Experts en ciberseguretat qüestionen la recollida d'escombraries porta a porta: posa "en risc" les dades dels ciutadans
L'Agència Catalana de Residus defensa que la informació queda protegida, però alguns veïns témen el pitjor: "Perquè he de dir a ningú quan soc a casa?"
Experts en ciberseguretat alerten dels riscos del sistema de recollida porta a porta
04:37
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1717351219706/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El sistema de recollida d'escombraries porta a porta ha generat diferents punts de fricció amb els veïns, que veuen minvada la seva llibertat per decidir en quin moment volen llançar les escombraries, però fins ara mai havien sorgit tantes crítiques a una altra derivada del projecte: la privacitat i la seguretat de les dades dels ciutadans. El projecte ja està en marxa a 321 municipis i en barris de grans ciutats com el de Montjuïc de Girona o Sant Andreu de Barcelona -i 145 altres municipis el tenen en marxa- i permet individualitzar la recollida de residus per assegurar-se que tothom recicla, però a canvi sotmet els ciutadans a moltes normes i un control al que no hi estem acostumats.
Alguns veïns critiquen a SER Catalunya que tant els ajuntaments com les empreses que recullen les escombraries acaben tenint accés a massa informació. Aquest sistema de recollida d'escombraries força als veïns a treure cada dia de la setmana un determinat tipus de residus. Per exemple, l'orgànic els dimarts i els divendres i el plàstic els dilluns, en bosses o cubells personalitzats per a cada veí.
La privacitat, en risc?
L'objectiu és assegurar-se que cada ciutadà compleix les normes, però l'Ignasi, president d'un bloc de veïns de Girona, explica que això acaba repercutint en quedar exposats: "Com que els bolquers i altres productes íntims van en una bossa a part, puc veure si la meva veïna està menstruant, o si el meu veí necessita bolquers a les nits". A més, es queixa que l'ajuntament -i l'empresa que recull les bosses d'escombraries- té accés a una informació que no veu clara que hagi de tenir, perquè saben quantes persones viuen a cada domicili i la seva identitat: "Per què han de poder saber on viu cadascú? L'entrenador del Girona, per exemple".
Experts en ciberseguretat consultats per SER Catalunya asseguren que la preocupació dels ciutadans és justificada. El professor de la UPC, Josep Pegueroles, comparteix la preocupació dels ciutadans: "No cal ser alarmants però els ciutadans haurien de vigilar a qui cedeixen les seves dades". El director de l'Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, assegura que les dades "estan completament protegides per l'Autoritat catalana de la Protecció de les Dades", però segons la informació publicada per SER Catalunya al gener i fonamentada en fonts d'aquesta mateixa institució, Catalunya pateix una filtració de dades d'una institució pública cada dos dies. "Els robatoris de dades estan augmentant", constata Pegueroles.
A les vacances el problema s'accentua
En alguns municipis el risc creix en període vacacional perquè quan els veïns marxen de casa ho han de comunicar a l'Ajuntament per evitar sancions per no estar llançant les bosses d'escombraries el dia que toca. Un veí de Manlleu, que es manté en l'anonimat, qüestiona aquesta imposició: "Si no li he de dir als meus pares on soc, perquè li he de dir a l'Ajuntament?"
Els experts en ciberseguretat mostren les seves reticències a que els ajuntaments reuneixin aquestes dades. Als veïns els preocupa que la informació es filtri i pugui acabar en males mans i algú pugui saber quines cases estan buides en tot moment. Tot i així Pegueroles avisa que tampoc cal estar alarmats, perquè tenim elements per protegir-nos, però lamenta que no s'estiguin complint a la majoria de poblacions espanyoles: dels més de 8.000 municipis de l'estat, només uns 800 compleixen les normatives del Pla Nacional de Seguretat de les Dades.
Ferran Dalmau
Editor de Hora 14 Catalunya los fines de semana. Periodista por culpa de Tintín. Sigo queriendo ser...