La història d'un veler robat

Barcelona

Tots coneixem persones a qui els hi han robat la motxilla, l'ordinador, el mòbil, la moto, la bicicleta o el cotxe. Però no és tan freqüent anar al port i descobrir, amb horror, que el teu veler ha desaparegut.

Cada any a Europa es roben 10.000 embarcacions, segons dades de la companyia d'assegurances Pantaenius. Moltes d'aquestes embarcacions les traslladen a Gibraltar i des d'allà, els lladres naveguen cap a les Canàries, Cap Verd i finalment, acaben al Carib. La història que expliquem avui a El Balcó comença amb un robatori a Vilanova i la Geltrú, però ens parla també de solidaritat, atzar, i generositat. És la història de la Montse Pons.

Un forat enorme

La Montse es va adonar que li havien robat el veler a principis de març del 2017. Després de tot el febrer sense anar-hi es va acostar al port per portar benzina i començar a navegar, però "allà hi havia un buit, només aigua". Es va quedar "paralitzada", sense saber què fer. Va deixar les garrafes de benzina al terra i va trucar a la seva família.

El primer pas va ser buscar un mariner, que la va intentar tranquil·litzar dient-li que potser l'havien traslladat de lloc, una cosa que a vegades es fa quan es trenca alguna cosa. Ho van comprovar, però ningú havia traslladat el vaixell: "Aquí van saltar totes les alarmes", ha recordat la Montse.

A partir d'aquí van començar a moure's per saber què havia pogut passar. "El port de Vilanova de la Geltrú no té cap mena de seguretat", ha lamentat la Montse, que també es va trobar que les càmeres no funcionaven per respectar "la privacitat de les persones". Va ser aleshores quan es van moure per tot el port, pels diferents pantalans, per veure si estava en un altre lloc. Es va fer fosc, i van decidir posar la denúnica. Era un veler Furia 28, es deia Ventall 3.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La solidaritat dels Furia

Paral·lelament a la denúncia, la Montse es va posar a trucar a "tots els ports de Catalunya", inspirada en un robatori que havia tingut lloc dos anys enrere a Sitges i que s'havia trobat a Blanes. Va cobrir Catalunya i després Espanya, i va acabar trucant als ports de França, Itàlia, Marroc i Algèria.

També es van mobilitzar el centenar de persones que tenen un Furia, que van posar totes les característiques del veler de la Montse a la web 'Taberna de Puerto', on hi ha diferents comunitats de navegants: "A partir d'aquí vaig començar a rebre missatges". Va ser un moviment de solidaritat, fins i tot molts mariners li "vigilaven els ports" per veure si arribava el Ventall 3.

Els sentiments

"He plorat, em va costar molt aconseguir aquell vaixell". La Montse és professora i es va haver d'estar de moltes coses per aconseguir el seu veler, vacances incloses. Quan el va aconseguir el va gaudir molt, sortint a navegar amb la família, les amigues i la seva mare, que també "li agradava molt la mar", fins que va desaparèixer, és per això que li va fer tant de mal.

El veler no s'ha trobat, però en té un de nou gràcies, altra vegada, a la solidaritat dels navegants. La bona notícia va arribar a càrrec de la Cristina, que treballa en una gestoria nàutica i que li va anunciar que li regalaven un veler. Va ser el Manel Pons qui va fer-ho, ja que no l'havia aconseguit vendre pel mal estat en què es trobava. La Montse no va poder dir que no i se'n va anar d'excursió fins al Port de Calafat a buscar-lo. L'ha pogut restaurar amb donacions de pintura i materials de moltes persones, que també li han donat un geolocalitzador per tenir-lo controlat. El nou veler descansa al mateix lloc on un dia de març del 2017 només hi va trobar el buit. I també té nom "es diu Ventallet" perquè "és el mateix però més petitet".