L'Anecdotari de la campanya electoral: les cançons i les anècdotes dels partits
Els quatre redactors que han seguit la campanya fan una recopilació de les millors músiques i moments dels candidats
L'Anecdotari de la campanya electoral: les cançons i les anècdotes dels partits
28:33
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1715362578211/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Després de dues setmanes, amb els discursos acabats en alt acompanyats d'aplaudiments, de banys de masses de simpatitzants, de faristols en places i carrers, i també de rutes arreu del territori. Tots els partits han tancat avui aquesta campanya amb els mítings finals. I també és l'hora de descansar pels periodistes d'aquesta casa que han estat aquestes dues setmanes també recorrent i seguint-ho tot.
Més enllà de les propostes, les crides al vot i els retrets entre partits, en una campanya electoral hi ha molt més. Avui a El Balcó es reuneixen els quatre redactors que més han seguit aquesta campanya per explicar les anècdotes més curioses i posar la banda sonora de cada partit d'aquest cicle electoral.
El PSC, curses i bilingüisme
La Soledad Domínguez és qui ha seguit la caravana electoral del PSC. Ella ha destacat les "músiques triades pel responsable d'actes del partit", l'Òscar Saldaña, que n'ha triat una per míting i que han variat "segons qui parlava". Domínguez ha destacat que el que importava era "sobretot la lletra". Temes que han anat des de Siloé fins a Serrat, passant per Sabina, Miguel Bosé i Concha Velasco.
L'anecdotari socialista
"El que ens ha donat més joc és la faceta esportiva del candidat", ha destacat Domínguez. "Tothom sap que fa curses, maratons i que matina molt; a les 5 del matí comença a entrenar cada dia". És per això que, des de l'inici de la campanya, els periodistes ja sabien que tard o d'hora s'haurien de posar a córrer. Va ser diumenge 5 de maig. Domínguez, ha confessat, no va aguantar "ni un quilòmetre". La campiona va ser Sílvia Solanes, de RAC1, però tampoc va poder aguantar el ritme d'Illa.
A banda, aquell mateix dia li van fer un regal perquè el candidat socialista feia 58 anys. També ha destacat el "joc" que ha donat als mítings, "com el dia que va dir Lérida enlloc de Lleida" o "Bajo Llobregat".
Junts +, extra de seguretat i una fanzone
En Xavi Abelló ha estat l'encarregat de marxar fins a França per seguir la campanya del partit de Carles Puigdemont. Pel que fa a les cançons, els de Junts han prioritzat dues cançons, una la que acompanya Puigdemont "a l'entrada dels seus actes", que seria una melodia "èpica" i també els Segadors, per finalitzar els actes.
L'anectotari de Junts
Com que sempre s'ha fet al mateix lloc, s'han "reduït molt els errors tècnics", ha apuntat Abelló, ja que no ha calgut montar i desmontar cada dia. Tampoc hi ha hagut "cap susto" respecte al líder de Junts. Hi havia molta seguretat, amb "seguretat privada francesa" inclosa. De fet, per l'acte central, l'Abelló es va deixar l'acreditació i va tenir "resistències importants per entrar al recinte".
Una altra anècdota important de la campanya de Junts+ és la fanzone de Puigdemont, on hi havia una varietat enorme d'activitats. Abelló s'hi ha trobat autèntiques fans que li han confessat que "és el seu amor platònic". A més, al final de cada acte, hi ha hagut cues de més de 30 minuts per poder-se fer una foto amb ell.
ERC, una playlist per candidat i un frankfurt de pulled pork
L'encarregada de seguir els republicans ha estat la Laura Pons, que ha explicat que a la playlist dels republicans s'ha basat en "els grups catalans del moment". Ha passat per Stay Homas, Ginestà, Joan Dausà o Els Catarres, però qui ha tingut més protagonisme ha estat La Fumiga.
Però a banda de la llista que ha sonat durant la campanya, Pons ha destacat que els republicans han optat per primera vegada per fer una llista particular per cada candidat a Spotify. En el cas de Pere Aragonès, hi ha 'Ho tenim tot', 'Estimar-te com la terra' o 'Tintín' de Els Catarres. És una playlist on majoritàriament apareixen cançons catalanes, tot i que també hi ha altres hits com Flying Free.
L'anecdotari republicà
Les anècdotes d'Esquerra es remunten al primer dia de campanya quan a Pere Aragonès "se li para el micro i surt a tota castanya un home, esquivant el públic, per fer el canvi de micro", ha recordat Pons, que també ha destacat que en aquell moment, "un veí va obrir el balcó i va fer sonar l'himne d'Espanya".
També hi ha hagut anècdotes amb l'idioma. Aprofitant les confusions de Salvador Illa, la número dos d'Esquerra, Marta Vilalta, va posar-se una samarreta que posava: "Es diu Lleida", que també la va regalar a Aragonès. Altres anècdotes les han protagonitzat els caps de campanya, Sergi Sabrià i Oriol Duran, que sent "més boomers que mai", han estrenat un pòdcast per colar relat de campanya.
Per últim, Pons també ha recordat el moment en què el president Aragonès, en l'acte central a Pineda, el seu poble, els va portar a dinar al restaurant on va amb la seva filla, un Frankfurt. Per a qui li interessi, el republicà "es va demanar un entrepà de pulled pork" mentre van parlar sobre possibles pactes.
PP, hits dels 2000 i imprevistos tota la campanya
La Gemma Alegrí ha estat la redactora que ha acompanyat el PP en aquesta campanya electoral. Un partit que, segons ella, "no té rival" amb les propostes musicals. "Abans de cada míting, mentre els assistents esperen, sona un remix amb cançons tan conegudes com Gente de Zona, de Marc Anthony", ha destacat. També han posat èxits dels 2000 Espanya, com El Canto del Loco o La Oreja de Van Gogh.
A banda, els populars també han fet una versió pròpia del càntic independentista: "Volem, volem, volem la independència". "Us podeu imaginar la cara dels periodistes quan la vam sentir per primera vegada", ha recordat.
L'anecdotari popular
Pel que fa a les anècdotes del PP, es resumeix en els "imprevistos" que han tingut durant tota la campanya: "El principal, sens dubte, el transport dels periodistes". Ja des del primer dia de campanya, l'autobús no va arribar. Caps de premsa nerviosos, periodistes pendents dels directes i resulta que la porta de l'autobús s'havia trencat. Al final, van "arribar tots però amb taxi". Un taxi del qual van baixar amb el missatge "ara venen els del PP a pagar-te".
També en un míting de Salou, el passat diumenge, l'autobús dels periodistes va tornar a arribar tard, amb el míting començat. El problema va ser la cursa del Corte Inglés de Barcelona, amb la qual "ningú havia pensat a l'hora de fer la convocatòria". I, per acabar, aquest dimarts a Cornellà, la compareixença prevista d'Alejandro Fernández i Alberto Núñez Feijóo va acabar passada per aigua; amb els periodistes refugiats sota els balcons, taules i cadires molles, i el so sense funcionar. "Ens van comprar paper de cuina per eixugar les cadires", ha recordat Alegrí.
Comuns, música i outfits reivindicatius
Alegrí també ha seguit els comuns, que han punxat cançons "gairebé contràries" a les del PP. Cançons "Més alternatives" i lluny de l'Espanya dels 2000, entre les quals hi ha temes de Bomba Estéreo, Rigoberta Bandini o Zoo.
L'anecdotari comú
Alegrí ha volgut destacar els outfits de Jessica Albiach perquè les samarretes que ha escollit "parlen per ella". D'una banda, sempre per celebrar la identitat de les dones joves i persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI, per "simbolitzar la inclusió i diversitat". També, samarretes per reivindicar la lluita climàtica amb el missatge "There is no planet B", en un acte al prat. També ha destacat les Converse vermelles, "que porta a la majoria de debats" i els mocadors de Palestina que han acompanyat també Ada Colau i Yolanda Díaz.
Un apunt de la CUP
Per aquesta campanya, els anticapitalistes han llogat l'antiga seu de Junts per Catalunya, una paradoxa que els redactors han volgut destacar. Així com la "pífia" de Laia Estrada el primer dia de campanya quan li cauen els microns al canutasso d'inici de campanya. Ella, però, s'ho pren amb humor: "sortirem a l'APM?".
Els links de 'El Balcó'
Avui al 'Què ha de sonar', descobrim el nou EP del duet d'electrònica The Chainsmokers 'No Hard Feelings':
Als 'Plans de Finde', us recomanem quins llocs podeu anar a veure la final d'Eurovisió. Als Cinesa:
També a bars com La Federica o La Sastrería:
- https://www.instagram.com/barlafederica/?igsh=MWVyOGYzOXg5bXhkYQ%3D%3D
- https://www.instagram.com/lasastreriacafebcn/?igsh=MW1jNHJyd3FlbW9tag%3D%3D
I al marge d'Eurovisió, també parlem de l'espectacle immersiu de l'IDEAL de la pianista Laura Andrés:
O anar a la reserva de la Fundació Mona a Riudellots de la Selva:
Els llibres del Jordi Mir:
