"Hi ha molts més animals de tipus salvatge dels que realment es veu"

Barcelona

Set casos en el punt de mira a Catalunya que podrien assemblar-se al del mico Linito, rescatat fa cinc dies d'un pis de l'Eixample de Barcelona, on feia 36 anys que estava tancat en una gàbia. La Fundació per l'assessorament i acció en defensa dels animals, FAADA, fa anys que batalla amb l'administració per agilitzar decomisos d'animals salvatges que no haurien d'estar on estan. El cas del mico Linituo és un exemple de la lentitud del rescat.

La FAADA feia 10 anys que interposava denúncies, però no ha estat fins ara que es va poder negociar amb la propietària del mico. Ho va fer la Generalitat, a partir d'una denúncia de l'ONG. Amb la llei de benestar animal a la mà, aquesta situació era insostenible i li haurien acabat decomissant l'animal a la força. Parlem sobre com va anar el rescat i quantes situacions similars hi ha a Catalunya amb l'Anna Estarán, coordinadora de l'àrea legal de FAADA i l'Olga Feliu, fundadora i directora de la Fundació MONA.

Bon marc legal, falta de voluntat

"Disposem de normativa que facilita el decomís, però a l'administració li costa aplicar la llei quan toca", ha expressat Estarán. La nova llei del benestar animal permet decomissar els animals salvatges més fàcilment perquè, si abans es podien tenir si no provenien d'origen legal, ara ja no es poden tenir determinades espècies salvatges. El problema opina l'advocada especialista en dret animal, és que falta iniciativa per part de l'administració. A més, existeix una "qüestió probatòria", en la qual s'ha de demostrar que "manca benestar als animals" o que hi ha hagut transició econòmica, una cosa molt complicada de fer.

Mentrestant, la FAADA continua investigant possibles incompliments de la llei. Ara mateix tenen set grans casos localitzats a Catalunya, la majoria de "grans felins", com poden ser tigres, guepards o lleons. Però no són els únics, n'hi ha de menors i casos soterrats que encara no han identificat: "hi ha molts més animals de tipus salvatge dels que realment es veu", ha destacat Estarán, que ha recordat que "fins fa dos dies hi havia un elefant a Caldes de Montbui de manera il·legal".

El procés de decomís

Abans eren només els veïns els qui avisaven, ara també ajuden les xarxes socials, ja que molts col·leccionistes els exposen en fotografies. Quan veuen un cas, el primer que fan és "sol·licitar una inspecció" i van a veure si el o la propietària vol cedir l'animal: "sempre intentem convèncer abans de denunciar perquè entenem que tenim persones davant". Si veuen que la negociació no funciona, aleshores interposen les denúncies corresponents. La majoria de rescats, però, són "cessions o comisos automàtics" perquè es tenia l'animal de forma il·legal.

El cas del Linito

La fundadora i directora de la Fundació MONA, Olga Feliu, ha explicat que va ser fa quinze dies quan van contactar amb la fundació explicant el cas del Linito: “ens va trucar l’assistència social dient que hi havia una dona de 93 anys vivint amb un mico i un gos”. Quan va anar a l’habitatge, juntament amb una companya de FAADA, va veure que la senyora no tenia una relació molt estreta amb l’animal, que vivia en una gàbia: “la dona l’estimava molt, però el domicili era allargat i el mico estava en una cantonada. Ella feia vida a l’altre cantó amb el gos”.

Ara, el Linito es quedarà temporalment a la fundació MONA i la idea és traslladar-ho a un lloc on hi hagi més caputxins: “esperem que no trigui gaire, però al final les administracions i els rescats triguen”. Els primers dies del primat a la fundació han anat “molt bé”. Des del principi va començar a saltar per les branques i les fulles.

Però també hi ha altres casos d’aquest tipus amb nom propi. Un d’ells és el de la Dumba un elefant que va morir abans que es pogués traslladar a un santuari a França. O la Susi, un mico que estava a Alacant i que no l'han tornat a visitar mai més. Sobre aquests casos, Feliu ha assegurat que “són animals que no poden ser mascotes, de cap de les maneres”. A més, assenyala que la majoria de propietaris d’aquests animals no es preocupen gens per ells després dels decomisos: “de tots els casos que hem rescatat en 23 anys, només en un han vingut a veure l’animal, des de Las Palmas de Gran Canària”.