Interior tria el comissari Eduard Sallent per ser el nou major dels Mossos

Barcelona

No hi hagut sorpresa. El Departament d'Interior ha nomenat major dels Mossos d'Esquadra a l'actual comissari en cap, Eduard Sallent. I ho ha fet en temps de descompte, a quatre hores que acabés la campanya electoral, la nit abans de la jornada de reflexió, abans que el Govern quedi en funcions. Es tracta del màxim rang de la policia catalana que fins ara només ostentava el major Josep Lluís Trapero.

Sallent ha estat sempre l'aposta preferida d'Interior, que va accelerar el procés per poder-lo ascendir-lo en aquest procés de lliure designació. La intenció de la conselleria era blindar a l'actual comissari en cap davant d'un possible canvi govern, amb la intenció d'evitar revertir el model policial que han implementat els darrers anys amb la confiança de Sallent. Amb el moviment, segons fonts internes, Interior pretenia evitar que Sallent fos desterrat a un càrrec sense pes amb l'arribada d'un nou conseller, ja que un major no pot estar subordinat a un comandament de menys rang.

L'ascens havia de ser un procés administratiu gairebé protocolari, però al concurs es va presentar per sorpresa una altra comissària, Alícia Moriana, cap dels Mossos a la Catalunya Central. Abans d'encarar la recta final del concurs, aquest matí Moriana ha impugnat les bases del procés, tal i com ha avançat SER CATALUNYA.

La comissària Alícia Moriana impugna les bases del procés per designar nou major dels Mossos

La candidata al màxim rang ha presentat un recurs contenciós per esclarir les ombres de dubte que ha generat el concurs d'ascens

Ha estat abans que aquest divendres, el Director general de la Policia, Pere Ferrer, s'entrevistés amb els dos aspirants. Unes hores més tard, Ferrer ha ultimat un informe per proposar a Sallent com a major dels Mossos. L'ascens a major, però, no és immediata. Sallent haurà de fer un curs el proper 21 de maig a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. En aquesta ocasió, a més, el procés pot trontollar perquè a banda de la candidata, els principals sindicats policials ho han recorregut entre crítiques d'opacitat i politització.

Crítiques de politizació i impugnacions del procés: "Envia un missatge al cos"

Tot i que era previsible, tant sindicats com una part dels comandaments del cos s'han mostrat sorpresos i preocupats per les formes en les que s'ha fet la tria. Els sindicats amb més representació dels Mossos que havien recorregut el concurs creuen que la decisió fa augmentar les desconfiances internes i el distanciament de les bases policials amb la cúpula del cos.

"Per la manera com s'ha produït, pel moment com s'ha realitzat, qui més debilitat surt de tot aquest procés és el cos de Mossos d'Esquadra perquè s'ha enviat un missatge", lamenta el secretari general del sindicat SAP, Pere Garcia que creu que el nomenament trasllada una imatge de politització del cos. "Quan es fa pública la plaça i tothom sap que té nom i cognom, i quan es fa just abans d'unes eleccions al Parlament de Catalunya, se li dóna una lectura clarament política", afegeix.

També ho critiquen des del sindicat USPAC, que preveuen demanar al jutjat que paralitzi el procés de forma urgent. "Creiem que ha estat de la manera més nefasta que es podia fer. A última hora, en l'últim minut, abans de la jornada de reflexió de les eleccions de diumenge, quan no saben si continuaran al Govern", critica Albert Palacio, portaveu del sindicat USPAC. El sindicat critica que el Departament, en aquesta ocasió, no hagi fet prevaldre la seva prioritat de feminitzar el cos, un mantra de l'actual legislatura.

La figura de major: difícil encaix a una nova estructura

Al cos de Mossos d'Esquadra no hi ha hagut sempre un major. La figura va caure en desús al 2007, quan es va jubilar l'aleshores cap del cos, Joan Unió. No es va tornar a convocar fins gairebé una dècada després. En aquell moment, hi havia un únic candidat, l'aleshores també cap del cos, Josep Lluís Trapero, que va ser cessat al 2017 arran del 155 i restituït al 2020 pel conseller Miquel Sàmper. La segona etapa va ser curta. Mig any després que Esquerra aterrés a la conselleria d'Interior, el conseller Joan Ignasi Elena el destituïa. El seu rang de major, per sobre de la resta de comissaris del cos, feia impossible incloure'l dins l'estructura del cos, així que va acabar dirigint la Divisió d'Avaluació de Serveis, que revisa els operatius policials, i que penja directament de la Direcció General de la Policia.

Amb aquest nou nomenament, i a 48 hores de conèixer el resultat electoral, que pot afectar, com ha passat l'última legislatura, a l'estructura dels Mossos, alguns comandaments alerten que amb Sallent pot passar el mateix: que s'acabi relegant a una de les persones de més rang del cos a una tasca de poc pes per la impossibilitat d'incorporar-lo a l'estructura.

L'eterna crisi

La proposta de Sallent com a major reobre l'eterna crisi interna que ha acompanyat l'actual conselleria arran d'acusacions d'intents de politització. Una ferida que s'ha obert cada vegada que el conseller ha canviat de comissari en cap, i cada vegada el nom de Sallent s'ha vist esquitxat per la polèmica. No han estat poques vegades. En tres anys i mig, el cos de Mossos ha tingut tres caps diferents.

El primer d'ells, Trapero, cessat perquè es va bunqueritzar enfront de les intromissions de la conselleria en el rumb de les polítiques de seguretat. En el seu lloc va posar-hi una "cúpula coral", formada pel comissari Josep Maria Estela, com a cap; el comissari Eduard Sallent, com a cervell; i la intendent Rosa Bosch, com a mà dreta. El canvi a la prefectura va provocar un efecte dominó de canvis a l'estructura, d'on es va desterrar a l'aleshores cap de la comissaria d'investigació criminal, Toni Rodríguez, proper a Trapero. El moviment també va tenir lectura política ja que l'exresponsable d'investigació del cos va acusar Sallent d'haver interferit en investigacions d'anticorrupció. L'artefacte de la cúpula coral va durar poc temps. Quan encara no havia passat un any, Interior cessava a Estela. Ho feia després d'un pols entre Estela i Sallent, en que el primer acusava el segon de deslleial. La conselleria, però, va donar confiança al segon, a qui ara ha proposat per la màxima categoria.