Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista: "El canvi de model de propietat pinta a inevitable"

Barcelona

Les exdirectives del Barça Clàudia Vives-Fierro i Maria Teixidor son les protagonistes del novè Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista, una secció mensual del 'Què t'hi Jugues' dedicada a l'anàlisi del model de gestió i de l'actualitat barcelonista que ja ha reunit en una taula de restaurant els exdirectius del club culer, Albert Perrín i Toni Freixa, tres caps de comunicació dels darrers anys, Jordi Badia, Xavi Martín i Albert Roura, l'exvicepresident Carles Vilarrubí, l'excandidat Víctor Font i l'empresari Jaume Roures, els exvicepresidents Joan Franquesa i Manel Arroyo, els cuiners Fermí Puig i Jordi Jacas, els exconsellers del Govern de la Generalitat Ernest Maragall, Quim Forn i Antoni Castells, els ex executius Guillem Graell i Cinto Ajram i els exvicepresidents Albert Vicens i Emili Rousaud.

En aquesta ocasió, les exdirectives aborden sense filtres la necessitat de repensar el model de propietat del Barça, de la mateixa manera que ho han fet la gran majoria dels participants en aquests debats organitzats per SER Catalunya. "S'ha de contemplar i pinta a inevitable, perquè competir amb els diners i els models de gestió del futbol actual ho veig molt complicat. Si som una marca brutal en el mon del futbol, l'hem de posar al nivell de gestió per no perdre la posició. Em temo que ens haurem d'apropar a quelcom que ens doni diners i a un model de gestió que imposaran els que posin els diners", opina Clàudia Vives-Fierro, que fou directiva en la primera etapa de Joan Laporta, des del 2003, fins la seva dimissió la primavera del 2008 després d'una moció de censura contra el president.

"El que trobo en l'entorn és una certa desafecció. Dins el termòmetre, preocupa. Estem en una etapa complicada. I el debat de la propietat hi és. Ens agrada ser el que som i ens costa pensar en l'alternativa, però aprofundir-hi et multiplica els escenaris, no te'ls limita. La vida no és blanc o negre, és de grisos", explica Maria Teixidor, que va entrar amb Josep Maria Bartomeu l'estiu del 2015 i va dimitir l'abril del 2020 després que el 'Què t'hi Jugues' destapés el Barçagate. "L'estructura societària la penses després i ja mires quins socis t'acompanyen i quines barreres poses a la gent que t'acompanya. L'avantatge és el control que exigiran els accionistes i la capacitat d'atraure inversió. Les coses no son bones o dolentes per si soles, sino per com les utilitzes", manifesta.

Teixidor, a més, va més enllà: "Si no volem ser societat anònima, el futur del Barça exigirà molts sacrificis pels quals no sé si estem preparats. Sacrificis de venda de jugadors, d'aportacions de socis, d'entendre que durant una època hem de reduir les nostres expectatives i apostar a llarg termini".

Totes dues han format part de juntes directives blaugranes formades majoritàriament per homes, una situació difícil de capgirar. "Costa trobar dones que vulguin implicar-se públicament amb el futbol. Dones que podrien aportar una visió i maneres de fer diferent, però quan he temptejat, ni parlar-ne. Exposar-se d'aquesta manera, no ho veien gens clar", reconeix Vives-Fierro. Una visió amb la qual Teixidor hi està plenament d'acord: "És un problema global, tenim feina i al Barça encara més. Només hem sigut 13 directives en els 125 anys d'història del club. Les dones ens hem d'anar postul·lant amb ambició per arribar a totes les esferes de poder. Has de tenir les ganes i trobar el moment".

Decebudes amb la resposta al 'cas Rubiales'

En ple cas Rubiales, el Barça va emetre un comunicat que va tenir opinions diverses. Hi va haver reaccions per a tot, des de la decepció per una certa tebior, passant per la resignació per no poder ser més contundent contra el president de la RFEF, fins d'altres que van trobar correcte la postura del club. En el cas de Clàudia Vives-Fierro i Maria Teixidor, totes dues se senten decebudes amb aquella resposta institucional.

"Em van decebre les declaracions que hi va haver. M'esperava que sortirien clarament a posiconar-se en contra i a denunciar. I em vaig sorprendre molt negativament. Soc incapaç de donar-ne una explicació. Què esteu fent? No era moment per esperar com respirava l'ambient, havies d'oblidar-te de tothom i dir-ho. Van fallar", diu Vives-Fierro.

Maria Teixidor comparteix l'opinió de l'exdirectiva amb Laporta: "Decepció absoluta perquè, a mes, sent el club que ha fet l'aposta pel femení més important de l'Estat, aquest era un moment per liderar la resposta. I, sobretot, quan la societat t'hi acompanya. És incomprensible. Quedar-se callat també és dir moltes coses".