Les adopcions cauen en picat: l'any passat van representar només un 5% dels nens adoptats el 2004
La davallada de les xifres es deu a l'aturada d'infants xinesos i russos per acollença; el nombre de famílies que s'ofereixen a adoptar és manté estable
Barcelona
Les adopcions internacionals han caigut en picat els darrers vint anys a Catalunya. Per cada vint criatures adoptades entre el 2004 i el 2008, ara només se n'adopta una. Hem passat d'una mitjana de 1.200 cada any, a només una seixantena d'adopcions anuals, el que representa un 5% de la xifra d'aadopcions del 2004.
L'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) ho atribueix més aviat a factors relacionats amb les polítiques dels països d'orígen. El que més s'ha notat és el canvi de normativa de la natalitat a la Xina: la derogació de la polèmica llei del fill únic, que obligava als pares a tenir només un fill i feia que moltes famílies renunciessin a la segona criatura, perquè no era legal tenir-la.
En paral·lel, Rússia també ha aturat les adopcions internacionals, perquè molts dels infants tenien problemes d'alcoholisme fetal. La nova normativa de cooperació internacional en matèria d'adopcions, i el conveni de La Haya per protegir els drets del menor, van forçar al país a aturar la sortida de nens a altres nacions, fins i tot abans de la invasió russa d'Ucraïna.
Aquests dos canvis són els responsables principals del canvi de tendència de les adopcions a Catalunya, perquè fa vint anys, el 2004, entre aquestes dues nacionalitats (russa i xinesa) van acaparar l'acollença: es van adoptar gairebé 1.200 criatures d'aquests dos països, el que suposava més dle 90% d'adopcions. En canvi, l'any passat, no es va registrar cap adopció d'un infant amb aquests orígens.
Menys adopcions però gairebé les mateixes sol·licituds
El director de l'ICAA, Josep Maria Forné, explica que les xifres d'adopcions internacionals depenen sobretot dels països de procedència i constata que el nombre de sol·licituds d'adoptar un nen ha baixat lleugerament, però no tant com per justificar el descens tan elevat d'adopcions: "No en rebem tantes com del 2000 al 2010, quan vam arribar a 12.000, però continua havent-hi moltes sol·licituds, moltes més que el nombre d'adopcions que es concedeixen". Actualment els infants adoptats a Catalunya són una seixantena a l'any, i venen principalment de Vietnam i d'alguns països sud i centreamericans com Bolívia o Haití.
Les adopcions internes cauen a la meitat
Pel que fa a l'adopció de nens catalans per part d'altres famílies catalanes, la caiguda de les xifres és menor: d'unes 130 adopcions de mitjana que hi havia la dècada del 2000 a 2010, a una seixantena de mitjana actual. Tot i ser un descens menys pronunciat repsecte el que registra l'adopció internacional, és una baixada del 50%. L'ICAA ho atribueix a que tots els esforços se centren en l'acolliment -que consisteix en no trencar els llaços amb la família d'origen i treballar amb ella per si mai fós possible el retorn de l'infant-.
Això sovint no acaba sent la opció definitiva, sinó que els acolliments s'acaben allargant fins que els acollits ja son majors d'edat. "Quan passes a ser major deixes d'estar tutelat per ningú i trenques qualsevol mesura com l'acolliment. Aquí ja correspon a l'acollit decidir amb qui mantindrà el lligam a la seva vida", explica Forné, director de l'ICAA. En la gran majoria d'aquests casos -constata- els infants acaben vivint amb la família d'acollida, demanin o no la condició legal d'adoptat.
Ferran Dalmau
Editor de Hora 14 Catalunya los fines de semana. Periodista por culpa de Tintín. Sigo queriendo ser...