Francesca Piñón: “En aquesta professió poques vegades podem triar, però jo he tingut molta sort”
L’artista recorda els seus primers passos en el món de l’actuació
Francesca Piñón al Llapis de Memòria
55:28
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1717601388460/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ de l’actriu Francesca Piñón, una tot terreny de la interpretació o, com a ella li agrada definir-se, “una obrera del teatre”. Un art que considera com un joc perquè et permet viure moltes vides. A la Francesca l’hem vist molt als escenaris i també a la televisió amb sèries com ‘La memòria dels Cargols’, ‘El cor de la ciutat’, ‘Amar en tiempos revueltos’ o ‘El Ministerio del Tiempo’. I al cinema l’hem vist a ‘El perfum’, ‘Incerta Glòria’ o ‘La vida sense la Sara Amat’.
Combatent la timidesa
La Francesca recorda com, abans de cada funció de ‘Crim i càstig’, escalfava amb les veus de Bad Bunny, Marc Anthony i Will Smith a la cançó ‘Està rico’. Sortia a ballar a l’escenari amb els seus companys d’obra per relaxar-se. “Era divertidíssim. Depèn de la funció escalfes de diferents maneres”.
La novel·la de Dostoievski, en la qual es basa l’obra, se la va llegir amb 13 o 14 anys, edat amb la qual el seu avi la va fer repassar a tots els clàssics russos i francesos. El seu avi i tiet eren pintors i ella també ho volia ser, però quan va començar a actuar va abandonar definitivament la pintura.
L’actriu va començar actuant en un grup amateur de teatre, on el seu pare la va apuntar perquè combati’s la timidesa. “Em costava molt parlar i relacionar-me”. Allà, primer feia escenografia i vestuari. “No m’agradava gaire ser actriu”, recorda.
Gaudint del teatre
L’actriu diu que sempre diu que vol deixar el teatre, però porta des dels 15 actuant i sempre, això sí, gaudint. “He tingut molta sort. Poques vegades podem triar, en aquesta professió, i més fent-te gran i sent dona”, declara. “Tot el que he fet m’ha agradat bastant”.
No sap dir si les noves generacions valoren igual que ho feia ella de jove als actors mítics de l’escena teatral nacional. Tot i això, en cas que sigui així, ho troba normal. “El teatre és una cosa efímera i hi ha molt poca educació teatral”.
La Francesca creu que treballar amb aquesta nova fornada d’actors joves és una cosa que l’enriqueix i que, per sort, és habitual.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
