100 anys amb la ràdio: 2000, Assasinat d'Ernest Lluch
L'historiador Xavier Carmaniu presenta 100 històries que han sonat a la ràdio i que han tingut un paper destacat en la vida del nostre país
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
100 anys amb la ràdio: 2000, Assasinat d'Ernest Lluch
Barcelona
Aquell any 2000 va ser notícia l’accident d’un Concord a París, on van morir 113 persones. L’arribada a la presidència de Rússia de Vladimir Putin. La victòria per majoria absoluta del PP liderat per José María Aznar i l’assassinat a mans d’ETA de l’exministre socialista Ernest Lluch la nit del 21 de novembre. La noticia es va saber passada la mitja nit, quan a la cadena SER s’estava fent el Larguero.
Ernest Lluch, que el 1982 havia ocupat la cartera de sanitat durant el primer govern de Felipe González, aleshores era catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Barcelona i una persona molt coneguda per les seves col·laboracions als mitjans, sobretot a al Ventana, on tot just havia participat el dia anterior, conversant amb Santiago Carrillo de la commemoració del 25 aniversari de la mort de Franco.
El seu assassinat va causar un enorme impacte, i un bon reflex del sentiment col·lectiu el transmetia la veu de Gemma Nierga al començar el programa l’endemà.
I és que Lluch era una persona molt vinculada a Euskadi i un ferm partidari del diàleg polític per acabar amb el terrorisme. El seu posicionament era compartit per molta gent, tal i com es va poder comprovar a la manifestació de rebuig a l’atemptat que va aplegar al voltant d’un milió de persones.
A la primera fila hi havia tots els els líders polítics del moment: el president català, Jordi Pujol, l’espanyol, José María Aznar, el lehendakari Juan José Ibarretxe i el secretari general del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero. I davant seu, la periodista va començar la lectura del text.
Però Gemma Nierga, amb la família de Lluch al costat, va acabar la seva intervenció amb un afegit que va posar en evidència la distància que hi havia entre la ciutadania i la classe política.
ETA, però, va seguir assassinant fins el 2011, quan va anunciar el cessament de l’activitat. La seva dissolució definitiva no va es va produir fins el 2018, demanant perdó a les víctimes.