El Balcó
Sociedad | Actualidad

El debat de l'os bru al Pirineu: regulació o convivència?

Els ramaders demanen marcar un topall d'ossos, mentre que les fundacions ecologistes fan una crida a la calma i destaquen els pocs atacs d'aquests animals.

El debat de l'os bru al Pirineu: regulació o convivència?

Barcelona

Ara fa cinc dies exactes, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà, el Cisco va veure un os bru molt a prop dels seus cavalls. I amb crits i l'ajuda dels seus gossos el va fer fora. Aquest no és el primer ni l'últim os que s'ha vist en aquesta zona. I avui a Llavorsí una setantena de ramaders han protestat contra la gestió que està fent l'Administració Pública d'aquests animals. Segons les últimes dades de la Generalitat, als Pirineus hi ha 83 exemplars d'os, 41 d'aquests a Catalunya.

Els ramaders creuen que els ossos ja no tenen por als humans i això fa que baixin fins a pobles com Alins o Àreu, a la vall ferrera, i demanen que es calculi quin és el nombre màxim d'ossos que pot assumir el Pirineu, tenint en compte la població i les activitats que s'hi fan, i a partir d'aquí regular-la. Paral·lelament a la protesta, organitzada per Unió de Pagesos, també s'ha pronunciat la Fundación Oso Pardo i l'organització ecologista DEPANA, que han fet una crida a la calma, assegurant que la coexistència d'humans amb ossos és viable.

Fins ara, la Generalitat ha apostat precisament per la convivència, reduint les interaccions entre ells. El govern ha invertit en l'agrupament i el control dels ramats durant el dia i tancant-los durant la nit, vigilats per gossos. El govern creu que aquesta estratègia funciona, ja que segons les seves xifres, els atacs s'han mantingut estables malgrat el creixement de la població d'ossos. Durant el 2023 només hi ha hagut 16 atacs a la ramaderia.

Por pels ramats

El Cisco ja havia perdut un cavall l'any passat: "No sabem si va ser un os o un lloc, però va fer-lo saltar per un precipici". És per això que va reaccionar fent fora l'os que va albirar ara fa cinc dies a Àreu. La por li va arribar l'endemà, pensant "què li podia passar a la nena gran, que fa curses de muntanya" o també a la seva filla petita que dos dies abans estava allí. "Són animals salvatges, no saps com reaccionaran", ha lamentat.

L'os que va veure en Cisco estava a uns 10 o 15 metres dels seus cavalls. S'estava atansant als animals i ell va intentar fer-lo fora parlant i cridant-lo. El Cisco ha admès que l'os "no es comportava d'una manera agressiva" però que "no marxava". Va estar, juntament amb els seus dos gossos, intentant espantar-lo durant pràcticament una hora, fins que al final va marxar: "Tenia por que espantés els cavalls o es mengés un dels poltres petits".

En Cisco és un dels ramaders que avui ha assistit a la protesta de Llavorsí i que ha reclamat topall que puguin "suportar". Ha lamentat que animals salvatges, com els cérvols o els cabirols, "s'ho estan menjant tot" i altres com els senglars els "destrossen els terrenys": "No podem fer res, estem venuts". Demà els ramaders tornaran a protestar, aquesta vegada a Sort.

Una aposta per la convivència

En Marc Alonso, expert en la Fauna Pirinenca i membre de l'organització ecologista DEPANA i de la Fundación Oso Pardo a Catalunya, entén la por dels ramaders i, de fet, en comparteix algunes, però creu que l'avisament d'ossos a la Vall Ferrera s'ha fet més gros per la "manca de costum": "Si hagués passat a la Vall d'Aran, on la gent està més acostumada a conviure-hi, no n'estaríem parlant". Per ell, la manca de costum "pot haver ajudat a l'alarma".

Creu, per tant, "és més desconeixement que por". Ha aclarit que els ossos que es veuen normalment vora les carreteres són sobretot ossos joves que s'acaben de separar de les seves mares, "despistats i curiosos, com adolescents". És un fenomen que passa cada primavera, quan la mare es desprèn dels cadells per tornar a reproduir-se. Alonso ha aclarit que "en cap moment l'animal tenia intenció de matar", sinó de "buscar un lloc segur", fugint dels ossos més grans.

Pel que fa al control de població que proposen els ramaders, Alonso ha destacat que la població d'ossos del Pirineu és "la més petita d'Europa". A tot el Pirineu, se n'han calculat 83, mentre que al Cantàbric n'hi ha "gairebé 400", a països de l'est més de 3000 i a Romania, 8000 ossos: "Estem parlant d'una població de mínims". I ha insistit en el fet que "ningú pot donar un número" de quants ossos ha d'haver-hi al Pirineu, que l'ideal ha de ser el que permeti "conviure amb activitats tradicionals", com la ramaderia, tot i que tothom "ha de fer un esforç", ja que "la presència de l'os no suposa el fi de la ramaderia intensiva".

Què fer si trobem un os?

Marc Alonso ha recomanat fer servir "el sentit comú". No s'han de cridar els animals ni mostrar una actitud agressiva, simplement "retirar-se a poc a poc", i marxar. Els animals "no tenen interès" a atacar persones, a menys que sentin que són una amenaça. Per tant: "no acostar-se si està menjant un animal mort, tampoc a una ossa amb cadells o fer-se un selfie amb ells".

A banda, fer tota la prevenció possible evitant seguir rastres de petjades i limitant-se a anar pels camins indicats.

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci...