Aquí Catalunya
Sociedad

"El canvi climàtic ja és aquí i ha vingut per quedar-se, el que estem vivint només és el vermut"

L'Aquí Catalunya ha visitat l'Institut Català de Recerca de l'Aigua en un programa especial per analitzar el present i el futur de l'aigua catalana, amb el suport de la Generalitat de Catalunya

Entrevista Institut Català de Recerca de l'Aigua

Barcelona

"Diuen els experts que estem formats entre un 50 i un 70% per aigua, per conrear necessitem aigua, per la ramaderia necessitem aigua, per la pesca (és obvi) necessitem aigua i, en general, perquè hi hagi qualsevol forma és imprescindible la presència d'aigua i, per això, els científics s'alegren tant quan en troben a la Lluna o a Mart", comentava en Pablo Tallón en l'inici del seu editorial. De la importància, del present, del futur, de les orelles al llop que hem vist amb la sequera i sobretot, per conscienciar-nos. Aquest ha estat l'objectiu d'un Aquí Catalunya especial des de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Un programa que ha comptat amb la presència de Vicenç Acuña, director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, i amb Anna Pico, investigadora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua. "És l'únic centre de recerca centrat específicament en l'aigua. Desenvolupem tecnologies de tractament, analitzar compostos químics, que n'hi milers. N'hi ha de neutres o de dolents, de bons no n'hi ha cap", explica en Vicenç. Sobre si posem o no en valor l'aigua, en Vicenç Acuña creu que "el preu que paguem per l'aigua és una petita part del que costa. És més cara del que paguem" i envia un missatge de futur: "Els problemes de la sequera els ha gestionat un sol departament, d'un govern regional. Hauria de ser una cosa molt més integrada entre conselleries. Espero que a partir d'aquesta sequera sigui un estímul per fer una gestió més integrada"

En una fase de millor en la sequera que patim des de fa 3 anys, el director de l'ICRA considera que "estem millor preparats que fa 5 anys", però que "no podem dir que hem superat aquest episodi. No sabem què passarà aquest estiu. En quin punt estem? Estem en una primavera, no plujosa, sinó normal. Ens havíem acostumat a no veure ploure en mesos. Aquí a Girona ha plogut quasi cada dia, però és que és el normal. Però venim de molts anys en què això no passava. Estem en una fase neutres del 'Niño'.

1 de cada 4 litres a Catalunya es perd i solució n'hi ha una d'important. El manteniment del sistema de canonades: "A vegades és difícil perquè hi ha una canonada única. S'està duplicant en aquests casos per no deixar sense subministrament una ciutat".

"Han arribat per quedar-se"

El director de l'ICRA considera que hem de tirar endavant les dessalinitzadores tot i que la fase de sequera sigui millor i envia un avís per la població: "Les sequeres han arribat per quedar-se. Aquesta ha sigut pitjor que la de fa 15 anys. I la següent serà molt més intensa. No hem de parlar de canvi climàtic com a cosa de futur. Ens hem de conscienciar que el canvi climàtic ja és aquí i ha vingut per quedar-se. El que estem veient és el vermut del que vindrà en els anys vinents".

També considera que el model de turisme s'ha de repensar tot i que destaca els bons números que té Catalunya en l'ús domèstic: "Estem en uns valors dels millors del món. Respecte a Europa, estem entre els millors valors. Però en l'industrial o turístic tenim molt marge de millora".

"Les aigües residuals són una font d'informació infinita"

L'Anna Pico, investigadora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, ens ha explicat que "les aigües residuals ho expliquen tot. És una font d'informació quasi infinita. Hi havia estudis i projectes sobre l'aigua residual, però va ser la pandèmia on es va veure el potencial. Va haver-hi un boom i molts grups de recerca van iniciar l'anàlisi de les aigües residuals".

Com s'analitza? "Podem recollir aigües residuals a diferents nivells. D'una depuradora, que ens dona una mostra de la ciutat sencera, però treballem per anar cada cop més a prop de l'edifici. Agafar aigües d'un barri i poder comparar entre barris".

"Detectar potencials pandèmies? Actualment, no hi ha cap projecte actiu de vigilància recurrent, és a dir setmana a setmana, però durant la pandèmia sí que es va fer. Quan analitzem l'aigua trobem coses que ja esperem. Resistències als antibiòtics, per exemple. No és temps de fer saltar cap alarma".
L'Anna també ha explicat que detecten drogues, cafeïna, si una zona concentra molta gent fuma o no, fins i tot l'exposició a químics que tu no saps que estàs consumint com els plastificants.

En elaboració.