1937, callen les campanes

Barcelona

Aquell 1937 la guerra civil va monopolitzar l’actualitat. A l’abril, l’aviació nazi bombardejava el poble basc de Gernika, un fet que inspiraria Picasso per pintar el seu famós quadre.

Al cap d’un mes, Barcelona era escenari dels anomenats Fets de Maig, on es van enfrontar diferents faccions entre els propis partidaris del règim legítim de la República. I a l’octubre, el govern del president Negrín s’instal·lava a la capital catalana fugint de l’encalç de les tropes franquistes. Eren moments convulsos que també es feien presents a les ones des del mateix instant que començaven les emissions diàries.

I és que aquell 1937 les campanes de la Catedral de Barcelona van deixar d’obrir la programació d’EAJ-1, amb la voluntat de desvincular-se de tot allò relacionat amb la religió catòlica. A partir d’aleshores es va optar per començar directament amb l’indicatiu sonor conegut com “la pastoreta”.

En realitat és la melodia popular “El caçador i la pastoreta”, que els responsables de l’emissora van començar a utilitzar el 1939 en una versió enregistrada expressament per la ràdio amb tenora pel sardanista Albert Martí.

Imitant el que feien altres emissores d’arreu del món, la idea era tenir un indicatiu musical propi que, a més, fos representatiu de la cultura popular del país.

I malgrat la complicadíssima situació del 1937, tot allò encara es tenia ben present. Tal i com demostra un fragment que s’ha conservat del programa emès per celebrar el 13 aniversari de la posada en marxa d’EAJ-1.

A partir de 1939, amb la imposició del règim nacional-catòlic, les campanes de la Catedral van tornar a sonar, però en canvi va començar el silenci forçat de moltes veus represaliades, i la llengua i la cultura catalanes van desaparèixer de l’espectre radiofònic.