El TSJC suspen cautelarment el darrer decret del govern sobre el català a l'escola
El decret, aprovat pel govern en funcions, pretenia protegir els directors dels centres davant possibles requeriments dels tribunals per fer més castellà a les aules

La consellera d'Educació, Anna Simó, presentant els detalls del decret que desplega el Títol II de la LEC i que ha estat suspès cautelarment pel TSCJ / Blanca Blay

Barcelona
Continua el joc del gat i la rata entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la conselleria d'educació. La secció cinquena de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC -la mateixa de la qual han sortit la majoria de les resolucions judicials que demanen que el castellà també sigui llengua vehicular a les aules catalanes- ha acceptat la petició feta per l'Associació per l'Escola Bilingüe (AEB) i suspèn cautelarment la vigència del Decret 91/2014 aprovat pel govern de la Generalitat el passat 14 de maig, quan l'executiu de Pere Aragonès ja estava en funcions.
En aquell moment el govern va explicar que amb l'aprovació d'aquest decret, que desenvolupa el Títol segon de la LEC, es donava "seguretat jurídica" a les direccions dels centres educatius públics i sostinguts amb fons públics a l'hora de fixar els seus projectes lingüístics partint de la base que el català ha de ser la llengua "normalment emprada, llengua vehicular i d'aprenentatge i llengua d'ús normal en l'acollida de l'alumnat" i que en acabar l'educació obligatòria tot l'alumnat ha d'assolir "el domini oral i escrit del català i del castellà".
La norma posa al dia la llei d'Educació, detallant quins criteris han de seguir els centres per dissenyar i avaluar anualment el seu projecte lingüístic, que en última instància ha de ser aprovat pel Departament d'Educació. D'aquesta manera, va explicar el govern, s'assegurava que fos la Generalitat qui assumís la responsabilitat sobre la legalitat d'aquests projectes, i no els directors de forma individual.
Immediatament, l'AEB va recórrer la norma argumentant que el decret ara suspès, vulnera drets fonamentals emparats a la Constitució, com el de no discriminació; i suposa una infracció de l’ordenament jurídic “per haver estat aprovat per un govern en funcions més enllà del que permet la llei”.
En la seva resolució el TSJC no entra a valorar la idoneïtat que aquest reglament fos aprovat per un govern en funcions, però si considera que el que es pretén regular amb el text, "ja es troba recollit almenys de manera parcial en altres normes" que continuen vigents, la qual cosa diu "atenua significativament la pertorbació derivada de la suspensió d'aquest reglament".
Educació recorrerà contra la decisió del TSJC
La consellera d'educació Anna Simó ha defensat la fortalesa jurídica del text aprovat i ha denunciat que "determinats jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya escolten més una associació concreta i no pas el que diu un consens social i polític majoritari". Simó ha confirmat que la Generalitat presentarà un recurs de reposició per defensar una norma que, deia, "defensa la igualtat d'oportunitats de tots els alumnes" garantint que en l'educació obligatòria aprenen català, castellà i una llengua estrangera.
"És evident que tenim la mirada posada, tots plegats en el Tribunal Constitucional que ha de pronunciar-se, a petició del mateix TSJC, sobre la legislació catalana aprovada l'any 2022" després d'un pacte a 4 entre ERC, Junts, PSC i els Comuns.
Des de l'Associació per l'Escola Bilingüe, en canvi, celebren la decisió del tribunal.




