Els problemes de llogar amb una immobiliària: "Sempre hi ha hagut una relació de poder molt estranya"

Barcelona

A Barcelona, 3 de cada 4 contractes de lloguer són gestionats per un intermediari, una immobiliària. És el resultat de l'enquesta de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) publicat aquest dimecres. Cada vegada hi ha més propietaris que deixen en mans de les immobiliàries la relació amb els seus arrendats, i això fa que pateixin més pujades de preu, més problemes i més discriminació que els qui parlen directament amb el propietari. Els requisits econòmics són més exigents, es cobren més honoraris o és més difícil aconseguir arreglar alguna cosa del pis.

Els contractes amb immobiliàries com a intermediàries a Barcelona representen un 75% del mercat de lloguer mentre que a Madrid són només el 34%. Tot i que aquesta tendència està creixent cada vegada més a la capital espanyola. En parlem amb un dels autors d'aquest estudi, Jaime Palomera, codirector d'IDRA.

Acceptar pagar abans de veure el pis

L'Andrea viu en un pis amb una amiga des de setembre. Ella va signar el seu contracte a través d'una immobiliària, qui ja li va posar traves des del principi. En primer lloc, li van requerir molts documents per demostrar que era solvent. Ho va presentar sent conscient que, amb 26 anys, no tothom pot tenir un contracte indefinit. Després va arribar el més conflictiu. Van veure el pis a través d'un portal i ja a la primera trucada "ens van dir que si no acceptàvem pagar honoraris no podíem ni veure el pis", ha lamentat. Ho van acceptar per "desesperació", per no perdre el pis.

Quan van signar el contracte els van fer pagar aquests honoraris —850 euros— que, per llei, ha de pagar el propietari i també dos mesos de fiança —1600 euros—. Al contracte inicial, quan els van donar les claus, constava que havien pagat aquests 1600 euros. Però després d'un mes les van trucar al·legant que hi havia "un error" i que s'havia de tornar a firmar el contracte. Les van citar "al carrer", davant de casa, i els van fer signar un contracte on deia que només havien pagat 850 euros de fiança, la meitat. L'Andrea ha admès que amb la immobiliària "sempre hi ha hagut una relació de poder molt estranya".

Ara la seva situació ha canviat perquè ha conegut el seu propietari, que viu al costat: "Ens han tractat molt bé". Ha recordat que quan van entrar es van trobar un forat a l'habitació que el propietari "no va dubtar en arreglar-ho i pagar-ho ell". No es vol imaginar què hagués passat si hagués hagut de fer aquesta gestió amb la immobiliària.

Més abusos i més pujades de preu

El cas de l'Andrea és un més dels que han estudiat des d'IDRA i, segons el seu codirector, Jaime Palomera, "mostra que hi ha una diferència clara entre qui té tracte directe amb el propietari i qui amb una immobiliària". Segons Palomera, en aquells contractes que es fan directament amb el propietari, "hi ha menys abusos i menys pujades de preu". De fet, els lloguers intermediats per una immobiliària "tendeixen a partir més pujades, amb una diferència d'un 20%". A banda de "l'opacitat" que generen.

L'augment de la presència d'immobiliàries es deu, sobretot a un "incentiu pervers". Si les immobiliàries han aconseguit controlar tres quartes parts del mercat és perquè "quan surt un anunci d'un particular en un portal, el propietari rep una trucada de les immobiliàries", ha apuntat Palomera. Una trucada en què s'ofereixen a portar el contracte i aconseguir un millor preu de manera gratuïta. Qui ho pagarà serà el llogater.: "és una fallida de mercat", ha lamentat Palomera.

Aquesta tendència provoca una "demanda captiva", la qual cosa vol dir que els llogaters estan pràcticament obligats a passar per una immobiliària si volen llogar un pis. I per fer-ho, també han de complir unes condicions que, moltes vegades, els propietaris desconeixen.

La importància de l'oferta

Una altra dada que es desprèn d’aquest estudi és que el 47% de les persones que han buscat pis a través d'una immobiliària ha patit discriminació per la seva condició econòmica. Això representa gairebé 10 punts més que els que ho han fet sense intermediació. Però des de la cambra de propietat urbana de Barcelona, el seu gerent, Òscar Gorgues, ha defensat que la solvència és un factor “molt important” a l’hora de tenir en compte qui vol llogar un pis: “Es mira molt l’historial del llogater i que no hi hagi morositat”. El cap de l’entitat que representa els interessos de les immobiliàries també ha argumentat que els processos de selecció “no discriminen”, sinó que la qüestió és que“no hi ha pisos” a Barcelona.

Jaime Palomera ha discrepat amb Gorgues: “Hi ha pisos, però una gran part de l’oferta s’està desviant als lloguers de temporada”. De fet, ha assegurat que “els lloguers turístics representen el triple de l’habitatge públic” a la ciutat, i que molts d’aquests habitatges es van construir “perquè s'allotgessin els veïns”.