Fernando Navarro: “La meva feina m'ha anat fent menys d'ídols”
El periodista explica la seva relació amb el grup ‘Supersubmarina’
Fernando Navarro al Llapis de Memòria
56:49
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1716905831003/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ de Fernando Navarro, redactor cultural de ‘El País’, de ‘El País Semanal’ i també de la SER. Crític musical, cronista urbà i també escriptor. Que ha sabut fusionar a la perfecció literatura i música, les seves dues grans passions. Ha escrit novel·les com ‘Martha. Música para el recuerdo’ o ‘Todo lo que importa sucede en las canciones’. No fa gaires mesos va publicar ‘Algo que sirva como luz’, la història del grup ‘Supersubmarina’.
Perseguir la llum
El Fernando va escriure un reportatge sobre el grup de música ‘Supersubmarina’, els membres del qual havien patit un accident de trànsit i havien hagut de deixar els escenaris. L’impacte va ser tan gran, que va decidir escriure un llibre sobre ells.
El periodista creu que l’experiència d’escriure aquest llibre, ‘Algo que sirva como luz’, l’ha canviat com a persona i com a escriptor. “Ha sigut un treball de molta investigació, però també de compartir [amb els membres del grup]”.
Els 4 integrants de ‘Supersubmarina’ són originaris de Baeza, una ciutat de la província de Jaén. “És gairebé com sortir del no-res, pel que fa a la música espanyola. Tot es mou als dos centres de poder discogràfic, que són Madrid i Barcelona”, diu l’autor. “És un grup que sortint d’allà, en 7 o 8 anys, va arribar al capdamunt del panorama musical espanyol”.
Després de l’accident els músics es trobaven estancats. “Ara aquest estancament s’ha trencat”. Tots 4 han tornat a sortir a la llum i, tot i que encara no puguin tornar als escenaris, ja s’han retrobat amb els seus seguidors.
Literatura i música
El Fernando sempre diu que la música és la disciplina artística que més juga amb la nostra imaginació. “Només fa falta escoltar uns acords i la teva imaginació ja fa el que vol”.
El periodista va començar a escriure d’adolescent. Amb 17 anys ja tenia internet i donava la seva opinió en sales de xat sobre música.
Creu que la millor part de la seva feina és poder conèixer els artistes de primera mà. “M’ha donat la capacitat d’adonar-me que els músics m’han donat més quan els he humanitzat. Això m’ha donat material per fer la meva feina, que és el més important”.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
