De tenir dues estrelles MICHELIN a l'oblit absolut i un mar de deutes
El documental "Binu, història de dues estrelles", dirigit per Mar Clapés i Guillem Cabra, explica el ressorgiment del restaurant d'en Francesc Fortí i la Francina Suriñach després d'una traïció familiar
De tenir dues estrelles MICHELIN a l'oblit absolut i un mar de deutes
18:59
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714498955918/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
A finals dels anys 70, a Espanya hi havia només cinc restaurants amb dues estrelles Michelin. Eren a Madrid, Sant Sebastià, Barcelona i a un municipi del Maresme, Argentona. Avui a 'El Balcó ens fixem en El Racó d'en Binu, aquest local del maresme regentat pel Francesc Fortí i la Francina Suriñach. Aquest matrimoni que ara s'ha convertit en el protagonista d'un documental que aquest divendres es projectarà al Festival Docs Barcelona i que explica com de les dues estrelles, el restaurant va passar a un oblit total. "Binu, història de dues estrelles", dirigit per la Mar Clapés i en Guillem Cabra, va ser premiat a l'últim Festival de Màlaga. Avui, els dos codirectors i en Francesc, expliquen a El Balcó com van passar de l'èxit a la desaparició.
Una traïció familiar
En Francesc i la Francina ho tenien tot: un restaurant d'èxit, una cuina exquisida i dues estrelles Michelin. Però la traïció del germà del Francesc els va portar a una "decadència" durant tres dècades. El seu germà va abandonar el restaurant i va fer circular el rumor que El Racó d'en Binu havia tancat. Això va fer que pràcticament durant 30 anys "no hi entrés gairebé ningú", ha detallat Cabra, tot i que el matrimoni sempre va "resistir" i va obrir la persiana cada dia: "Vaig dir que no tancaríem, i no vam tancar", ha constatat en Francesc.
Va ser difícil, ha recordat el Francesc: "Ho vam viure molt malament". A banda de la pèrdua de clients, també van tenir problemes econòmics, perquè era el seu germà el qui portava la part administrativa. "Ens reclamaven un deute darrere un altre, no ho vaig poder arreglar fins que va passar el temps", ha recordat en Francesc. Mentrestant, van reduir el personal i es van dedicar a altres coses relacionades amb la cuina, "torrons quan era temps de torrons, coques quan tocava coques", tot això els va ajudar a sobreviure econòmicament. Això sí, "feia més hores que un rellotge".
Ressorgir
Francesc Fortí va començar a cuinar quan tenia 7 anys: “Vaig néixer en una cassola i vaig tenir la sort d’aprendre”. Actualment, encara continua fent alguns dels plats que feia als seus inicis, molts d'ells perquè la gent li demana, sobretot nous clients joves que no hi havien anat mai. Per exemple, el full de pebrot o el full d’espàrrec, dinars que ha de preparar in situ perquè “s’han de fer al moment”.
Ara, El Racó d’en Binu té molta demanda per anar a dinar. Guillem Cabra ha afirmat que “no és possible que els vagi millor”, perquè “cada dia tenen la sala plena”. El restaurant s’ha renovat i, fins i tot, té xarxes socials. Francesc Fortí ha reconegut que era una mica reticent a utilitzar-les, però ara creu que han estat de gran utilitat, una forma d’apropar la seva cuina a les noves generacions, ja que els ha fet guanyar visibilitat entre els joves.
Explicar la història
La idea de fer aquest documental, ha explicat Cabra, va sorgir perquè en Ricard Ustrell li va parlar sobre El Racó d'en Binu. Al principi, no estava molt convençut, però va anar al restaurant i es va “enamorar”. Va ser quan va trucar a Mar Clapés i li va proposar explicar la història que hi havia darrere d’aquest local: “Va ser fàcil accedir a ells perquè vam connectar a un gran nivell”.
Els links de 'El Balcó'
Més detalls de l'estafa telefònica del 'Sí' de la que avui parlem amb la Selva Orejón després de l'avís de l'Organització de Consumidors.
Aquesta és la nova enquesta que ha publicat avui el CEO, el Centre d'Estudis d'Opinió. La primera enquesta longitudinal que ha comptat amb 6.813 persones i que pregunta per quins són els criteris dels catalans per ser feliços o d'altres sobre percepcions i actituds. Una d'elles és que el 42% dels catalans rebutja que cal qüestionar el dret a vot universal i el 29% ho rebutja.
