Una recerca en què ha participat el CREAF desxifra 300 anys de memòria climàtica amagada als anells d'arbres centenaris
El treball ha permès reconstruir les pluges dels últims tres segles a la serralada andina de Sud-Amèrica

Un exemplar de Polylepis tarapacana a Bolívia.

Barcelona
Un estudi en què ha participat el CREAF i que ha liderat la Columbia University ha permès desxifrar 300 anys de memòria climàtica amagada a cinc arbres centenaris d'una espècie singular que viu a més de 4.000 metres d'alçada. El treball, parteix de la certesa que els anells dels arbres, els corals i les glaceres tenen escrita la història del clima en el seu interior. Així, usant una innovadora tècnica basada en isòtops estables d'oxigen, els investigadors han reconstruït les pluges que han afectat la serralada andina des del 1.700 fins al 2013. La recerca s'ha publicat a 'Communications Earth and Environment – Nature' i obre la porta a entendre millor la variabilitat de les precipitacions al llarg del temps i a projectar escenaris futurs.
Una de les principals particularitats del treball és que és el primer cop que es fa una reconstrucció de les pluges amb aquesta metodologia a la zona de la serralada andina, que s'estén per Bolívia, Perú, el nord de Xile i el nord-oest de l'Argentina. Les dades recollides han indicat que en aquesta regió s'han viscut des de sequeres puntuals fins a períodes de pluges abundants. També han apuntat fenòmens que influeixen en les precipitacions i temperatures a escala mundial, com ara els cicles d’el Niño i altres esdeveniments meteorològics cíclics que ocorren cada 10-12 anys i que depenen de canvis en la temperatura superficial de l'oceà del Pacífic.
“Amb la instrumentació clàssica, que s’utilitza des dels anys 80, aconseguim saber els esdeveniments de pluja de 30 a 40 anys enrere, però aquestes dades, de més de 300 anys, ens ajuden a conèixer cicles que ocorren cada molt temps i que afecten les precipitacions en l'àmbit local, regional i, també, global", ha explicat Milagros Rodríguez, investigadora de Columbia University en el moment de l'estudi, primera autora i qui va estar com a visitant del CREAF, actualment investigadora de CONICET a l'Argentina.
Cinc arbres centenaris
Les dades s'han obtingut a través de cinc arbres centenaris d'una espècie singular, la Polylepis tarapacana, que viu en altituds de més de 4000 metres. Aquests exemplars es localitzen al volcà Uturuncu, a Bolívia, i tenen entre 500 i 700 anys. La tècnica capdavantera que han fet servir els investigadors ha rastrejat dos isòtops estables d'oxigen, el ‘pesat’ o oxigen 18 i el ‘lleuger’ o oxigen 16. L'aigua de pluja té aquestes molècules, així que, quan l'absorbeixen les arrels dels arbres, s'incorpora en els seus teixits, inclosos els anells de la fusta. La seva proporció indica si ha plogut més o menys.
“Aquest mètode té una sensibilitat enorme, perquè podem mirar, per exemple, la quantitat de pluja a aquesta regió durant l'any 1900, també fenòmens com El Niño o detectar-ne altres que ocorren aproximadament cada dècada”, ha afirmat Laia Andreu-Hayles, catedràtica de recerca ICREA al CREAF i investigadora principal a la Columbia University quan es va iniciar l'estudi.
La memòria climàtica que comparteix la natura
Per altra banda, les mostres analitzades reflecteixen que els anells dels arbres coincideixen amb estudis previs que s'han realitzat amb testimonis de gel -mostres que s'extreuen de les glaceres-, així com els corals Pacífic tropical, que també guarden en la seva ‘memòria’ física les molècules d'oxigen 16 i 18. En concret, s'ha observat que tots ells registren els fenòmens meteorològics que ocorren aproximadament cada decenni. Això vol dir que, quan s'escalfa la superfície de la mar, pot canviar el patró de pluja a diversos llocs del planeta. “Aquesta fita és una gran notícia, perquè podrem generar reconstruccions climàtiques del passat molt més extenses i rigoroses”, ha finalitzat Rodríguez.
Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.
Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.




