Programa de Junts per a les eleccions a Catalunya 2024: aquestes són les propostes de Carles Puigdemont
El retorn de Puigdemont, un finançament singular i la cancel·lació del deute amb l'Estat són els principals eixos de Junts
Barcelona
Junts per Catalunya defensa el dret a decidir de Catalunya en un marc democràtic i legal. Va sorgir com una coalició de diverses forces polítiques, liderades per Carles Puigdemont, que deriven de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya. El seu objectiu principal ha estat el de promoure la independència de Catalunya, encara que la seva agenda política inclou també aspectes relacionats amb la gestió econòmica i social de Catalunya, així com la defensa de la cultura i la llengua catalanes. A les eleccions de 2021 va obtenir 32 escons, un menys que PSC i Esquerra Republicana. Va arribar a un acord per a entrar en un Govern encapçalat per Esquerra i amb Pere Aragonès com a president, encara que a l'octubre de 2022 va decidir sortir de l'executiu després de diverses discrepàncies amb els republicans. La gota que va satisfer el got va ser la destitució per part de Aragonès del llavors vicepresident Jordi Puigneró, de Junts, al·legant que havia perdut la seva confiança en ell. Des de llavors Junts ha exercit una forta oposició en el Parlament, arribant a diversos pactes amb els socialistes per a frenar mesures impulsades per Esquerra.
La tornada de Puigdemont
La campanya de Junts se centra en la volta del "president legítim" Carles Puigdemont a Catalunya. De fet, el partit es presenta amb el nom 'Junts+ Puigdemont per Catalunya' per a emfatitzar el nom de l'expresident català, que ja ha promès que tornarà a trepitjar territori espanyol el dia de la investidura del pròxim 'president'. Ho farà, segons promet, malgrat que encara no se li hagi aplicat l'amnistia, per la qual cosa encara tindria risc de ser detingut. Els seus opositors li han criticat haver promès ja en les últimes eleccions que tornaria, però no haver-ho complert.
La independència de Catalunya i un finançament singular
Junts no ha perdut la seva voluntat d'aconseguir un estat propi català, però incorpora en el seu programa la voluntat d'aconseguir un finançament singular per a Catalunya. El partit independentista proposa modificar la Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) per a incloure la singularitat catalana. Junts vol la cessió del 100% dels impostos a Catalunya, i amenaça al PSOE. Assegura que "és crucial per a aprovar els pressupostos generals de l'Estat", segons el document del programa electoral proporcionat pel partit. A més, en els primers 100 dies davant del Govern, prometen la cancel·lació del deute amb l'Estat, "com a compensació per les inversions pressupostades però no executades" a Catalunya. En definitiva, volen reconèixer la singularitat catalana i garantir un sistema just de finançament que reflecteixi les necessitats i particularitats de Catalunya.
Competències en immigració
El partit també demana més competències per a Catalunya, una de les quals ha resultat molt polèmica: les competències en immigració. Alguns polítics de Junts van assegurar en els últims mesos que eren necessàries per a "expulsar als immigrants delinqüents reincidents", declaracions que van ser àmpliament criticades per l'independentisme d'esquerres, Esquerra i la CUP.
D'altra banda, i en relació amb la gestió, Puigdemont ha assegurat aquesta arrencada de campanya que en un món globalitzat és imprescindible comptar amb una policia amb capacitat global: "no pot ser que els Mossos no puguin accedir a les eines necessàries per a fer el seu treball perquè l'estat li ho impedeix", va lamentar el candidat en la presentació de la seva campanya. També defensa que Catalunya pugui gestionar directament infraestructures clau com a trens, ports i aeroports, perquè assegura que "no es pot gestionar correctament sense controlar aquestes infraestructures" i adverteix que "no tirarem endavant mentre aquestes infraestructures siguin gestionades des de Madrid".
Carles Puigdemont, Amer (Girona), 61 anys
Puigdemont és conegut pel seu paper destacat en el moviment independentista de Catalunya. Va ser alcalde de Girona per Convergència i Unió, i posteriorment president de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017, liderant l'intent de celebrar un referèndum d'independència a l'octubre de 2017, que va ser considerat il·legal pel govern espanyol. Actualment resideix fora d'Espanya a causa de problemes legals relacionats amb la seva participació en el procés independentista. Ell es considera "exiliat", i ha viscut a Brussel·les des que va abandonar Espanya, encara que ara ha traslladat la seva residència al sud de França, a la regió comunament considerada entre els catalanistes com "la Catalunya Nord". Nascut a Amer, Girona, ha mantingut un fort vincle amb la seva terra i la seva cultura al llarg de la seva vida. La seva formació acadèmica inclou estudis en periodisme, així com una trajectòria activa en l'àmbit polític i social de Catalunya.
Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.
Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.