Boscos secs i embassaments sense aigua: quina temporada d'incendis ens espera?
La situació és especialment greu al nord de les comarques gironines, a la Catalunya Central i a la regió metropolitana de Barcelona, especialment al Garraf
Incendis i estat dels boscos
15:55
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1709807078393/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
La pluja de les últimes hores ha estat benvinguda, però en cap cas suficient per posar remei a la sequera acumulada dels últims 3 anys i els rècords històrics de falta d'aigua a la vegetació. Tot plegat ha fet disparat el risc d'incendis forestals. Davant d'això, el cos de Bombers avisa d'una temporada difícil per la falta d'aigua i pels boscos secs, que són l'escenari perfecte per una ràpida propagació del foc. "Treballem amb la retirada dels arbres morts, en aquelles zones on suposen un risc no només per caure, sinó per ser massa inflamable" explica la directora General de boscos de la Generalitat, Anna Sanitjas. Sobre restriccions més severes respecte anys anteriors i degut a l'alt risc, la directora assegura que "tot dependrà de perill els dies de més risc, en funció d'això s'establiran noves limitacions". Segons el Departament d'Acció Climàtica, la situació és especialment greu al nord de les comarques gironines, a la Catalunya Central i també a la regió metropolitana de Barcelona, i especialment al Garraf. En aquest sentit és clau la prevenció que es fa als boscos de Catalunya per reduir el risc d'incendis. Ara, per parlar-ne de tot plegat saludem a la directora General de boscos de la Generalitat.
Segons dades a les que ha tingut accés l'Aquí Catalunya, hi ha fins a cinc embassaments inoperatius: espais que nquan no hi ha sequera podrien ser útils per carregar aigua i que ara estan pràcticament secs. Es tracta dels dos embassaments del riu Ter -Sau i Susqueda-; la Baells (riu Llobregat), Darnius-Boadella (la Muga) així com la Llosa del Cavall (el Cardener). Precisament en aquest mateix riu hi ha l'únic que a hores d'ara encara poden fer servir, es tracta de Sant Ponç, l'únic del sistema Ter-Llobregat que supera el 25%. L'altre gran reservori d'aigua que els Bombers poden utilitzar a les conques internes és l'estany de Banyoles.
Per tant, els hidroavions i helicòpters ho tindran difícil per abastir-se d'aigua dels punts habituals. En els incendis, sobretot en aquells més violents i de més propagació, és habitual fer servir helicòpters i hidroavions (que poden carregar uns 3.000 litres d'aigua, el triple que els helicòpters): necessiten zones amples, llargues i amb suficient profunditat per operar amb seguretat. Una altra opció per aconseguir aigua pels incendis són les basses d'aigua: a Catalunya hi ha unes 1.600 basses que es fan servir per a l'extinció d'incendis i que poden utilitzar tant els helicòpters bombarders com els camions. Tanmateix, ara mateix estan inoperatives entre el 40 i el 50%.
A banda dels embassaments operatius -i també de l'estany de Banyoles-, l'altre gran alternativa és carregar aigua del mar. Tècnicament, ho poden fer sense problema tant els hidroavions dels Bombers com els que cedeix el Ministeri de Transició Ecològica, que tenen capacitat per descarregar uns 5.500 litres. En canvi, és més complicat en el cas d'helicòpters i camions, ja que la gran salinitat de l'aigua de mar, igual que passa amb les piscines, pot afectar les bombes i obliga a fer neteges específiques.
No és tant l'aigua com l'estat dels boscos i la propagació del foc
Segons els Bombers, l'aigua no és tant el problema sinó l'estat dels boscos. Ara mateix Catalunya compleix les condicions perquè els incendis es compliquin. Asier Larrañaga, sotsinspector del GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals), afirma que pel cos no és tant el problema d'on treure l'aigua (que sempre es pot anar més lluny a buscar-la) sinó del temps que trigarà el foc a propagar-se. "Els bombers no serem capaços d'arribar a cada casa", diu el sotsinspector en declaracions al programa, que també alerta que hem entrat ja en un escenari desconegut pel que fa a la tipologia de grans incendis. Una altra de les dades que preocupen és la baixa humitat. Larrañaga demana tenir cura a la població que viu prop de massa forestal, tant per les activitats de risc, i també demana més consciència d'autoprotecció.