Les centrals nuclears veuen una oportunitat de continuar amb vida pel lent desplegament de les renovables

Barcelona

Les centrals nuclears s'aferren al lent desplegament de les renovables a alguns punts d'Espanya -com Catalunya- per reivindicar que s'ajorni el seu desmantellament. Asseguren que els seus reactors estan preparats per funcionar deu anys més dels que preveu el govern, que té un pla aprovat per tancar-les abans del 2035. Les centrals d'Ascó i Vandellós generen el 60% de l'energia que es consumeix anualment a Catalunya. Des del Foro Nuclear, adverteixen que caldrien 40.000 hectàrees de plaques solars per compensar l'energia que produeixen els tres reactors catalans i recorden que la Unió Europea accepta com a verda l'energia nuclear.

Un desplegament "lentíssim" de renovables

"El tancament de les nuclears faria que Catalunya fos absolutament dependent d'altres regions", apunta el president de la patronal, Ignacio Araluce. "El desenvolupament de renovables és lentíssim", afegeix. Al territori català, la producció amb energia renovable ronda el 15%: la solar és un 1% del total malgrat l'auge de l'autoconsum; l'eòlica representa un 8%; i la hidràulica, que ha baixat molt els últims anys per la sequera, frega el 6%. Aquestes dades situen Catalunya a la cua d'Espanya, on les renovables ja representen més de la meitat de la producció total. Al món, són responsables del 30% de l'energia generada.

La lentitud en el desenvolupament de les renovables respon a diversos motius. D'una banda, a Catalunya hi ha poca potència instal·lada. En altres paraules, hi ha pocs molins i poques plaques fotovoltaiques en comparació a la resta d'Espanya. D'altra banda, tots els promotors assenyalen també la burocràcia: els papers que cal presentar, la lentitud dels tràmits i les normatives creuades de cada institució, que molts cops deixen els projectes en un punt mort difícil de reactivar. Finalment, hi ha l'oposició de la ciutadania a projectes com el de l'eòlica marina al Golf de Roses, que acumula molts detractors. De fet, a Girona no hi ha cap parc eòlic. El mapa de Catalunya és molt clar: tots els grans projectes de renovables es concentren a les demarcacions de Lleida i Tarragona.

Més impostos pels residus radioactius

A partir d'avui, les centrals nuclears pagaran més diners pels residus radioactius que generen. L'anomenada "taxa Enresa" augmenta de 7,98€/MWh a 10,30€/MWh. A la pràctica, això vol dir que, si fins ara pagaven uns 450 milions d'euros a l'any sota aquest concepte, ara en pagaran uns 600 milions. El sector considera que aquesta càrrega fiscal és "asfixiant", mentre que els ecologistes recorden que són les centrals les que han d'assumir els costos del desmantellament. "O paga l'usuari o paga qui s'endú el benefici", assenyala Eloi Nolla, coordinador d'energia d'Ecologistes en Acció. Fins ara, la taxa Enresa ha recaptat 7.700 milions d'euros, però els càlculs del govern diuen que la gestió dels residus fins a l'any 2100 costarà uns 28.000 milions d'euros. "Diuen que l'energia nuclear és molt barata. És barata si no tens en compte tots els costos", remata Nolla.