El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona demana endurir les penes dels robatoris de mòbils

Barcelona

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha proposat que el Congrés de Diputats reformi el Codi Penal perquè les penes per robar telèfons mòbils siguin més dures. Actualment, els furts de menys de 400 euros són delictes lleus, però des del gremi consideren que, en el cas dels mòbils, la substitució de l'aparell té uns costos més enllà dels monetaris que també s'han de tenir en compte, com per exemple, la pèrdua de documents privats o contrasenyes. Per això, suggereixen que el robatori d'un mòbil passi de considerar-se un delicte "lleu" a un de "menys greu", que es pot castigar amb una pena de presó d'entre 1 i 3 anys i permet també imposar presó preventiva a l'espera de judici i sentència. "Que sigui un delicte que un jutge pugui prendre mesures cautelars perquè un jutge pugui prendre mesures cautelars", ha demanat el degà del col·legi, Jesús Maria Sánchez. L'alcalde de Barcelona ha aplaudit la proposta i ha destacat que cal que "els delinqüents multireincidents deixin de riure’s de la policia i la justícia”.

També es proposa eliminar el mínim de 400 euros que han de sumar els tres antecedents previs per agreujar el delicte lleu de furt. Aquest incís es va incloure en l’última reforma del Codi Penal, però s’ha comprovat que complica l’aplicació de l’agreujant per reincidència, ja que molts jutjats no posen l’import de l’objecte sostret o els judicis triguen tant que encara no s’han aconseguit els antecedents. Eliminant l’incís, es preveu poder aplicar l’agreujant de reincidència de forma més fàcil, àgil i sovintejada.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit que aquesta qüestió és una de les que més el preocupa des de fa anys i n’ha parlat amb el govern espanyol i el català, a més de la judicatura i la fiscalia. Tot i admetre que la reforma legal va més enllà de les competències municipals, ha dit que és un tema que preocupa als ciutadans. En aquest sentit, veu un “despropòsit” que, mentre els cossos policials augmenten les plantilles i fan més detencions que mai, alguns acumulin desenes de detencions sense pràcticament cap penalitat. Per això, a banda de les reformes legals també ha reclamat més jutjats per a la ciutat, com aquest dilluns va fer també la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando.

Desallotjar ocupacions delinqüencials en 48 hores

El Col·legi també ha proposat que les ocupacions delinqüencials d'habitatges es puguin desallotjar cautelarment per la policia en 48 hores si ho ordena el jutjat. Han recordat que s’ha passat de les 2.700 l’any 2010 a tot Espanya, a les 10.600 del 2017 i a les 17.200 del 2021. El primer semestre del 2022 es van produir 10.220 ocupacions il·legals, de les quals 4.341 van ser a Catalunya, la comunitat més afectada.

Per això, es proposa una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal que consideri els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles com a delictes de consumació permanent. Això implicaria que el delicte es prolonga en el temps mentre es mantingui l’ocupació i permetria aplicar el principi de delicte flagrant i dictar mesures cautelars com la devolució de l’immoble al legítim propietari.

Així, quan es produeixi l’ocupació il·legal d’un immoble propietat d’un particular, una administració pública o una entitat sense ànim de lucre, el jutge podrà dictar un desallotjament cautelar en 48 hores, si ho demana l’afectat. També es podrà acordar aquesta mesura quan el propietari sigui una empresa si suposa un “risc de pèrdua rellevant per als béns jurídics” de la companyia. En el supòsit que l’immoble no sigui habitat o no es preveu que sigui habitat just abans d’ocupar-se, es podrà desallotjar igualment si els ocupants causen “problemes veïnals greus de convivència”.

Segons Cristina Vallejo, coordinadora de formació de l’ICAB, actualment els processos de desallotjament triguen uns 20 mesos, cosa que afavoreix les màfies que ocupen pisos per rellogar-los il·legalment. Així, ha recordat que a Itàlia, França o Portugal les ocupacions il·legals s’acaben en 48 hores i les penes per afavorir-les són més altes.