Molts temporers per poc allotjament

Barcelona

Els pagesos han tornat a mobilitzar-se aquesta setmana per fer-se escoltar de cara a les eleccions europees. Però mentrestant, a Lleida, hi ha desenes de temporers que han arribat per la campanya de la fruita i que estan dormint al ras, al carrer, just al costat del Pavelló 3 de la Fira de Lleida perquè no els han deixat entrar.

El pavelló que ha habilitat la Paeria, que va obrir ahir i que funcionarà fins el 31 d'agost, és un espai destinat només a aquells temporers que han arribat a Lleida sense contracte. En aquest pavelló, que compta amb 100 llits, hi poden dormir durant una setmana, 7 dies, mentre esperen trobar feina i que els contractin. Però, què passa amb els temporers que arriben ja amb contracte? En aquest cas l'ajuntament els ofereix diferents habitatges dins la ciutat. Però el cert és que aquestes nits, a Lleida, no tots els temporers tenen un llit per dormir.

Una responsabilitat dels contractants

Des de Fruita amb Justícia Social calculen que hi ha una quarantena de persones que no tenen allotjament i viuen al carrer. Ara bé, saben que en són moltes més que s'han "buscat la vida" en pisos sobre ocupats o en espais "no molt habitables". Qui ho explica és la Gemma Casal, membre d'aquesta associació que lluita perquè no es vulnerin els drets dels temporers. Un d'aquests drets, que es recull al conveni agrari, és que qui els contracta els ha de donar allotjament si estan a més de 75 quilòmetres del lloc de feina i, si cobren el salari mínim interprofessional, com és el cas dels temporers, també "els han de facilitar un allotjament gratuït".

És, per tant un problema de "petits pagesos que no tenen recursos per generar habitatge" i grans empreses que "un dia necessiten 100 treballadors i l'altre 20", i el que fan és només concedir habitatge "als que faran la temporada de quatre mesos". Però sobretot de les ETT: "Els qui més incompleixen de manera reiterada són les empreses de treball temporal", les quals, explica Casal, gestionen bona part d'aquest servei per la pagesia. Són per tant aquestes empreses les qui han de garantir tots els drets als temporers, inclòs l'allotjament i que no ho estan fent.

Manca de recursos

Si bé és veritat que "hi ha pagesos que fan bé la feina, contracten correctament i donen allotjament", hi ha un "nombre important" de persones que no tenen on dormir. Ha denunciat que la Generalitat "parlava d'uns 1000 llits quan hi ha més de 30.000 persones que arriben". Això és degut, apunta Casal, a "una manca molt gran de recursos" que, quan arriben, "arribens empre tard".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Casal ha lamentat que aquest any hi ha més persones que han vingut a treballar en la campanya de la fruita, empeses per una banda per la collita que s'augura, però cada any passa el mateix a Lleida: "És molt trist", ha lamentat Casal, que ha afegit que "mentre que la fruita no té cap problema per creuar fronteres, les persones que importem per collir-la tenen molts problemes per aconseguir la regularització".

Per solucionar-ho, des de Fruita amb Justícia Social reclamen augmentar aquests recursos, però també incrementar les inspeccions de treball i incloure penalitzacions com "eliminar els ajuts a pagesos i empresaris sancionats per vulnerar el conveni". A banda de fer campanyes des de l'administració pública per explicar qui són aquestes persones i aturar "els discursos racistes".

Els pagesos, els primers a voler una solució

A Unió de Pagesos són molt conscients de l'obligatorietat de donar allotjament i en Jaume Pedrós, responsable de temporers d'Unió de Pagesos a Catalunya, ha assegurat que "el 99% té l'allotjament preparat d'un any per l'altre" per acollir els temporers. Pedrós ha insistit que el pagès és el primer que "vol que el treballador estigui ben atès i dormi i mengi bé" perquè l'endemà pugui treballar.

De fet, ha destacat que de les 350 inspeccions de treball que va haver-hi l'any passat "només tres van acabar en sanció", ja que cap pagès s'arriscarà a la multa d'entre 3000 i 6000 euros que suposa tenir algú sense papers o en males condicions. Per altra banda, Pedrós també ha apuntat que "Lleida és una ciutat dormitori" on molta gent va "sabent que no pot treballar" i on empreses d'altres territoris "s'aprofiten d'elles i els porten a treballar on la pressió no és tan forta", mentre dormen a Lleida.

Des del sindicat de pagesos també han denunciat la manca de recursos, assenyalant la Generalitat que "des del 2009 no ha obert ajudes". Tot plegat en paral·lel a un creixement de les "necessitats" de la pagesia que "són més grans" i requereixen més gent que ara fa deu anys. "Els pagesos ho passem molt malament moltes vegades", ha recordat Pedrós, però malgrat tot sempre intenten que tant "la gent, el bestiar com el producte" estiguin el millor possible.

La Paeria reclama coordinació

La Paeria de Lleida ha habilitat 100 places per temporers sense contracte i 16 pisos per les persones amb feina, amb 99 places en total, de les quals n'hi ha de reservades per persones "amb vulnerabilitat especial", com dones, menors de 25 anys o majors de 60. Ho ha explicat en Carles Enjuanes, tinent d'alcalde a la Paeria, que també ha detallat que s'intenta fer un seguiment de les persones que viuen al carrer “a través de serveis socials”.

Ara bé, Enjuanes també ha lamentat que la campanya agrícola és "una cosa més àmplia", de manera que no haurien de ser els serveis socials de l'ajuntament els que "identifiquin quins són els perfils" dels temporers que es queden al carrer: "Els tècnics dels serveis socials coneixen si els fruiters estan florint abans o no", ha lamentat.

És per això que el tinent d'alcalde ha reclamat una "mirada més àmplia" i una "coordinació de la campanya agrícola que tingui en compte el flux de persones que treballen al camp", ja que assegura no poden saber quantes persones vindran ni durant quant de temps.