El Congrés aprova aquest dijous la llei d'amnistia que ara entra a la fase judicial
La llei que ha impulsat el PSOE juntament amb els seus socis parlamentaris s'ha de publicar al BOE per a la seva aplicació a jutjats i tribunals

Barcelona
La llei d'amnistia que ha patit dues modificacions s'aprovarà previsiblement aquest dijous i una vegada es publiqui al BOE l'hauran d'aplicar jutges i magistrats. La norma té caràcter preferent i dóna un termini de dos mesos al Poder Judicial per materialitzar-la. La Fiscalia General de l'Estat va reclamar el mes de desembre passat a les fiscalies de Catalunya, Audiència Nacional i Tribunal Suprem que li remetessin els assumptes que es poguessin veure afectats per la llei del perdó. Els negociadors estimen que hi pot haver al voltant de 400 líders independentistes i 73 policies beneficiats quan entri en vigor.
La llei estableix que l'entrada en vigor suposa l'alçament de totes les mesures cautelars que estiguessin en vigor, incloses les ordres de detenció que pesen sobre Carles Puigdemont i la resta de fugats. Serà cada jutjat i cada tribunal -el Tribunal Suprem en el cas de Puigdemont- el que ho hagi de fer després de demanar opinió a la fiscalia ia la resta de parts personades en el procediment. Aquest procés donarà lloc a situacions dispars. Les causes estan abocades a l'arxiu, però en alguns casos es poden plantejar problemes respecte a l'aplicació de la llei perquè contempla excepcions.
No és aplicable als delictes de terrorisme quan s'hagin produït les greus violacions del dret a la vida i de la prohibició de la tortura que recull el Conveni Europeu de Drets Humans. Ni als delictes de malversació quan sí que hi hagi hagut enriquiment personal. I als delictes d'alta traïció s'ha intentat crear un tallafocs apel·lant que l'amenaça sigui "efectiva i real amb ús de la força contra la integritat territorial".
Jutges i magistrats es poden agafar a aquestes excepcions que afecten directament Carles Puigdemont per no aplicar el perdó a l'expresident fugat que té dues causes obertes al Tribunal Suprem pel referèndum il·legal de l'1 d'octubre i el cas tsunami i una altra que l'esquitxa a Barcelona pel cas de les connexions independentisme - Rússia.
Europa i el Tribunal Constitucional
Una altra de les eines que maneja el Poder Judicial són les qüestions d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional i les qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Amb independència que hagin hagut d'aixecar les mesures cautelars que pesessin sobre els afectats, tots dos mecanismes suspenen l'aplicació de la llei que no podrà desplegar-ne els efectes fins que no hi hagi decisió. Aquest moviment perjudicaria Oriol Junqueras perquè continuarà vigent la seva condemna per inhabilitació que encara manté després de l'indult que li va concedir el Govern.

Pedro Jiménez
Redactor Jefe en la Cadena SER. Antes he pasado por los equipos de Hora 14, Radio Madrid, Fin de Semana,...




