. La Marta també li ha passat, quan algú li ha dit que era donant: "és com si et donessin la medul·la a tu". S'apaga el micro i cap de les dues pot evitar acabar amb una abraçada.