El futur dels patinets elèctrics passa per una regulació clara i educació cívica

Barcelona

Fa anys que els patinets elèctrics han anat conquerint les ciutats. A Espanya ja hi ha cinc milions de patinets elèctrics. Més patinets, més sinistralitat. L'any 2023 es va comptabilitzar gairebé 300 accidents, 11 d'ells mortals. És per això que el govern s'ha posat en marxa. Per una banda, el Consell de Ministres va aprovar a finals de maig un avantprojecte de llei que obligarà els patinets elèctrics a tenir assegurança. Encara ha de passar pel Congrés, però l'objectiu és que la llei entri en vigor el gener del 2026. Per l'altra, la Direcció General de Trànsit ha publicat els darrers dies un esborrany amb alguns dels canvis que pretén fer en el Règim General de Circulació.

En concret, l'esborrany de la DGT pretén prohibir la circulació amb aquest vehicle a menors de 16 anys i també per les voreres, fer obligatori el casc i també algun element lluminós o reflectant en casos de baixa visibilitat, excepte si són treballadors, que aleshores és obligatori sempre. És, però, un esborrany que, tot i tenir data el gener del 2025, encara pot canviar, ja que està sotmès ara a suggeriments per part de diferents organitzacions i experts. Ara mateix, no hi ha una normativa estatal que reguli aquests vehicles d'una manera concreta i són els ajuntaments els qui han de decidir temes com les zones de circulació o l'ús del casc.

Precisament avui estem explicant a la SER que els 11 ajuntaments més poblats de Catalunya reclamen al govern afegir la matriculació d'aquests vehicles en la normativa, una mesura que, expliquen els ajuntaments, ajudaria a identificar aquests vehicles en cas d'accident, infracció o delicte.

Una normativa necessària

El professor Francesc Robusté, catedràtic de Transport de l'Escola de Camins de la UPC i coordinador del grup de recerca Barcelona Innovació en Transport, ha considerat que la normativa estatal és molt necessària. Es tracta de "limitar les llibertats per guanyar socialment". Ara bé, ha lamentat que l'administració ha anat tard: "Sempre va al darrere, no s'avança". En aquest sentit, el professor ha recordat que l'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona ja va fer una ordenança pionera i que ara, l'esborrany de la DGT és només "una extrapolació", d'aquesta.

En Ramon Boncompte és usuari de patinet, propietari de la botiga E-TWOW Center Barcelona i distribuïdor oficial de producte de mobilitat elèctrica. Tot i no ser obligatòria, té una assegurança que va agafar des del primer patinet i a la seva botiga l'ofereixen a tots els clients. Ha assegurat que els qui treballen en el negoci "no estan en contra" que els patinets estiguin regulats, sinó en contra "de les prohibicions", que han fet caure el seu negoci fins a un 50%. Reclamen que se'ls "equipari amb les bicicletes", una qüestió que Robusté ha considerat difícil perquè els usuaris d'uns vehicles i els altres "tenen cromosomes diferents". Per Boncompte, però, el que es necessita és "educació cívica".

Una multa cada 30 minuts

Durant l'any 2023, als 11 municipis que concentren més població la policia local va posar una mitjana de 55 multes cada dia a conductors de patinets. I la tendència es manté pràcticament sense canvis segons les dades provisionals dels primers mesos d'aquest any. Això suposa una sanció cada 30 minuts. La majoria de les infraccions van ser per usuaris de patinets que circulaven per la vorera, que es van saltar algun semàfor o que circulaven dues persones en un mateix vehicle.

En el cas de Barcelona, de les 15.823 multes a patinets imposades el 2023, 4918 van ser per circular per zones prohibides. Això vol dir en 3617 casos, anar per la vorera. Altres 3672 multes van ser per saltar-se algun semàfor, i 4558 més per circular més d'una persona al patinet o per conduir-lo amb els auriculars posats. A l'Hospitalet de Llobregat, que en els primers cinc mesos d'aquest 2024 ja ha imposat 595 multes, el principal motiu de sanció és saltar-se algun semàfor en vermell o circular per les voreres. A Mataró les principals infraccions són també per circular per voreres o zones de vianants, seguides dels que no respecten els semàfors i els que van més d'una persona en el patinet.

Els ajuntaments demanen que la normativa que està redactant la DGT inclogui l'exigència que a més d'assegurança, tots aquests vehicles tinguin també una matrícula, com els ciclomotors. Perquè d'aquesta manera, expliquen, es podria perseguir millor a aquells que fan un mal ús d'aquests vehicles