Sociedad

La dessaladora flotant de Barcelona no entrarà en funcionament a l'octubre tal i com estava previst

Segons ha pogut saber SER Catalunya, amb l'aixecament de l'emergència per sequera la Generalitat podria tenir problemes jurídics per adjudicar a dit aquesta obra de 100 milions d'euros, i haurà d'obrir un concurs públic que no es resoldrà fins a finals d'any

La dessaladora flotant de Barcelona no entrarà en funcionament a l'octubre tal i com estava previst

Barcelona

La dessaladora flotant del Port de Barcelona, una obra faraònica que ha de servir per garantir l'abastament d'aigua a la zona més poblada de Catalunya en temps d'escassedat, suma un altre impediment a la llarga llista d'entrebancs que han anat sortint des que va ser presentada pel govern. Aquest cop es tracta d'un tema jurídic: amb la caiguda de l'emergència per sequera no es pot justificar l'adjudicació a dit una obra de 100 milions d'euros.

El projecte haurà de sortir a concurs públic, amb tots els tràmits fixats per llei i donant la opció a que diverses empreses puguin optar a construir la planta. Això fa que s'allunyi de manera definitiva la possibilitat que estigui en funcionament a l'octubre, la data que va posar el govern perquè la planta comencés a estar operativa, ja que un concurs públic és més lent i garantista que una obra d'emergència. L'adjudicació es faria, com a molt d'hora, a finals d'aquest 2024.

Segons fonts consultades per SER Catalunya, grans multinacionals espanyoles de la construcció com Ferrovial, Acciona o el grup Cobra s'han interessat per liderar el projecte i construir la planta dessaladora "pel prestigi que donarà haver aixecat aquesta obra de grans dimensions". Parlem d'una planta dessaladora emmig del mar que reposarà sobre una barcassa flotant de 120 metres de llargada. Si s'acaba construint, seria la més gran d'Europa i la quarta més gran del món.

L'embassament de Sant Antoni, a Talarn

L'embassament de Sant Antoni, a Talarn

L'embassament de Sant Antoni, a Talarn

L'embassament de Sant Antoni, a Talarn

Les pluges d'aquesta primavera han fet que Barcelona i el sistema Ter Llobregat ja no estiguin en emergència per sequera. En aquest context, els serveis jurídics de la Generalitat han advertit a la conselleria d'Acció Climàtica que és molt jufícil de justificar que s'adjudiqui a dit per la via d'emergència una obra de 100 milions d'euros que ja no és imprescindible per garantir l'abastament. Segons fonts implicades en el projecte de la planta dessaladora, tot estava preparat i pensat per a tenir-la en marxa a l'octubre. Aquest era l'horitzó on se situava l'entrada en Emergència 2 per sequera si no plovia en tota la primavera.

El canvi radical als embassaments (del 14% del febrer al 32% actual), els aiguats del maig i aquest inici humit de juny no acaben amb la sequera, però sí que permeten fer aquesta obra amb més pausa i mirada llarga. Fins ara era Coxabengoa (l'antiga Abengoa) l'escollida per fer la dessaladora flotant. El govern l'havia escollit pel perfil de l'empresa, que controla pràcticament un 10% de la dessalació d'aigua de tot el món, amb 30 plantes repartides a diferents continents amb gran presència a l'Aràbia Saudita i Emirats Àrabs.

Impediments i dubtes

Aquest nou entrebanc se suma als ja existents i als dubtes de la construcció d'aquesta planta. Tot i que des de la conselleria d'Acció Climàtica sempre s'ha defensat que la dessaladora es farà com a obra estratègica de país plogue més o menys, el cert és que la sortida de l'emergència i les precipitacions de la primavera fan qüestionar la necessitat d'una obra d'aquestes dimensions.

Les dessaladores gasten moltissima energia- Aigües del Ter Llobregat és ja la segona empresa que més electricitat consumeix de Catalunya després de Renfe, amb una factura que arriba als 5 milions d'euros mensuals- i generen residus en forma de sal concentrada. A més a més, des de la Comissió Europea ja han advertit que agafar aigua del mar per potabilitzar-la pot ser un recurs d'urgència, però en cap cas un model estructural. Brusel·les aposta per l'aigua regenerada - on el govern vol entrar amb força per controlar-ne tot el cicle-, , la reducció de la demanda i mecanismes de reaprofitament a les llars i les ciutats perquè són opcions més sostenibles a nivell ambiental i econòmic.

Un altre dels punts que preocupa és la qualitat de l'aigua del Port de Barcelona, una zona amb alta concentració d'hidrocarburs. Fonts d'Aigües del Ter Llobregat asseguren que l'anàlisi de qualitat de l'aigua és bona, perquè aquests elements tòxics es concentren sobretot a la superfície, apuntant que no hi hauria problemes per fer captacions a pocs metres de profunditat. Altres veus del sector apunten però que una zona amb un trànsit de vaixells constant com el port no és la ideal per potabilitzar aigua.

Oriol Soler Pablo

Redactor de informativos en Ràdio Barcelona,...