L'odissea per homologar un títol universitari estranger: silencis administratius i més de tres anys esperant

Barcelona

Un infermer treballant de dependent en una botiga o un metge fent de cuiner en una taverna. Aquesta és la realitat d'en Felipe i en Rubén, però també de milers de persones migrades que han arribat a Catalunya i no poden exercir la seva feina. La problemàtica principal és l'odissea per homologar els seus títols universitaris.

Segons el ministeri d'Universitats, el setembre del 2023 hi havia més de 34.000 expedients esperant una resposta. Hi ha tanta gent esperant, que existeix una associació per totes aquestes persones, 'Homologación Justa Ya!'. Aquesta associació calcula que a l'inici d'aquest any hi havia ja 80.000 sol·licituds. La gran majoria són de joves d'entre 25 a 34 anys, i la majoria, 9 de cada 10, són dins el món de les professions sanitàries. 'Homologación Justa Ya!' calcula que una persona estrangera ha d'esperar de mitjana 3,7 anys per aconseguir l'homologació del seu títol quan, en en realitat, el Real Decret que regula aquest procediment, inclou un termini màxim de 6 mesos.

Una llarga espera sense resposta

El Felipe va estudiar infermeria a Xile i també va fer un màster en cures intensives. Va arribar a Catalunya ara fa un any, quan va començar el seu procés d'homologació, per poder exercir d'infermer. "Se suposa que en sis mesos hauria de tenir la resolució, però fins ara l'única resposta que he tingut és que la taxa per iniciar el procés ha estat acceptada", ha lamentat el Felipe, qui tenia previst començar a treballar com a infermer a finals de l'any passat, però està de dependent a una botiga de roba.

El Rubén és metge. Va estudiar medicina a Cuba i fa dos anys que està a Catalunya esperant la seva resolució per exercir. Una resolució que no arriba i l'obliga a treballar de cuiner en una taverna. El seu cas és complicat perquè va començar un procés d'homologació recollit a l'antic decret, l'abril del 2022. Quan es va crear el nou decret, que estableix el límit de resposta de sis mesos, aleshores en va obrir un altre el gener del 2023, que li va donar esperança momentània: "Al cap de dos mesos em va sortir com si estés homologat, però després va tornar a estar en revisió".

El Felipe i en Rubén han demanat explicacions per aquesta lentitud, però només han rebut silenci: "He posat queixes a tot arreu però sense resposta".

Salut mental, tocada

Aquesta incertesa, més enllà de la situació laboral, també afecta la salut mental d'aquestes persones que esperen com el Felipe i el Rubén. Segons una enquesta feta per 'Homologación Justa Ya!' aquest abril, el 86% de les persones que esperen la seva homologació han patit ansietat i estrès i més de la meitat insomni. La Tatiana Salcedo, psicòloga i coordinadora de l'associació a Barcelona, ha demanat a l'administració que sigui clara amb els terminis per evitar aquestes situacions: "moltes famílies tenen l'esperança que sigui sis mesos, programen la seva vida i és mentida", ha assenyalat, "que els diguin que no seran sis mesos, perquè no venguin la casa i no s'hipotequin".

El Felipe ha admès que ha tingut "totes les emocions que ha descrit", entre elles ansietat i insomni. El Rubén també ho ha viscut. A més, en el seu cas va pensar que tenia ja l'homologació feta i després va veure que no: "Va ser un cop molt fort, vaig estar molts mesos malament".

Cap dels dos té previst tornar al seu país de naixement, tot i que hi han pensat molt, en gran part per no rendir-se. "Si torno i m'accepten l'homologació, tot l'esforç ha de valdre la pena", ha constatat el Felipe. "És millor lluitar i intentar-ho aconseguir", ha apuntat en Rubén".

Manca de mitjans i voluntat

En Gabriel Capilla, vocal de la Secció de Dret Administratiu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i professor de dret administratiu a l'Abat Oliva, ha descrit aquesta situació com una "anormalitat normal", ja que en l'administració pública sempre hi ha retards. Ara bé, en el cas de les homologacions "és sagnant". Qui s'encarrega de fer aquestes homologacions és el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, tot i que de facto és l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i l'Acreditació (ANECA per les sigles en castellà), que fa un informe vinculant: "És aquesta entitat qui pren la decisió sobre si s'accepta o no la petició".

De fet, el mateix ministeri d'Universitats ha admès el col·lapse que hi ha. En declaracions a aquest programa, han destacat que cada mes "estan entrant 4000 sol·licituds d'homologacions". Per altra banda, també ha argumentat que la durada de la gestió "no depèn només de la gestió per part del ministeri" i ha assenyalat els sol·licitants: "hi ha un alt nombre d'expedients incomplets [...] que comporta que hi hagi un retard conseqüent en la tramitació de peticions". També ha destacat la "manca de pagament de les taxes" o els "problemes per comprovar la veracitat de la documentació aportada".

Capilla, per la seva banda, atribueix aquesta lentitud a no tenir prou recursos, però també a la "manca de voluntat política": "Si fos un tema que preocupés als responsables polítics del ministeri i el govern, no tindríem aquesta entrevista".

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.