Papalaye Seck, pescador senegalès: "Vam venir a Espanya en el vaixell amb el qual treballàvem"
Els grans bucs europeus que pesquen a les aigües de l'Àfrica Occidental deixen sense feina molts pescadors tradicionals, que decideixen fer-se a la mar per intentar arribar a les Illes Canàries
Papalaye Seck, pescador senegalès: "Vam venir a Espanya en el vaixell amb el qual treballàvem"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
"Vam viatjar durant vuit dies, contra el vent i les onades. Es van fer fissures al vaixell i entrava molta aigua. Vam haver de passar unes cordes al voltant de la barca i lligar-la perquè no s'obrís més", recorda en Papalaye Seck. El 2006, quan tenia 22 anys, va travessar per mar els 1.500 quilòmetres que separen les Illes Canàries del Senegal, el seu país natal. A la barca hi viatjaven 64 persones, molts dels quals eren pescadors tradicionals, que no es podien guanyar la vida. "Vam venir a Espanya en el vaixell amb el qual treballàvem", explica. Ells van aconseguir arribar a Tenerife. Segons l'ONG Caminando Fronteras, l'any passat, 3.176 persones van morir en aquest mateix trajecte que van fer.
Més d'un 3% del PIB del Senegal està relacionat amb la pesca i un gran nombre de feines depenen d'aquest sector. No obstant això, a les costes senegaleses també hi pesquen molts vaixells europeus, que capturen tonyina i lluç. La majoria són espanyols. Tot i que pesquen amb la llicència dels Acords de Pesca Sostenible, diverses entitats socials denuncien que aquests grans bucs pesquers destrossen el fons marí i deixen els pescadors tradicionals sense la seva font principal de subsistència.
Una pastera procedent del Senegal arriba a l'illa d'El Hierro. / Gelmert Finol
Una pastera procedent del Senegal arriba a l'illa d'El Hierro. / Gelmert Finol
L'investigador del Grup interdisciplinari de Recerca sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra, Lorenzo Gabrielli, assenyala que, si no poden sortir a pescar, a molta gent els surt més a compte utilitzar el vaixell per intentar arribar a les Illes Canàries. "És la ruta més perillosa de les que arriben a Europa i potser de tot el món", assegura. Per això, afirma que falten canals formals per migrar de manera segura.
Primera etapa a Catalunya
En Papalaye va poder arribar amb vida a Tenerife. Des d'allà, el van dur a Madrid, primer, i a Galícia, després. Finalment, a través de contactes familiars va venir a viure a Catalunya. "Imagina't arribar un país on no comparteixes l'idioma i la cultura", recorda. "Suma-li que no tens dret a treballar i és encara pitjor", afegeix.
Durant un temps es va dedicar a vendre objectes pel carrer. Explica que és una vida dura: "No tens papers, no tens dret a treballar, estàs treballant a la manta, et deté la policia, et posa una multa i et pren les coses. A vegades et passes un parell de dies al calabós i, amb sort, no et deporten".
Els pescadors descarreguen les piragües de pesca a la platja de Mbour, al Senegal. / Manuel Medir
Els pescadors descarreguen les piragües de pesca a la platja de Mbour, al Senegal. / Manuel Medir
"Seus a un racó i penses: això no val la pena"
"Sembla que aquí no et vulguin veure. És una sensació forta", relata. Ell no comptava que, quan arribés a Europa, hauria d'estar tres anys sense poder treballar. "Al final seus a un racó i penses: això no val la pena. Jo allà tenia una vida. Era dur, sí, però almenys allà feia vida". Va arribar un moment que es va penedir d'haver migrat a Europa. Finalment, el 2009 va decidir provar sort a França, però quan va travessar la frontera per tornar a Espanya, el van detenir i el van deportar cap al Senegal.
"Barça o Barzakh"
En Papalaye va tornar a treballar al Senegal durant nou anys. En tot aquest temps, va conèixer molts joves que li feien propostes per intentar navegar un altre cop fins a Tenerife. Però ell, d'entrar a Europa de manera irregular, no en volia saber res. "Tornaré quan tingui un visat", els deia, "si no, no m'hi veuran més, allà".
Fins i tot provava de convèncer els joves que el risc no valia la pena. "A les persones que tenen l'objectiu d'anar a Europa els pots explicar el que sigui. Al final se'n van", assenyala. Lamenta que tinguin un imaginari equivocat d'Espanya i la Unió Europea. "Es pensen que podran treballar, guanyar diners i tornar a casa seva", diu, "Jo també ho pensava". "Els expliques tots els perills del camí, què passa quan arribes... i responen: Barça o barzakh". Barcelona o la mort. Arribar o quedar-se pel camí.
El sindicat Top Manta denúncia la migració forçada en una campanya de samarretes amb el lema "Barça o barzakh", que vol dir "Barcelona o mort", i és la frase que diuen les persones migrants abans de salpar en una pastera. / Marta Mas @leentrelineas
El sindicat Top Manta denúncia la migració forçada en una campanya de samarretes amb el lema "Barça o barzakh", que vol dir "Barcelona o mort", i és la frase que diuen les persones migrants abans de salpar en una pastera. / Marta Mas @leentrelineas
Cap a Europa en avió
Finalment, el gener del 2018, en Papalaye va aconseguir un visat per anar a França i, des d'allà va poder tornar a Barcelona. Ha treballat de pescador al Port i ara treballa a l'entitat social Top Manta, el sindicat de venedors ambulants de la capital catalana, que lluita per visibilitzar les seves problemàtiques. Té parella i un fill de dos anys, que aquest estiu durà per primera vegada al Senegal per conèixer la seva família.
Pol Valero Pallarès
Periodista d'Economia a Ràdio Barcelona. Habitatge, banca, laboral... una mica de tot. Llicenciat en...
