Núria Feliu: la gran cantatriu de Catalunya

Barcelona

Al Palau Robert –amb entrada gratuïta-, es ret un més que merescut homenatge a la Núria Feliu: una de les grans veus de la història de la música catalana, la nostra reina del jazz i, probablement, la santsenca més il·lustre de tots els temps. Una exposició recomanable a tots els públics, però especialment pels més joves, que així podran comprendre la gran dimensió que va adquirir aquesta artistassa total.

Un duet junts, la seva última cançó L'Òscar-un altre fill del barri de Sants- va estudiar amb la neboda de la Núria, l'Eulalia Feliu, però, tot i saber qui era la seva tieta i compartir barri, no li despertava gaire interès. Això va canviar quan, amb vint i molts anys, va arribar a les seves mans -l'Òscar sempre ha sigut gran aficionat al jazz- un disc de jazz de la Núria Feliu. L'Òscar va quedar tan meravellat, que va trucar a l'Eulalia per dir-li que li havia encantat el disc de la seva tieta, i aquesta li va dir que truqués directament a la Núria, que segur que li encantaria que sentir aquelles paraules. Així ho va fer, i la Núria Feliu el va convidar a casa seva a prendre cafè i li va regalar un fotimer de discos. Allà va néixer una bonica amistat entre la Núria i l'Òscar, que va durar fins a l'últim dia. De fet, l'Òscar Dalmau té el gran honor d'haver fet un duet amb la Núria en la qual va ser l'última cançó que va cantar. Va ser l'any 2016, en el tema 'Le llamaban el fiera' del grup La Pols i l'Era. El Mercat de Sants: el seu primer gran escenari Tot i haver estudiat solfeig i piano durant la infància -va compartir estudis amb el tenor Josep Carreras-, la primera feina de la Núria va ser a la parada de llegums i conserves que els seus pares tenien al Mercat de Sants. "Com la seva mare li deia que havia de posar-se guapa i mostrar-se la mar de feliç amb els clients tot i que estigués trista, ella sempre va considerar que aquell va ser el seu gran primer escenari" diu l'Òscar. Finalment, l'any 1965, després d'una llarga temporada en el teatre amateur, el compositor Antoni Ros-Marbà la va descobrir, i la Núria va començar la seva exitosa carrera de cantatriu, com a ella li agradava definir-se. "Cantatriu és una actriu que canta", ens aclareix l'Òscar. Una diva en català "Si hagués cantat en anglès o francès, no tinc cap dubte que la Núria Feliu seria considerada una de les grans cantants de la història mundial", afirma l'Òscar. Però la Núria va ser una gran activista de la llengua catalana, tal com demostra el seu repertori: de les quatre-centes cançons que va cantar, totes van ser en català excepte sis que eren castellà; "Quan a TVE feien monogràfics de la Núria, encara amb el dictador viu, la deixaven cantar en català sempre que les intercalés amb algunes cançons en castellà... Ella sempre utilitzava aquestes sis cançons".