La sequera deixa al descobert les restes de la Foneria de Sant Sebastià al pantà de Darnius-Boadella

Girona

A l'Alt Empordà, entre Darnius, Boadella d'Empordà i Sant Llorenç de la Muga hi ha l'Embassament de Darnius-Boadella. Ara mateix, la sequera -el pantà està a l'11'7% de la seva capacitat- ha deixat al descobert les ruïnes de la Foneria de Sant Sebastià de la Muga. Es tracta d'una fàbrica de munició per canons que va estar en funcionament durant 26 anys el segle XVIII.

Aquesta empresa va ser la primera foneria de Catalunya que va tenir un alt forn de producció de ferro colat. Va entrar en funcionament el 1770 i va començar com una iniciativa particular, d'un habitant de la Jonquera, Pere Grau, que va situar la fàbrica en aquesta ubicació per aprofitar tres elements importants: "boscos que produien el carbó vegetal que feien servir, proximitat a les mines de ferro i a la força hidràulica del riu Muga" explica Marià Baig, doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amant de la història local i que ha publicat diversos articles justament sobre la foneria.

"Tradicionalment, aquí, al Pirineu es produïa ferro a través de la farga catalana, però era un procediment molt lent" explica Baig. "Per fer boles de canó, es necessitava una producció més industrialitzada. Van adoptar el mètode de forn de ferro colat, que venia d'Europa, perquè permetia fondre més quantitat d'aquest metall". En aquells moments, encara que Espanya no estava en guerra -"hi havia un pacte de família amb França"- necessitaven munició perquè l'exèrcit encara tenia totes les colònies americanes.

Va funcionar vint-i-sis anys i malgrat que es tenien plans d'ampliar la fàbrica, el 1794, durant la Guerra Gran, els francesos van ocupar-la i destrossar-la perquè estratègicament "no podien tenir una fàbrica tan a prop de la frontera" i "tenien una ordre de demolir-ho tot i d'emportar-se tot el que poguessin" apunta Baig.

Ara només es poden veure dos edificis, que són els únics que els francesos van deixar en peu, però la planta era molt més extensa. "Era una colònia industrial, però molt antiga, perquè estem parlant del segle XVIII" explica l'investigador, que afegeix, que hi havia una plaça, una ermita, la casa del director, l'alt forn, un magatzem de carbó i ferro, així com unes cavallerisses on guardaven les mules.

1969, any de construcció de l'embassament

Aquests edificis de l'antiga foneria van quedar abandonats des de llavors. Els camps dels votants van ser llaurats i treballats, mentre a l'esplanada creixia un bosc espès. La zona es va continuar visitant almenys un cop l'any perquè se celebrava l'aplec a l'ermita. "Veies que hi havia les ruïnes d'un edifici, però estava envoltat de matolls" apunta Baig. "Ningú es va cuidar d'estudiar-ho". L'any 1969 es va construir l'embassament de Darnius-Boadella, que va inundar les ruïnes i ara, només es poden veure en episodis de sequera.

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha fet un documental sobre la foneria, que es pot veure aquí.

Escolta l'entrevista sencera amb l'expert Marià Baig: