La processó dels Armats de Vic dedica una pregària per demanar que plogui, el primer cop en la seva història

Barcelona

La tradicional processó dels Armats de Vic de diumenge de Ram ha tornat a omplir els carrers de nit, enmig del silenci trencat només pel ritme de tambors i les llances dels soldats romans marcant el pas. Enguany i per primer cop en la seva història, el bisbe Romà Casanova, ha dedicat una pregària per demanar que plogui. Ho ha fet just en el moment en què la Mare de Déu ha passat davant de l'Església de la Pietat. Els seus portants, l'han encarat mirant el temple -fins ara passava sempre recte-, dirigint-se a Sant Llucià i Sant Marcià, copatrons de Vic que són els que s'invoquen tradicionalment per demanar la pluja. La comitiva, que ha sortit a les 21 h de l'església dels Dolors, comptava amb més de 500 participants.

"Per la pluja, per la necessitat de l'aigua, pels nostres camps, pels nostre pobles i per la vida del país". Amb aquestes paraules, el bisbe de Vic ha convidat tot seguit als assistents a participar en la pregària, un parenostre, davant del temple de la Pietat. Enguany ha estat un dels punts més concorreguts. Centenars de persones han esperat, pacients, un dels esdeveniments més tradicionals de Setmana Santa que recorre el nucli antic de la ciutat. Aquesta ha estat l'única novetat i la resta ha transcorregut com marca la tradició.

Al capdavant de la processó, una de les més antigues de Catalunya, han desfilat els dos cossos d'armats (soldats romans) -el grup més nombrós amb 75 membres- formant les llargues fileres equipats amb vesta i atxa i fent picar les seves llances al terra. Al mig, els portadors d'improperis, sibil·les o inscripcions. Tot seguit, els portants del Sant Crist crucificat i i la imatge del Davallament de la Creu, on la Mare de Déu té el seu fill Jesucrist en braços, mort després de la crucifixió. També inclou tres cors cantaires.

La processó de la Penitència de Vic, popularment coneguda com la dels Armats, va sortir per primer cop pels carrers de la ciutat l'any 1750. Ha conservat el caràcter sobri, sense música afegida i amb el silenci com a tret distintiu. Només compta amb el so dels timbals, les campanes, els armats picant amb les llances i el cant coral de l'Stabat Mater.

Aquest any, els seus organitzadors demanaran que sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat amb l'objectiu d'aconseguir-ho l'any vinent, coincidint amb els 275 anys d'història.

Més dones

Aquest any la processó ha incorporat sis dones al cos adult dels armats, que fins ara era eminentment masculí. Tot i això, ja fa més de 20 anys que al cos infantil dels armats participen nens i nenes. Segons els organitzadors, amb els anys la dona ha anat guanyant més pes, fent de penitents, sota les vestes, portant atxes, amb la verge a les espatlles o com a portadores d'improperis.

Entre els organitzadors, hi havia Gil Vilarasa, que admetia que hi havia "nervis" abans de començar una de les edicions més especials en la que van creure convenient "demanar el do de la pluja". En declaracions a l'ACN, explica que "cal ser conscients de les problemàtiques actuals i des de la fe hem d'intentar donar-hi resposta". A pocs minuts de començar la processó afegia amb un somriure: "Si durant 274 anys que es fa i ha sortit sempre bé, com serà que avui no hi surti".