El Congrés aprova la llei d'amnistia i l'envia al Senat, on el PP en dilatarà dos mesos la tramitació

Madrid

La Proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya ha estat aprovada aquest dijous pel Congrés per 178 vots a favor, 172 en contra i cap abstenció. Ara continuarà la seva tramitació parlamentària al Senat. Era el previsible després de les esmenes pactades pel PSOE, ERC i Junts incloses fa una setmana a la comissió de Justícia. El ple s'ha celebrat unes hores després de la convocatòria d'eleccions a Catalunya.

Els partits han fixat les seves postures ja conegudes per endavant. "La llei d'amnistia no és reconciliació, és submissió", ha dit el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. En la seva intervenció ha acusat el Govern d'haver "acatat tot" el que han demanat els independentistes: "No subestimin la intel·ligència de els espanyols, no vinguin amb convivència perquè l'amnistia aixafa drets, no vinguin amb justícia perquè volen sortejar-la, no vinguin amb democràcia perquè liquiden la separació de poders, no vinguin amb igualtat perquè la liquiden amb prebendes, no vinguin amb reconciliació perquè l'amnistia divideix a Catalunya i Espanya en dos”.

"Teníem l'obligació d'arreglar el que vostès van fer malbé", ha dit Patxi López (PSOE) en la seva intervenció. "Avui aprovarem la llei d'amnistia. I amb ella tancarem el cicle de decisions polítiques amb què ens hem enfrontat a la situació que ens trobem a Catalunya: dos referèndums il·legals, una declaració unilateral d'independència, divisió social, crispació creixent, en definitiva, enfrontament entre els nostres i els altres. Aquesta era la realitat", ha defensat.

Abascal (Vox): "Avui es ven la sobirania dels espanyols"

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha qualificat d'“indigna i injusta” la sessió del Congrés perquè es “ven la sobirania dels espanyols”. I ha afegit: “Arribarà el dia que Espanya recobri la seva unitat i els espanyols tornin a recuperar la llibertat i la dignitat”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Aina Vidal (Sumar) ha defensat que la llei d'amnistia "representa una política diferent, que representa acords, solucions i entendre que cal reconstruir el territori". Creu que “votar en contra és apostar per la venjança i l'odi”, per la qual cosa “PP i Vox voten a favor de la venjança”. Sosté que es tracta d'una “victòria útil, necessària i col·lectiva”.

“L'amnistia és un mitjà per a la reconciliació i la convivència en molts casos i llocs. Votem a favor i passem pàgina per poder centrar-nos en allò que de veritat importa”, ha afegit Enrique Santiago (Sumar).

Pilar Valluguera (ERC) ha mostrat el seu orgull per estar defensant la llei: “Aquesta és la primera part necessària, però no suficient, per resoldre el conflicte polític de manera democràtica i típica de les societats madures”.

“Tota la reacció de l'Estat davant d'un fet que té a veure amb la pràctica pura de la democràcia va ser desmesurada perquè no hi va haver delicte. I l'amnistia repara. No hi va haver cop d'Estat, no hi va haver malversació i, per descomptat, no hi ha hagut aquesta bogeria de terrorisme. I aquest és el reconeixement. Fa molt de temps que ho havíem d'haver tingut”, ha dit la diputada independentista.

Cervera (Junts): "No deixa cap independentista fora"

En la seva intervenció, el diputat de Junts, Josep Maria Cervera, creu que es tracta de la millor llei d'amnistia possible: "Una llei que no deixa cap independentista fora, d'aplicació immediata, que adapta legislació europea sobre malversació i terrorisme, ajustada a dret i preparada per al recorregut i l'encaix europeu, perquè incorpora recomanacions de Comissió de Venècia”.

EH Bildu ha dit que l'amnistia és una norma “excepcional, però justa”. El diputat Jon Iñarritu creu que potser és la llei més important de la legislatura. pressupostos que no hi haurà o la convocatòria d'eleccions a Catalunya". I s'ha dirigit a la bancada del PP: "La manca de coherència durant aquests mesos deixa en evidència que el fons els és igual. El que busquen vostès és governar i per això intenten enderrocar el Govern i les excuses li són igual”.

Per Podemos aquesta llei és el punt de partida per poder solucionar "un conflicte de primer ordre”. Martina Velarde ha celebrat haver arribat fins aquest moment i ha convidat a seguir avançant: "Si no posem límits al lawfare, al poder de les dretes a els òrgans de control de la judicatura la votació avui serà en va”.

Legarda (PNB): "S'obre un nou cicle polític"

El PNB té clar que aquesta iniciativa millora la convivència que és l?interès general que legitima l?amnistia. Mikel Legarda ha denunciat una "persecució objectiva de la judicatura" als implicats en el procés. “S'obre un nou cicle polític i un punt final en termes de racionalitat i previsió que ajudarà a consolidar la normalitat a Catalunya”.

Des del BNG creuen que es tracta de resoldre els conflictes polítics per les vies polítiques. “Aquesta llei tracta de Catalunya però no només sobre Catalunya. Representa la voluntat d´avançar en la democratització de l´Estat espanyol i aposta per resoldre els conflictes polítics per les vies polítiques”, ha assegurat Néstor Rego.

La diputada de Coalició Canària, Cristina Valido, ha reiterat el rebuig perquè la llei té “moltes arestes injustificables” i no té “consens i suport social”. Alberto Catalán (UPN) opina que es tracta d'"un de les ignomínies més grans a què s'ha sotmès a l'Estat de dret”.

Ábalos torna a l'hemicicle del Congrés des del seu nou escó del grup Mixt

L'exdiputat socialista per València José Luis Ábalos ha tornat al ple del Congrés després que es passés al Grup Mixt fa dues setmanes en esclatar l'escàndol de presumpta corrupció del seu exassessor Koldo García per la compravenda de mascaretes durant la pandèmia.

Ampliar

Ábalos reapareix al Congrés després que el 27 de febrer convoqués una roda de premsa a la Cambra Baixa per anunciar que deixava el seu escó del grup socialista i es passava al Mixt, on també hi ha quatre diputats de Podemos, el BNG, UPN i CC.

Quin és el recorregut de la llei d'amnistia ara?

Després de la seva aprovació en ple pel Congrés, el text es remet al Senat. El PP té majoria absoluta a la Cambra Alta, per la qual cosa la tramitació de la llei es pot demorar fins a dos mesos ja que van canviar el Reglament d'aquesta seu parlamentària i van decidir que aquesta iniciativa legislativa no es tramités pel procediment d'urgència.

Després de la tramitació al Senat i una vegada que el ple rebutgi la llei aprovant previsiblement les esmenes del PP, la proposició de llei tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva després de restituir el text original. Així, veurà la llum sis mesos després que la iniciativa fos registrada pel PSOE sota el tràmit d'urgència i després de dures negociacions amb Junts.

Catalunya vota el 12 de maig

Amb aquests terminis, la previsió és que la llei d'amnistia no estigui aprovada abans de les eleccions a Catalunya del proper 12 de maig. Una de les conseqüències és que eventuals candidats, com l'expresident Carles Puigdemont, no podran fer campanya sobre el terreny, ja que en cas de venir a Espanya seria detingut. El Tribunal Suprem ja ha dit que no veu motius que impedeixin concórrer als comicis.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va avançar el 12 de maig els comicis en no poder tirar endavant els pressupostos pel rebuig dels comuns. Tant Junts com ERC s'han creuat retrets per aquesta situació. La caiguda dels comptes públics a Catalunya ha provocat que el Govern central aposti per deixar prorrogats els pressupostos generals actuals de l'Estat. "La realitat indica clarament que hem d'aprofitar tot un treball tècnic impressionant i les converses fluides i de preacords amb la majoria de formacions que són un punt de partida important per al projecte del 2025 i tenir els millors Pressupostos de la nostra història", va explicar ahir a la nit a 'Hora 25' la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Què diu la llei d´amnistia?

La norma esborra tota responsabilitat penal, administrativa i comptable de les persones relacionades amb el 'procés' durant dotze anys. El dictamen que la setmana passada va rebre el vistiplau a la Comissió de Justícia va ser pactat per PSOE, ERC i Junts i va rebre el suport dels altres socis del Govern aquesta legislatura. El text aprovat incloïa canvis respecte al que va ser rebutjat anteriorment al ple del Congrés. S'hi van incloure les demandes de Junts per tal que la mesura de gràcia també beneficiï els independentistes acusats de terrorisme, traïció i malversació. Les modificacions pactades pels socialistes amb els dos grups catalans es van plasmar en quatre esmenes transaccionals, tres a l'articulat de la norma i una al preàmbul, que van rebre el suport majoritari dels diputats.

El text final no fa referència al Codi Penal i preveu que es consideri terrorisme el que preveu la directiva europea de 2017 i el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans. Queden exclosos els actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats com a terrorisme i que alhora hagin causat greu lesió de drets humans d'acord amb aquesta regulació internacional.