Ball esportiu contra la mobilitat reduïda

Barcelona

Luisa Huidobro és una ballarina esplèndida. Expressiva i enèrgica, és ben capaç de transmetre passió, intensitat i dinamisme sense aixecar-se de la seva cadira de rodes. “Qui m’ho hagués dit fa uns anys?”, se’n riu ella, amb l’optimisme incurable de qui porta tota una vida superant-se, convertint qualsevol obstacle en una nova oportunitat. “Vam començar sense pretensions de cap mena”, ens explica, “i ara no hi ha cap de setmana que no estiguem competint a un lloc o un altre”. Aquest “nosaltres” fa referència, a més d’ella, al seu marit i parella de ball, Ángel Miralles. Junts han format un ben motivat i extremadament competitiu duet de ballarins sobre cadira de rodes que, a hores d’ara, acumula ja un parell de campionats d’Espanya i uns quants més de Catalunya.

L’any passat aquest matrimoni de Sant Boi de Llobregat va participar per primer cop a una competició internacional, la Dutch Para Dance. Van ballar un pasodoble enèrgic, intens i marcial a un pavelló esportiu de la perifèria d’Amsterdam, sota la supervisió de la seva instructora, Clara Plaza, de l’escola santboiana Fipboll. Quedaren tercers, una posició ben digna.

Però la Luisa, a banda de fites concretes, s’estima més parlar del simple goig de fer esport. De la plenitud física i mental que troba ara en la dansa i que trobà, en el seu moment, en el bàsquet en cadira de rodes, una disciplina que venia practicant des de l’adolescència i va estar a punt de portar-la, cistella a cistella, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992. Aquella competició se la va perdre perquè estava embarassada del seu primer fill. Però sí va poder fer un dels relleus de la torxa paralímpica, en la que recorda com una de les grans experiències de la seva dilatada trajectòria com a esportista.

Ampliar

Cerrar

Huidobro té mobilitat reduïda des de gairebé sempre, com a resultat de la poliomielitis, infecció vírica que va contraure als 14 mesos d’edat, tot just quan estava començant a caminar. Ha hagut d’esforçar-se més que els altres, però mai no se’n ha estat de res, ni a l’esport ni a la vida. Recomana a tothom “que es mogui, que es cuidi, que se superi”. Que busqui “aquesta alegria i aquesta manera de connectar amb el món i amb persones de tot tipus” que ella ha trobat en la competició.

Contra l’assassí silenciós, disciplina i alegria

La Luisa forma part d’aquest 48% de ciutadans de la província de Barcelona que practica esport en alguna de les més de 4.500 instal·lacions de què ara mateix disposa el territori. És una de les beneficiàries del programa Dones i esport, iniciativa de la Diputació de Barcelona que mira d’impulsar la pràctica esportiva oferint recursos econòmics, tècnics i materials, ja siguin ajuts directes als municipis, suport a l’organització d’activitats concretes o protocols per fomentar la igualtat de gènere i contrarestar possibles episodis de violència masclista.

Un dels propòsits principals d’aquesta línia d’actuació és combatre el sedentarisme, aquest estil de vida passiu i insalubre que els metges descriuen com un “assassí silenciós”. I fer-ho, molt especialment, entre les dones, per mirar així de reduir una escletxa de gènere que resulta ben perceptible: només el 24% de les persones integrades en estructures esportives professionals són de sexe femení. Els 311 municipis de la província poden optar als fons del programa, a més de participar a activitats complementàries com seminaris, cursos o la Jornada sobre la igualtat de gènere en l’esport. Per últim, la Diputació ha creat un banc de bones pràctiques on recull les experiències acumulades en àmbits tan diversos com les polítiques locals de promoció de l’esport, les mesures de prevenció de la violència sexual en contextos esportius o la incorporació de la diversitat afectiva, sexual i de gènere. Huidrobo, com a persona que ha pogut copsar per sí mateixa els efectes integradors i terapèutics de la pràctica esportiva, ho té clar: “Siguis com siguis, tinguis o no discapacitat funcional o mobilitat reduïda, fes allò que més et motivi o més t’agradi, però fes exercici”.

Veure el vídeo de l’entrevista i la resta de vídeos de la sèrie Dones i Esport.