La Generalitat es nega a pagar 10.000 euros a la mossa víctima d’abusos
El Gabinet Jurídic ha presentat recurs contra la sentència que l’obliga a indemnitzar una de les agents que va patir abusos sexuals del metge del departament d’Interior, que ha estat condemnat a 2 anys de presó
La Divisió d'Investigació Criminal de Lleida ha obert una investigació per esclarir les circumstàncies del crim d'Alcarràs.
Barcelona
La sentència, que vam avançar aquesta setmana, condemna el metge, Jorge Planas a 2 anys de presó i dos més de llibertat vigilada. I obliga la Generalitat a pagar 10.000 euros d’indemnització a la víctima com a responsable civil subsidiària. La jutgessa del penal considera que el departament d’Interior hauria d’haver adoptat mesures de control per evitar riscos i detectar el problema amb antelació.
La Generalitat, en el seu recurs de 10 pàgines, s’oposa frontalment a la condemna i diu que en el moment dels fets, el sis de novembre de 2019, el departament no coneixia cap denúncia contra aquest metge, ni tenia cap sospita de possibles conductes irregulars del condemnat. La primera denúncia contra el facultatiu, segons consta en el recurs, és del 2020. I diuen que les cinc mosses que han demandat Planas van ser visitades entre la tardor del 2019 i gener del 20.
El cas és que el metge està suspès de sou i feina des del maig del 2022 just després que la segona mossa presentés denúncia, quan es va destapar tot. Amb tot, el 2020 però hi havia hagut una altra demanda i Interior es va limitar a posar-li una infermera que el vigilés i després que només visités a homes. Sense que l’expedient anés més enllà.
Però la Generalitat remarca en el seu recurs que abans dels abusos, el doctor Planas va treballar dos anys al departament, del 2017 al 2019, sense cap incidència negativa i els serveis jurídics creuen que no sembla lògic que “se li exigeixi a la Generalitat adoptar mesures amb tots els professionals que treballen per ella a fi de detectar eventuals conductes disruptives no previstes ni directament relacionades amb les estrictes obligacions que deriven de la seva relació laboral”.
Afegeixen a més que a la mossa reconeguda com a víctima d’abusos sexuals en l’última condemna la van atendre seguint tots els protocols establerts i que no hi va haver “cap manca de control per evitar il·lícits criminals sinó que es van adoptar mesures adients arran dels fets denunciats un cop es va tenir coneixement”. Interior va oferir a la víctima dels abusos suport psicològic i jurídic però va decidir contractar una advocada privada conscient que la reclamació a la Generalitat com a responsable civil subsidiària no formaria part de l’escrit d’acusació tal i com ha demostrat ara aquest recurs d’apel·lació, que va en contra dels interessos de la víctima, que a més, és funcionària adscrita a la Direcció General de la Policia, dins del departament d’Interior.
En el seu escrit, al final, la Generalitat demana l’absolució com a responsable civil subsidiària i planteja que la víctima pot recórrer al jutjat contenciós administratiu per fer una reclamació patrimonial al govern pel funcionament anormal pel servei mèdic d’Interior quan visitava aquest individu.
El cap dels mossos, Eduard Sallent, crític amb la decisió
A preguntes dels periodistes en una compareixença per explicar el pla de reforç que els mossos aplicaran aquest estiu, el cap dels mossos, Eduard Sallent ha dit que "per lleialtat institucional" no volia fer cap valoració de la decisió del govern. Però dit això ha remarcat el seu suport a les víctimes. "Desitjo que totes les víctimes d'aquests fets execrables puguin passar pàgina i normalitzar les seves vides".
El sindicat SAP-FEPOL, que actualment porta la defensa de tres de les cinc mosses que han denunciat, reprova la decisió de la Generalitat de presentar recurs a la sentència. “Reprovem de totes totes que el departament recorri una decisió que deixa clar que el govern va actuar malament i tard”, ha dit en declaracions a SER Catalunya el seu secretari general, Pere Garcia. I afegeix que “les mosses encara avui se senten soles pels abusos sexuals que van patir del metge del Servei de Vigilància de la Salut”.
Garcia recorda també que el recurs contrasta amb les declaracions que el Conseller d’Interior va fer el 2022 quan el cas va esclatar a través del programa Planta Baixa de TV3, on dues de les víctimes van denunciar haver-se sentit abandonades per la conselleria. Aleshores, Joan Ignasi Elena va reconèixer en una compareixença que Interior, en mandats anteriors, no havia fet prou per protegir les mosses.
Actualment, de les cinc víctimes que van presentar denúncia contra el metge, tres estan sent assistides pel sindicat i les altres dues tenen advocat particular. Cap d’elles es refia dels serveis jurídics de la Generalitat. La primera que va denunciar va anar a judici de la mà de l’advocada del departament d’Interior, hi va haver sentència condemnatòria pel metge però en cap moment es va demanar responsabilitat subsidiària a la Generalitat. Ara aquesta víctima ha recorregut al SAP-Fepol perquè no està rebent cap mena d’informació sobre el recurs que ha presentat el metge a la sentència, ni ha sabut mai més res del seu cas.
