Valeria Vegas: “Si hi hagués un epígraf a hisenda posaria disfrutona"
La periodista parla sobre la seva relació amb La Veneno
Valeria Vegas al Llapis de Memòria
54:13
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1716305256502/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ de la periodista i escriptora Valeria Vegas, una “disfrutona” que ha fet de la seva passió, la mitomania, la seva professió. Ha col·laborat a diferents publicacions com Vanity Fair, Shangay, Lecturas o Jot Down. També en aquesta casa, al ‘A Vivir Madrid’ amb Macarena Berlín. Ha fet documentals i ha escrit diferents assajos i novel·les com ‘La mejor actriz de reparto’. A més, és l'autora de ‘¡Digo! Ni puta ni santa’; la biografia de La Veneno, tot un mite dels 90. Aquest és el llibre en el qual, els Javis, es van basar per fer la sèrie ‘Veneno’. Avui tenim moltes ganes de connectar el ‘Llapis de Memòria’ d’aquesta enciclopèdia de l'entreteniment espanyol.
Pas de maduresa
La Valeria creu que de petita era molt infantil, però de cop, amb 11 anys, li van començar a cridar l’atenció coses que no eren per la seva edat. “Amb 12 anys ja era com una persona de 16”. Diu que avui dia és la dona que és gràcies al fet que els seus pares li van donar la llibertat d’experimentar i descobrir qui era.
La mitomania és una de les seves grans aficions. Prova d’això és que, amb 17 anys, anava a l’hotel on s’allotjaven els convidats del programa ‘Tómbola’ a intentar veure’ls. “Em va donar per mirar al diari qui venia i jo hi acudia. No anava totes les setmanes, però sí 3 o 4 vegades”.
A la periodista li agrada molt investigar sobre la vida de les persones. El gènere que més consumeix són les biografies, com la que ella va escriure sobre La Veneno: ‘¡Digo! Ni puta ni santa’.
El fenomen
L’autora recorda quan va conèixer a La Veneno gràcies a una amiga seva. “Era un huracà. T’explicava cinc coses en un minut”.
L’any 2016 va autopublicar aquestes memòries, que feia més d'un any que estaven escrites. “Les editorials no les volien. Deien que era un personatge massa complicat o que no era el moment”. La Valeria defensa que en aquell moment La Veneno era un fenomen social, no un mite. Quan es va convertir en mite va ser gràcies al llibre i a la seva mort. “La mort mitifica molt”, diu l’escriptora.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
