La processó del Sant Enterrament estrena una marxa que acompanyarà la Mare de Déu de la Soledat

Lleida

La processó del Sant Enterrament, la de Divendres Sant a Lleida, està plena d'història i d'històries, com la dels vestits dels armats, fets per un artesà de Girona, o la del magnífic mantell de la Mare de Déu de la Soledat que, de voler-ne fer una còpia costaria més de 200.000 euros... Amb Eduard Segarra, el prior de la Congregació de la Puríssima Sang, organitzadora de la processó i amb el president de l'Associació Armats de la Sang de Lleida, Pau Garcia Sistach, que engloba els 145 armats que participaran enguany a la processó de Lleida, repassem algunes de les curiositats de l'esdeveniment i algunes de les novetats que els lleidatans i lleidatanes hi trobaran enguany. Com per exemple, l'estrena d'una marxa especialment composada per un músic de Sant Carles de la Ràpita per acompanyar el pas de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de l'Església de la Sang i que tanca la processó del Sant Enterrament. "Serà la marxa de la Mare de Déu de la Soledat de Lleida i es convertirà en patrimoni immaterial de la ciutat... serà nostra (de la Congregació) però serà patrimoni de la ciutat".

El mantell de la Mare de Déu

El mantell de la Mare de Deú de la Soledat és una de les meravelles que atresora la Congregació de la Sang, la bellesa del qual tothom pot gaudir durant la processó. És tan preuat que, segons Segarra, "no té preu" i és per la seva història, el seu valor -"fils d'or" i el seu significat. Però hi ha un perill. Si plou durant la processó, es pot fer malbé i cal tenir en compte que no fa massa es va restaurar. Per evitar disgustos, explica Segarra, enguany s'ha encarregat una mena de "rèplica", tot i que no ho és ben bé sinó que senzillament és un mantell substitut que es col·locarà a la Mare de Déu en cas de pluja. Es preservarà el mantell-joia i se li posarà aquest altre.

Armats de Lleida d'un sol gènere

Un assumpte que, de moment, no contemplen els Armats de la Sang ni tampoc la Congregació de la Sang és incorporar dones als armats. Així com hi ha algún municipi a Catalunya que ja comença a incorporar dones en aquest cos que acompanya els passos de la processó, ni Garcia Sistach ni Eduard Segarra ho veuen, ara per ara, possible a Lleida perquè, segons Segarra, "no hi ha lloc" a l'església. I és que caldria habilitar un espai específic i diferent al dels homes que es canvien per posar-se els vestits d'armats i, pel que expliquen, no queda espai per habilitar-lo, aquest lloc. També caldria veure si hi ha demanda per ser armat entre el gènere femení a Lleida... i en aquest cas, Pau Garcia reconeix que a ell sí li ha arribat alguna petició. El que sí hi ha dels dos gèneres és entre els membres de la Congregació i també entre les vestes que participen a la processó.