Catalunya no té cap estudiant de 10 a l'ESO

Barcelona

Catalunya no té cap estudiant d'ESO de 10. I no perquè no hi hagi alumnes excel·lents, que hi són, sinó perquè el  nou barem que s'ha començat a aplicar aquest curs considera que el 9 és la nota màxima que poden tenir els alumnes en aquesta etapa.

Des del curs 2018/19 els alumnes de secundària no tenen notes numèriques i el seu grau d'aprenentatge s'avalua de forma qualitativa: assoliment excel·lent (AE), notable (AN), suficient (AS) o no assoliment (NA). Fins al curs passat, i a efectes d'endreçar les sol·licituds dels alumnes que, superada l'ESO, volien continuar estudiant o bé Batxillerat o bé un cicle de formació professional, aquestes notes qualitatives es traduïen internament en una mitjana numèrica d'entre 0 i 10 punts.

Però aquest curs, Educació ha començat a aplicar una nova taula d'equivalències que calcula mitjanes diferents segons si l'alumne vol optar a Batxillerat o a FP. En el primer cas els excel·lents valen 10 punts, però en l'altre, el mateix excel·lent es tradueix en un 9. Diu Educació que ho fan així per aplicar la nova llei d'FP i que ningú surt perjudicat perquè tots els alumnes competeixen en les mateixes condicions; amb una nota màxima de 10 per entrar a Batxillerat i amb una màxima de 9 per entrar a FP.

El problema és que aquest mateix barem a la baixa, on la nota màxima és un 9, és el que s'ha utilitzat per calcular la mitjana de tota l'ESO que apareix als butlletins finals de notes que han rebut aquests dies els alumnes de quart d'ESO. Educació diu que aquesta nota numèrica no té cap valor real i que el títol de secundària és igual per a tots els alumnes, amb independència del seu rendiment. Però les direccions d'alguns centres i també moltes famílies consideren que s'està enviant un missatge molt negatiu als alumnes.

"Premiem la mediocritat i penalitzem l'excel·lència"

Alguns centres de secundària han traslladat a Inspecció el seu malestar per aquest càlcul a la baixa de les mitjanes. Posen l'exemple, entre d'altres,d'una alumna que tota l'ESO han tingut qualificacions d'excel·lent en totes les matèries, excepte en tres on la qualificació va ser de notable. Amb el sistema que s'aplicava fins ara hauria tingut un 9,8 de nota mitjana, però amb el nou barem s'ha quedat amb un 8,94. En aquest centre han corregit a mà les notes d'una quarantena d'alumnes que amb el nou quadre d'equivalències sortien perjudicats. No han tocat, en canvi, la d'aquells alumnes que surten beneficiats (el nou barem tradueix en un 6 els assoliments suficients que fins ara es comptaven com un 5).

La presidenta de la Federació de Famílies d'alumnes d'educació secundària (FAPAES), Patricia Sarrias diu que més enllà que la nota numèrica no tingui cap efecte, aquest càlcul de les mitjanes envia un missatge descoratjador als alumnes que s'han esforçat per obtenir bones notes. "És un despropòsit".

"Els alumnes que tota l'ESO s'han esforçat més perquè volen accedir a un cicle de formació professional molt demanat o a un batxillerat artístic, o simplement, per tenir bones notes, es troben ara que es menysté la seva feina" assegura Sarrias que creu que seria més lògic tornar a les notes numèriques i no haver d'inventar-se barems per traduir les notes qualitatives.

També amplis sectors del professorat defensen que seria "més just" i també més senzill acompanyar les avaluacions qualitatives d'un número, com ja passa a altres comunitats autònomes.