Javier Solana, sobre Europa i l'amenaça de Putin: "La UE també ha de respondre a la perspectiva d'una guerra real"

Barcelona

El president francès, Emmanuel Macron, no ha descartat la possibilitat d'enviar tropes a lluitar a Ucraïna, després de la cimera amb una vintena de líders europeus ahir a París. En una entrevista a l'Aquí Catalunya, l'exsecretari general de l'OTAN i ara president d'EsadeGeo, Javier Solana, ha dit que no creu que això passi, però ha admès que la situació és "difícil" a Ucraïna. El diplomàtic considera que el món ha canviat i el comportament de Vladímir Putin és "dolent" per Europa i s'han de tenir en compte instruments de més capacitat militar des de la perspectiva de la Unió.

A banda de l'aliança amb els Estats Units a través de l'OTAN, el també exministre d'Exteriors i anterior cap de la diplomàcia del continent, creu que la Unió Europea, de manera individual, ha d'assumir que ara la situació és més difícil: "Això no implica que canviïn moltes coses, però la Unió ha de tenir un sentit més fi del que suposa la seguretat, un terme molt ampli, que comprèn des de la seguretat de les comunicacions i les fronteres a la perspectiva d'una guerra real, i això és el que estem veient i hi hem de respondre".

Solana argumenta que la situació és especialment delicada a Ucraïna perquè hi ha eleccions a Rússia el pròxim mes de març, a les quals Vladímir Putin "vol arribar com més a dalt millor", i ha posat l'exemple de la mort d'Alexei Navalni, sobre la qual no té dubtes i afirma que el principal opositor de Putin ha estat assassinat: "No el volien tenir als carrers de Moscou i ja hem vist què ha passat. Van intentar enverinar-lo, va tornar al país i el van portar a una punta de l'àrtic, i quan s'han apropat les eleccions l'han entregat a la família cadàver".

Sobre l'adhesió de Suècia a l'OTAN, un cop Hongria ha aixecat el veto i la cambra d'aquell país hi ha donat el vistiplau, Solana ha assegurat que s'ha portat a la pràctica el que ja constava per escrit. "Finlàndia i Suècia, dos països neutrals, en el moment en el qual Putin va atacar Ucraïna van decidir que estaven en una situació d'inferioritat amb Rússia". També ha apuntat que cal una reforma del consell general de Nacions Unides, com ha admès el secretari general de l'ONU en les últimes hores, perquè el món ha canviat i la situació d'ara és molt diferent de la del final de la Segona Guerra Mundial.

Alto al foc a Gaza?

Poques hores després que Joe Biden, el president dels Estats Units, hagi dit que espera que dilluns de la setmana que ve, després del cap de setmana, pugui començar una treva a Gaza, Solana ha dit que es divideix "entre la seva part pessimista i optimista", però que la solució final al conflicte "no està a prop", perquè la presència de Benjamin Netanyahu, com a primer ministre d'Israel, és una "dificultat major": "No té cap sentit de la història i no accepta el concepte dels dos estats, i és molt difícil trobar una fórmula si no és un moviment cap al reconeixement d'Israel i Palestina".

L'amnistia, abans de les eleccions catalanes

Preguntat per la llei d'amnistia, Solana ha criticat la judicatura per "tenir unes posicions, en alguns moments, excessivament partidistes" i creu que "necessitaríem uns jutges una mica més pausats". Ha citat el jutge Manuel Marchena, del judici del Procés, de qui ha dit que tenia "una presència i una manera d'actuar", i que és un jutge que li inspira confiança, mentre altres no.