El canal que va salvar la pagesia de la Segarra a les Garrigues

Barcelona

Ramon i Eudald, 61 i 23 anys, pare i fill. Tots dos pagesos de Verdú, un petit poble a l'Urgell on la pagesia ha fet un gir de 180° des de la inauguració del canal Segarra-Garrigues, el canal que els ha permès salvar la pagesia: "L'Eudald fa de pagès perquè hi ha el Segarra-Garrigues, si no no hagués fet de pagès".

Són paraules del Ramon, pagès de tota la vida, entre els seus pistatxers, en té gairebé 12.000, a banda de les olives, les vinyes i els cereals. Els camps d'en Ramon és on comença l'especial de El Balcó dedicat a la sequera, l'agricultura, els regants i els canals. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

Ser pagès

"Passes èpoques molt difícils, amb preus dolents", ha apuntat el Ramon, qui també ha recordat que durant el "boom de la construcció qualsevol persona en un mes guanyava més" que ell "en un any". Va ser precisament en aquella època quan es va plantejar deixar-ho, però li costava per la terra, la maquinària i, sobretot, per l'herència familiar: "Al meu pare li hauria donat un disgust de bojos".

L'Eudald, mentre escolta com parla el seu pare, ha admès que és una "inspiració" tant en la pagesia com altres àmbits. És per això que el jove va anar fins a Barcelona a les manifestacions de principis de febrer: "Jo plorava quan passava pels ponts i veia la canalla amb pancartes i la gent que aplaudia". Ara bé, també pensa que va ser cosa d'aquella setmana la idea de donar suport a la pagesia, ja que ara senten que tornen a "estar oblidats".

La diferència de tenir aigua

El canal de Segarra-Garrigues va canviar la vida dels pagesos d'aquestes comarques i l'Urgell, sobretot la "mentalitat" dels pagesos: "Sabent que tindràs collita i aigua, pots encoratjar-te una mica". La seguretat del canal també ha suposat més "qualitat de vida".

En Ramon ha recordat com regaven abans del 2015, any de la inauguració del canal, quan ho feien amb "aigua a manta" i només "una vegada a l'any", de manera que el reg durava 14 hores seguides: "Acabava mort". Ara, amb el canal, el rec és a demanda, es programa el dia i les hores que es vol, sempre que "no et passis del límit establert". Un topall que, durant la sequera es va reduir de 6500 m³ a 1500 m³.

Malgrat tot, pare i fill veuen mal futur a la pagesia petita. "Les grans empreses ho agafaran tot", ha lamentat en l'Eudald, de manera que els pagesos petits desapareixeran i les finques aniran a parar a mans de grups inversors que "deixaran erma la finca que no rendeixi". I les finques no cultivades, ja se sap, serà "polvorí pels focs, animals salvatges i per tot".

El reg del futur

Malgrat les últimes pluges i la parcial recuperació dels pantans, encara hi ha sequera. Una sequera que, segons ha explicat la redactora de Lleida, Mercè March, va començar l'any 2021, amb els "primers senyals", amb pluges sota la mitjana i embassaments que es reduïen. El 2022 va ser "l'any crític" amb poca pluja i molta calor. L'any 2023 va ser el de les mesures d'emergència, quan es va tancar el rec a més de 50.000 hectàrees i ara, el 2024, s'està parlant de "resiliència i adaptació" de tots els agents a la nova realitat, amb un control "més exigent de l'aigua".

Tàrrega és la ciutat al mig del canal Segarra-Garrigues i entre aquest i el canal d'Urgell. La seva alcaldessa, Alba Pijuan, ha explicat com la sequera va impactar de ple a la pagesia de la zona: "Els nostres pagesos han patit moltíssim", sobretot, "en el moment del tancament del canal d'Urgell", que mai s'havia hagut de tancar abans.

Ampliar

"La realitat és que per produir aliments necessitem aigua". Joan Girona, investigador del programa Ús eficient de l'aigua en l'agricultura d'IRTA té molt clar que sense aigua no hi ha aliments. Posant dades, Girona ha detallat que calen 3500 litres d'aigua pels aliments que mengem cada dia.

"Evidentment que podem ser més eficients, però estem en un món creixent on tothom vol un tipus d'alimentació més cara", ha destacat Girona. L'investigador també ha insistit en la necessitat de tenir un "sistema darrere que funcioni" i crear-lo "col·lectivament" i no demanar als regants que creïn infraestructures sense tenir un escut darrere.

A banda, Girona també ha assenyalat la necessitat de fer una "bona planificació" dels usos d'aigua, però no només els regulats —dins dels quals hi ha els agrícoles— que representen un 10% dels recursos, sinó de tot el global.

Ser dona pagesa

No es pot parlar de pagesia sense parlar de les dones pageses. És per això que la Mari Pau Huguet ha portat amb ella la Marina Pifarré, autora de Dones silenciades, històries biografiades de dones rurals a l'Horta de Lleida, acompanyada de dues dones pageses, l'Antonieta Roque i la Josefina Calvet. Dues dones, descriu Pifarré "molt fortes i molt valentes".

Ampliar

Totes dues van voler, des de petites, treballar al camp i van complir-ho. No sense entrebancs, com el fet de no tenir un sou com el del marit i haver de lluitar-lo.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya.