Aigua dessalada, una solució per la sequera?

Barcelona

A l'obra El relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez apareix un nàufrag, sol i en una barca. Fa quatre dies que passa set, li costa respirar i té mal de coll. Decideix beure aigua salada. Sap que no l'hidrata, però refresca. També sap que es trobarà malament, però tenir el mar davant i no poder beure-te'l en temps de set, costa. Tot plegat té molt a veure amb El Balcó d'aquest divendres que s'instal·la a la dessaladora del Prat de Llobregat, damunt un engranatge gegant, ple de canonades i filtres que converteixen l'aigua salada, que ve directament del Mediterrani, en aigua dolça i, per tant, potable.

La del Llobregat és una de les dues que hi ha a Catalunya, juntament amb la de Blanes, que fa dos anys que funcionen a ple rendiment per la manca de reserves als embassaments. El redactor de medi ambient de SER Catalunya, Oriol Soler, ha destacat que l'aigua dessalada és l'alternativa "més coneguda" del govern per fer front a la sequera. Actualment, representa entre un 30% i un 35% del consum de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, produint 60 hm³ d'aigua potable a l'any.

Una visita per la dessaladora

Des del cor de l'edifici, comença el programa amb el cap de planta, Carlos Miguel, de qui depèn que la dessalinitzadora funcioni com un rellotge. Allà hi ha molts tubs de diferents colors que identifiquen quina aigua va per dins. Per exemple, el verd porta l'aigua salada que arriba a l'edifici; i el rosa i groc són els que s'utilitzen per fer tractaments químics.

La del Llobregat és una de les dessaladores més grans d'Europa, es produeixen 1600 litres d'aigua per segon, és "el màxim que es pot mantenir de forma sostinguda al llarg del temps", ha apuntat Miguel. Per cada 100 litres d'aigua salada que arriba a les instal·lacions, s'obtenen 45 litres d'aigua dolça, i es retornen "55 litres d'aigua concentrada en sal".

Miguel també ha destacat que la producció de la dessaladora s'ha incrementat des de fa dos anys, des de l'inici de la sequera. Ara bé, la dessalinitzadora no s'atura mai: "Sempre la mantenim en marxa, a un nivell superior o inferior depenent què marqui l'Agència catalana de l'aigua". Només s'atura alguns dies a l'any per fer-ne manteniment.

L'aigua dessalada

"Que plogui sempre és positiu, però la sequera no s'ha acabat", ha expressat Carlos Miguel. És per això que El Balcó també ha parlat amb David Vila, ambientòleg i director d'Aigues Ter-Llobregat.

Vila ha parlat de l'evolució del consum de l'aigua. Fa uns anys el 65% de l'aigua que es consumia era dels pantans, ara ja no és així perquè aquesta "s'intenta preservar". És per això que ha opinat que d'aquí a uns anys, assimilarem les noves maneres de produir aigua, com la dessalada o la regenerada, com una cosa habitual: "L'aigua regenerada fa tres anys suposava un 0% del consum, i avui ha entrat amb força".

Vila ha lamentat que el fet de no beure aigua embotellada és "un tema cultural", ja que quan fan els panells de tast a Aigües Ter-Llobregat, l'aigua de les dessaladores "queda en segon lloc". En aquest sentit, "falta fer molta pedagogia", per potenciar l'aigua que d'aixeta que és la que "té més controls sanitaris i garanties".

L'economia de la sequera

Oriol Soler també ha plantejat la diferència de preus de l'aigua segons el seu origen. Si ve dels embassaments, l'aigua val 1 cèntim per metre cúbic, mentre que si ve d'un vaixell cisterna puja a 10 euros, "és l'opció que el govern va descartar, precisament, pel cost econòmic, més enllà de l'ambiental", ha apuntat Soler. Al mig d'aquestes dues opcions, hi ha l'aigua dessalada, que si ve d'una dessalinitzadora fixa costa 0,6 cèntims per metre cúbic, però si és flotant el preu puja fins a més de 4 euros. Ara bé, Vila ha subratllat que, "si vas al supermercat amb un euro no compres mil litres d'aigua":

Més enllà de l'origen d'on treure l'aigua, Vila ha destacat com la sequera ha fet que la ciutadania hagi après a "reduir el consum". Els 100 litres per habitant i dia és dels "nivells més baixos a escala mundial", gràcies a "l'esforç" que va fer la ciutadania i que va quedar en "l'imaginari col·lectiu".

Els veïns que més es preocupen per l'aigua

A pocs metres de la dessaladora del Llobregat hi ha el Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM), que es dedica a la "clínica i rescat d'espècies marines de tot el litoral català". Ho ha explicat la seva directora, Elsa Jiménez, qui també ha destacat que tenen una "avinentesa" amb la dessaladora perquè ells també treballen "amb aigua del mar".

Des de la dessaladora intenten conviure el màxim possible amb els animals i treballen l'aigua perquè "en un radi d'un metre ja no es noti la concentració de sals", ha assenyalat Vila. A més, també han col·laborat alguna vegada puntual cedint materials i aigua al CRAM per donar un cop de mà amb la reintroducció de tortugues i cetacis al seu hàbitat natural.