Catalunya és la comunitat amb més crims masclistes: el 40% dels feminicidis a l'Estat

Barcelona

Els crims de la Manuela a Sabadell i la Gerturdis a Salou aquest cap de setmana es sumen a una llarga llista de dones que han mort assassinades pels homes que les haurien d'haver estimat. Les seves morts eleven a 10 la xifra de crims masclistes a Catalunya des de principi d'any, segons el càlcul provisional del Ministeri d'Igualtat. Una xifra que els Mossos d'Esquadra eleven a 13, si confirmen el mòbil masclista de l'últim assassinat, i que manté Catalunya com la comunitat amb més crims masclistes enguany de tot l'Estat. Les mortes a casa nostra representen ja el 40% dels feminicidis registrats a Espanya aquest 2024.

Al juliol, quan encara falten cinc mesos per acabar, les xifres negres de dones assassinades a mans de la seva parella ja igualen les de tot l'any passat i superem les xifres dels darrers cinc anys. Entre les causes d'aquest augment, segons les expertes consultades, pot haver-hi l'empoderament de les dones que decideixen confrontar i trencar situacions de violència contraposat a un retrocés masclista, sobretot entre alguns joves, que veuen reforçades les seves idees gràcies a alguns discursos patriarcals a les xarxes socials. "Ens estem trobant en un moment molt complex a nivell social que genera un augment de violència i que hem d'analitzar per entendre què està passant amb aquest repunt de casos", reflexiona a SER CATALUNYA, Alba Alfageme, psicòloga especialista en violència masclista i assessora del Departament d'Interior.

Els Mossos fan una crida a demanar ajuda: "El que no es denuncia no existeix"

Pels Mossos d'Esquadra, l'augment de casos és, sobretot, circumstancial. "No podem dir que perquè l'any 2013 vam tenir 4 víctimes ho féssim super bé aleshores i ara no. Hi ha una part que té a veure amb la coordinació entre els serveis però sobretot amb que ens arribi la informació", afirma a SER CATALUNYA, Judith Avellaneda, mossa de la unitat central d'atenció a les víctimes, que posa l'accent en la necessitat de denunciar per poder protegir a les víctimes: "El que no es denuncia, no existeix. La denúncia és un factor protector", assegura.

Segons la lectura dels Mossos, el fet que en la majoria de feminicidis no hi hagi denúncies prèvies és la prova que el circuit funciona, i que quan s'ha presentat una denúncia, la víctima pot començar a rebre ajuda a nivell judicial, policial, social o psicològic. "Qualsevol persona que tingui coneixement d'una situació de violència ho ha de comunicar", demana Avellaneda a l'entorn de les víctimes que sovint són conscients del que està passant i no denuncien per por a trencar el vincle amb la víctima. "Una de les coses que passa habitualment és que la persona agressora aïlla la víctima del seu entorn i aquest no volen dir res per por a perdre el contacte que els queda amb la víctima. És un peix que es mossega la cua", conclou. Avellaneda recorda que, si no es vol presentar una denúncia formal, es pot trucar als Mossos o enviar un missatge anònim al whatsapp d'atenció a víctimes de violència masclista 601 00 11 22.

Hi coincideix la consellera de Feminismes, Tània Verge, en declaracions a SER CATALUNYA: "No hi ha una causa efecte directe entre l'increment de recursos i l'erradicació immediata d'aquestes violències. Estem davant d'una cursa de fons. Això no és un sprint".

Dones conscienciades i xarxes socials més masclistes: "Aquest moment de canvi porta una major conflictivitat"

El moment de canvi social que ha suposat la revolució feminista ens ha situat en una conjuntura que pot generar major conflictivitat, ja que les noves generacions o, fins i tot dones grans que fa dècades que pateixen violència, han començat a dir prou. "Les mitjanes de situacions de violència, fins fa poc, eren de 10 anys. Ara què ens estem trobant? Que aquesta presa de consciència social i sobretot d'identificar molt millor les situacions de violència, fa que les dones estiguin confrontant-se i, en moltes ocasions, decidint trencar aquestes situacions i això porta a una major conflictivitat", explica Alfageme.

El moviment feminista ha trobat resistència, cada vegada més entre els joves, en una cultura patriarcal difosa per alguns sectors o fins i tot discursos polítics. "No és que l'agressor assassini perquè vegi un altre que assassina, però sí que sent reforçada la seva conducta perquè hi ha un marc mental que té a veure amb el sistema patriarcal que li està donant elements per confirmar allò que pensa". Aquest marc masclista es reprodueix, segons les expertes, cada vegada més entre els joves a les xarxes socials. "A les xarxes socials troben el negacionisme, missatges on els diuen que els homes com a les víctimes o que és normal que explotin i usin la violència contra les dones perquè és insuportable viure en aquest món on el feminisme s'està estenent tant", critica Alfageme.

Entrevista amb la consellera Tània Verge