Ramon Madaula: “Envejo la gent que viu pel teatre. Jo no tinc una gran vocació”
L’artista crítica la cultura de l’ambició infinita en la seva última obra
Ramon Madaula al Llapis de Memòria
53:32
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1717511711281/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ de l’actor, dramaturg i director teatral Ramon Madaula, un nom clau de l’escena catalana que va començar fent teatre, una mica per casualitat, en un grup d’aficionats de Sabadell (la ciutat on va néixer) i que ha acabat treballant amb Joan Lluís Bozzo, Josep Maria Flotats, Lluís Pasqual, Mario Gas... És un actor que utilitza el teatre per jugar i que, des de ja fa uns quants anys, escriu les històries que li agradaria veure i fer a l’escenari.
Les petites coses
El dramaturg creu que ens han venut que cal ambicionar coses grans, però ens haurien d’ensenyar a valorar els petits detalls. “Quan estic bé i en pau el que m’ho dona és enfocar-me en coses que m’agraden”, diu. “M’oblido de mi i estic molt millor. Ens perdem massa en nosaltres mateixos quan el que ens interessa és fora”.
La seva última obra, ‘El tigre’, la descriu com “una comedieta per passar l’estona”, però el team central és precisament aquest: Què hem de fer per ser feliços?
Així i tot, l’actor no s’atreveix a dir que l’espectacle faci reflexionar el públic, i intenta restar-li importància. “Per fer reflexionar s’ha de saber molt. No estic preparat per fer reflexionar de res a ningú”.
L’escriptura
El Ramon recorda com un dia es va posar a escriure un diàleg i aquell experiment va anar creixent fins que es va sorprendre a ell mateix amb una obra teatral entre les mans. “Vaig gaudir molt de veure que era capaç de fer parlar dos personatges i escriure una obra”, confessa. “Va anar sortint i ja no he parat”.
Va començar a escriure històries amb 50 anys, després d’una carrera d’actor. “És un pas natural de la interpretació. Remenes molt material i et va quedant”.
Diu que ell no és un actor gaire vocacional. Hi ha dies que gaudeix de la feina i dies que no. El que sí que valora és el joc que es dona a dalt d’un escenari entre actors. “Cada dia és diferent. És molt maco i has de ballar amb els companys i amb el públic al mateix moment”.
Ara per ara, però, el que més l’il·lusiona és escriure.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
