Un de cada quatre graduats en ciències politicojurídiques està a favor de la pena de mort

Barcelona

Aquests dies s'ha commemorat els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich. S'ha recordat, també, que l'any 1978 a Espanya es va prohibir la pena de mort. Va ser la Mònica Terribas, al Parelles de Fet qui ens va parlar d'un estudi molt sorprenent que ha fet la Universitat de Barcelona sobre la pena de mort. Van entrevistar quasi 1000 estudiants de primer de carreres universitàries polítiques i jurídiques i gairebé la meitat dels estudiants van manifestar que estaven a favor de restablir la pena de mort en delictes greus.

En concret van ser el 48,75% dels estudiants. Joves que començaven, ara fa dos anys, graus com dret, criminologia, ciències polítiques o gestió pública. L'objectiu era saber si els valors d'aquests futurs alumnes estan en sintonia amb els valors democràtics actuals. D'aquesta quasi meitat que estan a favor de restablir la pena de mort. El 53% són nois, i el 47% noies. En parlem amb un dels autors de l'estudi, el doctor Antonio Madrid.

Una sorpresa oculta

Quan el doctor Madrid i el seu equip van començar l'estudi no s'esperaven que el percentatge fos tan elevat. Sabien que hi hauria alumnes amb aquesta opinió per "evidències" que havien percebut a les classes, joves que, quan es posava a debat la pena de mort, "qüestionaven el que és constitucional" en el cas espanyol: "jo calculava un 20% o un 30%", ha admès el professor.

L'estudi es va fer durant la primera setmana del curs per "evitar influències de matèries" i també en un moment en què no va haver-hi cap "incident que cridés al populisme", com un delicte molt mediàtic. El que és una bona notícia, però, és que a mesura que els estudiants van formant-se, aquest percentatge baixa, tot i que continua sent força elevat. Un 33% dels alumnes de tercer es continuen mostrant a favor de la pena de mort i, a quart, són un de cada quatre estudiants: "el 20% dels que han aprovat totes les assignatures i s'han de graduar no estan en sintonia amb els valors de la Constitució espanyola".

Els motius

El doctor Madrid ha apuntat a diferents causes. Primer, ha aclarit que la universitat no està al marge de la societat, sinó que és un "reflex" i per tant, una primera explicació seria que la "reacció conservadora" que està havent-hi en la societat, també s'ha traslladat a la universitat. Les xarxes socials han accelerat aquesta tendència i també s'ha "oblidat la importància de la lluita pels drets i llibertats", falta de memòria històrica.

Ara bé, el professor també ha apuntat que dels joves estudiants que podrien defensar la pena de mort, un percentatge molt elevat "no sabrien com argumentar-ho". És a dir, que aquesta opinió és "emocional i no meditada". Una situació que, explica, lliga amb l'època que vivim actualment, una època en què "la resolució de conflictes es basa més en les emocions que en els arguments". En aquest sentit, el doctor Madrid no pensa que els estudiants vegin la pena de mort com una solució eficcaç, sinó com la "resposta justa" a alguns tipus de delictes.

El mea culpa

"És un error pensar que els principis i valors que tenim estan consolidats", ha destacat el professor. Els principis democràtics s'han de treballar "contínuament" i no es poden donar "mai per segurs o eterns". És per això que ha animat al professorat a què quan s'expliqui el dret en carreres polítiques o jurídiques no només s'expliqui "tècnicament" per aprovar un examen, sinó també contribuir que les persones que en un futur han de cuidar la democràcia "s'identifiquin amb els fonaments".

A banda, també ha considerat que cal reintroduir el "diàleg on predominin els arguments" en universitats, instituts i escoles perquè com a societat, "la resposta emocional no pot ser l'única".