Solucions al daltabaix de PISA: pagar més als professors dels centres de màxima complexitat

Barcelona

Pagar més als professors dels centres de màxima complexitat i limitar el màxim de docents que cada curs poden sortir d'un centre educatiu per anar a un altre. Són, segons ha pogut saber SER Catalunya, dues de les mesures que traslladaran demà a la consellera, Anna Simó, els integrants del grup a qui el govern va encarregar fer propostes per millorar el sistema educatiu a curt, mitjà i llarg termini.

Els centres de màxima complexitat són aquells que concentren un major volum d'alumnat vulnerable -NESE B segons la terminologia que utilitza el departament- i són també centres amb una alta mobilitat de professorat. A la darrera edició de l'Anuari sobre l'estat de l'educació que cada any impulsa la fundació Bofill, es va dedicar tot un capítol a analitzar aquest fenomen, que no és exclusiu del sistema educatiu català. "Hi ha evidència creixent, deia l'informe, que en un gran nombre de països, els estudiants de menor estatus socioeconòmic tenen major probabilitat d’escolaritzar-se en centres amb professorat menys qualificat o experimentat" degut bàsicament a l'alta inestabilitat de les plantilles en aquestes escoles i instituts, derivada de les difícils condicions de treball, que fins ara no han tingut cap compensació específica per al professorat que accepta treballar en aquests centres -sigui perquè no té alternativa o per motius vocacionals.

Propostes viables i de consens

El coordinador del grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, el també president del consell d'educació de Catalunya, Jesús Vinyes, remarcava el passat 10 de gener, després de la primera reunió de treball del comitè, que l'objectiu i l'encàrrec que havien rebut del govern i dels grups parlamentaris era fer propostes viables, algunes d'aplicació immediata i altres més de llarg recorregut. I afegia que havien de generar consens, per assegurar que es mantindran encara que hi hagi canvis al govern.

Fonts vinculades al grup de treball admeten que no ha estat fàcil trobar aquests punts de consens. Això pot explicar que a la llista de recomanacions, que encara s'estan acabant de corregir i revisar, hi hagi propostes tan òbvies com la d'incrementar la inversió en educació fins a arribar al 6% del PIB -un llindar que ja recull la llei d'educació aprovada l'any 2009, però que mai s'ha assolit- o d'altres tan evidents com que cal augmentar les aules d'acollida per tal d'atendre millor els alumnes procedents d'altres països i cultures.

No hi ha una petició explícita per recuperar la sisena hora

El Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives està format per docents de primària i secundària, directors de centres públics i concertats i també persones amb una llarga trajectòria en el món de l'educació com l'exdirectora i membre del Consell Escolar, Coral Regí, la cap del departament de didàctica de les matemàtiques de la UAB, Digna Couso, o la "mare" del decret d'escola inclusiva Carme Ortoll. Entre les seves propostes hi ha la d'encarregar un estudi que avaluï si la diferència d'horaris a la primària entre les escoles públiques i concertades té un impacte en els resultats educatius dels alumnes.

En el recull de propostes figura també la necessitat de repensar l'horari dels professors als instituts, per donar-los més espais de coordinació, millorar la tasca que fan els tutors, revisar la formació inicial dels docents o reduir la càrrega burocràtica que pateixen els centres educatius.