Demanen 3 anys de presó per un ramader de l'Esquirol acusat de vessar 45.000 litres de purins a una zona vulnerable

Barcelona

Poques hores abans de la nit de Nadal del 2020, el propietari d'una macro granja i el seu fill van ordir un pla per desfer-se de 45.000 litres d'excrements de porc. No era especialment elbaorat: consistia en omplir un camió cisterna de purins i abocar-lo a una zona boscosa propera a l'explotació ramadera Bestiar del Cabreres S.L, ubicada al terme municipal de l'Esquirol (Osona). Aquest espai està declarat com a zona vulnerable per contaminació de nitrats des de 2009, i és per això que la Fiscalia de Medi Ambient demana fins a 3 anys de presó i 14.000 euros de multa per als responsables. També exigeix que assumeixin el cost de la restauració ambiental de la zona.

Un mes després dels fets, el 18 de gener, els Agents Rurals van començar una investigació recollint mostres de terra i aigua a la zona del vessament, uns estudis que han demostrat que el punt on es van deixar els purins multiplicava per 15 la presència de nitrats i sulfats si es comparava amb les mostres de terra i aigua riu amunt, a la zona sense contaminar. Si curs amunt laq concentració de nitrats era de 3 mil·ligrams per litre, a la zona del vessament era de 43.

El cas està en fase d'instrucció al jutjat número 6 de Vic, i SER Catalunya ha tingut accés a l'escrit de la fiscalia, que detalla com el Torrent del Fàbrega, una petita riera propera a la zona del vessament que desemboca al Ter poc abans que el riu arribi al Pantà de Sau, va quedar contaminat per nitrats després del vessament. De fet, els anàlisi de sòl i aigua revelen també una alta presència de sulfats i un descens en picat de la conductivitat de l'aigua, que desemboquen, inequívocament, en que el torrent va quedar intoxicat pel vessament de dejeccions porcines.

Ampliar

L'escrit de la Fiscalia també recull que els acusats neguen els fets: un d'ells assegura que no treballava el dia del vessament i argumenta que l'empresa té un pla individual de gestió de dejeccions ramaderes. El segon acusat (pare del primer, i propietari de la macro granja) argumenta que no va fer aquest vessament i que el seu fill treballa a altres propietats ramaderes.

Osona, saturada pels nitrats

La contaminació de les masses d'aigua per nitrats és un problema arreu de Catalunya. Totes les zones amb gran concentració d'explotacions ramaderes (Ponent, Catalunya Central i Empordà) tenen les aigües subterrànies en mal estat per culpa de la filtració dels excrements ramaders. Per determinar aquesta toxicitat, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) situa en 50 mil·ligrams per litre el màxim de concentració de nitrats als cursos d'aigua.

A Catalunya hi ha 185 municipis que superen aquest llindar, sent Osona la segona comarca que més en té. La xifra més alta dels registres de l'any 2022 és a Gurb, amb 483mg/l, multiplicant per set el màxim recomanat per l'OMS. També hi ha Manlleu (303mg/l o Sant Pere de Torelló (261mg/l), també multipliquen per quatre els llindars permesos municipis com Voltrergà, Roda de Ter i Les Masies de Roda.

Ampliar

La indústria ramadera, especialment la porcina, amb grans empreses com Casa Tarradellas o Costa Food Meat que facturen centenars de milions d'euros cada any amb la indústria de l'engreix, escorxament i comercialització del porc. Es calcula que a Osona hi ha prop d'un milió de porcs i se'n sacrifiquen prop de 36.000 al dia, tot plegat en una comarca on hi viuen prop de 156.000 persones.

Entitats en defensa del medi ambient, com el Grup de Defensa del Ter denuncien que les fonts naturals d'Osona (i també del Lluçanès, que és comarca pròpia des de fa poc més d'un any) estan contaminades o bé han deixat de rajar per la sequera. Els estudis demostren que el 40% de les fonts estan contaminades i l'aigua que en surt no és apta per al consum humà.