Prop de 400.000 catalans pateixen un trastorn d'acumulació, una patologia molt infradiagnosticada segons els experts

Barcelona

Prop de 400.000 catalans pateixen un trastorn d'acumulació. Ens referim al conegut com a síndrome de Diògenes: es tracta d'una malaltia que es triga 10 anys a diagnosticar de mitjana des que es manifesta, i en la immensa majoria dels casos, és l'entorn de l'afectat qui dona l'alarma. Però aquesta xifra tan elevada (que suposa entre un 5 i 7% de la població, segons els pocs estudis que hi ha, entre els quals els de l'Hospital del Mar) contrasta amb els casos que arriben a mans d'especialistes: a aquest centre de referència en la recerca d'aquest trastorn a Catalunya, només hi arriben 50 nous casos cada any, "una xifra molt inferior a la realitat", segons diuen els experts.

Darrere què hi ha? Principalment vergonya: qui la pateix o els familiars dels afectats no ho verbalitza ni tampoc ho posa en coneixement de ningú. En més de la meitat dels casos, aquest trastorn d'acumulació va acompanyat d'altres patologies com la depressió o les addiccions. L'altre gran hàndicap és el preu que té buidar un pis en aquestes condicions: en casos extrems, poden arribar als 20.000 euros.

Val a dir que no tots els afectats que estimen els estudis tenen el mateix nivell de trastorn: sempre hi haurà casos menys greus i d'altres d'extrems, com el del Prat d'ara fa un any. Els qui pateixen aquest trastorn poden tenir de tot a casa, des de diaris, revistes i menjar caducat.

Ampliar

El trastorn d'acumulació no té cura

No existeix un tractament com a tal, tot i que més de la meitat de pacients que el pateixen tenen associades patologies mentals com la depressió o l'esquizofrènia, per les que sí que hi ha tractaments. Segons els mateixos experts, falta investigació en aquest camp. La problemàtica dels acumuladors patològics és complexa i difícil d’abordar: cal tenir en compte que no es pot entrar en una casa privada sense el permís de la persona que hi viu, a menys que existeixi una ordre judicial. Aquestes ordres judicials s’obtenen després d’un procediment lent i només un cop s’ha pogut fer una visualització de l’espai i es poden aportar les proves necessàries per constatar que efectivament existeix un risc real per a tercers i hi ha un problema de salut pública.

El perfil dels afectats

Pel que fa a perfil dels afectats, de mitjana tenen 63 anys, i en persones grans augmenta el risc i s'associa a la demència. Comporta un aïllament de les persones que la pateixen. Com que es pateix de portes endins, molts cops són els mateixos familiars els que contracten empreses de neteja de tant en tant per buidar els pisos dels afectats. De normal, expliquen les empreses que es dediquen a aquesta mena de neteges de xoc, que poden trigar fins a 3 dies a netejar pisos, tot i que com sempre, cada cas és un món.

Les empreses es troben sovint amb clients que demanen pressupost, i després opten per declinar pel preu: un dia de feina ronda els 1.500 euros. Però en funció del pis, evidentment, i de la quantitat de deixalles, es pot disparar als 15.000 i 20.000 euros.

Després hi ha el cas de les persones que acumulen animals L'Ajuntament de Barcelona és pionera a l'hora d'actuar en casos d'acumulació patològica d'animals i disposa d'un protocol d'actuació des del 2019. Des de fa 12 anys, s'han intervingut a la capital catalana més de 1.400 animals, principalment gats i gossos, segons dades del mateix ajuntament.