Disseny de so, una professió d'inexistent a sexy

Barcelona

"Tots volen ser directors i ningú vol fer so perquè no és sexy". Aquestes paraules les va pronunciar, Sergi Casamitjana, director de l'ESCAC, l'escola de cinema de referència a Catalunya, en una entrevista amb Josep Ramoneda a El Balcó. Casamitjana va parlar d'Oriol Tarragó, el dissenyador de so de l'última pel·lícula de José Antonio Bayona, 'La Sociedad de la Nieve', i que "no ha estat nominat a l'Òscar de miracle".

Els sons, en el cinema, són tan importants com la imatge. Envolten i donen sentit a allò que es veu. Emocionen, espanten, incomoden. És per això que avui a El Balcó volem parlar amb dos grans dissenyadors de so d'aquest país. El mateix Oriol Tarragó i Fernando Novillo, qui ha estat l'encarregat del so de moltes pel·lícules d'Agustí Villaronga o Isaki Lacuesta, com 'Pa Negre' o 'Incerta Glòria'.

El so, sexy o no?

Oriol Tarragó ha assenyalat que, quan ell va estudiar a l’ESCAC, no s’explicava, ni tan sols existia, el terme de dissenyador de so. Era una feina que anava a càrrec del dissenyador d’imatge. Amb els anys, però, aquesta figura s’ha instaurat en l’equip creatiu de les pel·lícules. Tarragó va interessar-se pel so en veure que "tothom estava pendent de la imatge i ningú estava escoltant". Va ser aleshores quan s'hi va endinsar: "Vaig descobrir que era una part molt interessant i important, i vaig pensar que era una feina on hi havia molt per a fer".

Fernando Novillo també creu que hi ha hagut “un canvi” entorn la importància del so en el cinema en els últims 20 anys. Tal com explica, el fet de disposar de més mitjans tècnics ha ocasionat que es puguin fer treballs “molt més creatius”. Abans, la feina del so “era molt més artesanal” i “s’havia d’invertir molt més temps”. Sobre l’atractiu del so, Oriol Tarragó ha afirmat que “el so sempre s’ha percebut com una cosa tècnica”, però que realment en lloc d'ensenyar com la imatge, suggereix. I ha afegit que “suggerir és una cosa molt sexy”. Per tant, els dos dissenyadors han fet una crida als estudiants a què s'interessin per aquest camí: "el so és sexy".

Com es treballa el so?

Els dos dissenyadors de so també han explicat alguns dels secrets que tenen per crear alguns dels moments més impactants de les pel·lícules. La seva feina, han descrit, té com a objectiu "focalitzar l'atenció de l'espectador" a aquell so "adequat per cada moment", ja que "tot no es pot escoltar". De vegades, treballant-lo "a part" per "reforçar" allò que cal sentir, com per exemple les boques obrint-se i tancant-se a la pel·lícula de Pilar Palomero, 'Las Niñas'.

El reconeixement

Pel so de la Sociedad de la Nieve, Tarragó es va emportar el premi del Gremi de Muntadors i Dissenyadors de so de Hollywood, un gran reconeixement que "no esperava que guanyés" i que també demostra com d'avançats estan als Estats Units en el so respecte aquí: "existeix un gremi de dissenyadors i muntadors que es dediquen a vetllar pel nostre sector", cosa que a Espanya encara no existeix.

Novillo, amb tres gaudís, per la seva banda, ha opinat que si bé un premi és com "copets a l'esquena de la gent de la professió i la indústria del cinema", moltes vegades se sent "més satisfet" per feines que "no han rebut premi". Tarragó ha afegit que també hi ha molts altres factors que afecten el reconeixement, com la repercussió a les sales: "si no la veu ningú...".

Pel que fa a la valoració del públic, el dissenyador de so de Bayona ha apuntat que cada vegada més la gent del carrer sap reconèixer i admirar un bon so. Una qüestió important en una època en què es viu "la dictadura de la imatge". Per ell, el so és anar al fons, com quan coneixes una persona i sents com parla i com respira, quan "ja veus una altra dimensió". Fernando Novillo, a més, també ha destacat que les persones som més conscients del so quan "no està fi".