Querella criminal contra Albert Batlle i la cúpula de la Guàrdia Urbana

Barcelona

Dos dos policies, un amb 26 anys d’experiència i l’altre amb 13, tenen reconeguda per la Seguretat Social la incapacitat laboral, un l’absoluta i l’altre la total, i ja no podran treballar més. S’han hagut de jubilar forçosament. El seu estat és conseqüència de les greus lesions que van patir a les vèrtebres i a la zona lumbar, amb fractura i aixafament en diferents punts de la columna. Van accidentar-se durant una persecució per mar de dues embarcacions de Greenpeace que el 18 de juny del 2021 van protagonitzar una protesta davant de l’Hotel Vela on hi havia el president del Govern espanyol i altres mandataris.

Els dos policies, adscrits al servei de platges, durant l’estiu, estaven patrullant pel mar a bord de l’embarcació Guaita quan cap a les 11 del matí els van enviar a identificar els ocupants de dues embarcacions semirígides de l’ONG ecologista. Relaten que els patrons “van tenir una actitud clarament desafiant i que van fugir”. Asseguren que després van rebre diverses envestides, que els van obligar a fer viratges i salts sobre l’aigua provocant greus ferides als policies que anaven a l’embarcació. En un dels fragments de les comunicacions per ràdio dels guàrdies urbans lesionats, que han aportat a la causa i als quals ha tingut accés SER Catalunya, un dels policies diu literalment: “Han volgut matar-nos”.

Els dos patrons de les embarcacions de Greenpeace estan processats, segons va explicar El Periódico de Catalunya. Els policies diuen que veuen similituds amb l’actuació dels narcotraficants que van matar dos guàrdia civils a Barbate.

En paral·lel a aquesta causa penal, els dos policies han presentat querella criminal contra vuit persones: el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el cap de la Urbana, l’intendent major Pedro Velázquez, l’intendent major, Ricardo Salas, el 2019 cap de la Divisió de Recursos Operatius de la GUB, tres inspectors en cap del grup de platges, el cap de prevenció de riscos laborals de l’Ajuntament de Barcelona i la tècnica del mateix departament. Els acusen d’un delicte contra els drets dels treballadors i un altre de lesions en la modalitat de comissió per omissió ja que els policies consideren que “l’accident era evitable” si haguessin comptat amb les embarcacions i les indicacions adequades. També demanden el consistori de Barcelona a qui consideren responsable civil subsidiari.

Exposen que havien de patrullar amb una embarcació, la Guaita, que era “obsoleta, mal feta, i que havia estat a punt d’enfonsar-se en més d’una ocasió per l’entrada d’aigua”. La Talaia, més gran i més segura, estava immobilitzada el mes de juny del 2021, com va informar en el seu dia SER Catalunya, perquè no tenia els papers en regla que exigeix Capitania Marítima. Amb tot, quan els policies querellants van demanar al seu superior perquè no la podien fer servir asseguren que va respondre: “Ni lo sé, ni me importa. Se coje la Guaita y punto. Yo soy hombre de pocas palabras”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Els denunciants exposen a la querella que des de l’estiu del 2019 van informar de forma reiterada en persona, per correu electrònic i per missatge que els agents que feien patrulla marítima no disposaven de la formació imprescindible per aquesta feina i que les dues embarcacions que tenia aleshores la Urbana, la Talaia i especialment la Guaita, tenien mancances de seguretat. Aquesta última embarcació, que van haver de fer servir aquell dia, de poc més de sis metres d’eslora, va representar un perill ja que, segons la querella, amb les envestides dels activistes de Greenpeace i els salts i viratges constants, es va omplir ràpidament d’aigua i el terra es va convertir en una pista de patinatge. Però el més greu és que tenia instal·lada una estructura metàl·lica amb un tendal, que es va ser en una arma pels agents, ja que la majoria de cops se’ls van fer contra aquestes barres. La GUB havia reformat aquesta barca i hi havia instal·lat aquesta estructura sense comunicar-ho a Capitania Marítima, segons consta en un document oficial aportat a la querella.

L’escrit, que es va presentar dilluns al deganat de la Ciutat de la Justícia, té 61 pàgines i adjunta també diversos àudios de les comunicacions que el matí de l’accident van fer els dos guàrdia urbans. Els policies detallen que treballaven al grup de platges amb una titulació pagada de la seva pròpia butxaca i que portaven tres estius reclamant mesures de prevenció de riscos laborals i formació. Expliquen que consultaven vídeos de Youtube per saber com havien d’actuar en cas de mal temps per exemple, suplint així, diuen, la manca de formació.

Els querellants adjunten un correu electrònic que el 25 de juny de 2019 van enviar al que aleshores era el cap del grup de platges on li reclamaven “la necessitat urgent d’adquirir material de treball així com dotar les embarcacions d’algun tipus de material antilliscant a la coberta”. Altres policies també van reclamar cascos de protecció, armilles, ràdio UHF. Diuen que no es va prendre cap mesura. L’estiu del 2020, van dirigir-se directament al cap del cos, Pedro Velázquez, i va demanar que li fessin arribar un correu on exposessin les mancances. Els policies li van proposar pagar la formació per avançat i que després la Urbana ho compensés. Velázquez va respondre per correu: “La verdad es que es un tema que se me escapa. Normalmente, se hace un informe de necesidad de formación específica y a partir de ahí, desde la gerencia se autoriza la formación. Que yo sepa no se ha hecho nunca reintegro de un pago de factura ya pagada por el alumno. Lo miro. Un abrazo”.

Els denunciants diuen que el cap del cos “va declinar deliberadament l’opció de revertir la situació denunciada per a l’adequació de les demanades mesures de seguretat”.

Ressalten que l’estiu del 2020 es va acabar i ni la Urbana, ni l’Ajuntament no va aplicar cap de les demandes que havien fet per prevenir riscos laborals a bord de les embarcacions.

La querella remarca també que el 5 d’octubre de 2021, quatre mesos després de l’accident, van rebre un correu amb l’informe d’investigació elaborat per la tècnica de prevenció de riscos laborals, Eva S. Explicava detalladament que “el disseny de l’embarcació obliga a governar-la dempeus i no disposa d’elements de subjecció i retenció per a la tripulació que permetin fer funcions policials navegant a una velocitat elevada i fent maniobres evasives”. També remarca que “hi ha una barra metàl·lica per col·locar un tendal que pot produir lesions per cops en cas d’anar a una velocitat elevada i sense subjectar o rebre un abordatge”. Els denunciants afegeixen que dos anys abans, la mateixa tècnica havia reconegut en un informe de riscos laborals que “la caiguda d’objectes o cops contra objectes dins de l’embarcació podia suposar un risc molt greu o mortal”.

L’informe oficial sobre l’accident del juny del 2021 proposa mesures correctores com adequar l’embarcació Guaita per poder fer aquesta feina sense riscos i reforçar la capacitació dels agents. Els denunciants asseguren que no s’ha posat en marxa cap d’aquestes indicacions i per això han demanat com a mesura cautelar que s’immobilitzin les embarcacions que participaran al dispositiu de seguretat de la Copa Amèrica, que s’inaugura a finals d’agost.

El que va passar el 18 de juny de 2021 semblava una crònica d’un incident anunciat. Justament, quinze dies abans, SER Catalunya es va fer ressò de les demandes dels agents per tenir formació i embarcacions segures. El 3 de juny, aquest mitjà ja va publicar que les dues naus de la GUB estaven paralitzades perquè no comptaven amb l’autorització corresponent de Capitania Marítima i en aquella informació un responsable sindical de CSIF ja reclamava millores laborals de prevenció pels agents dedicats a una feina tan especialitzada com navegar pel mar, fer salvaments o sancionar infraccions a l’aigua.

Els agents aporten més dades a la querella per entendre el conjunt de mancances que denuncien. Relaten que el 31 de maig de 2021, els comandaments van fer patrullar l’embarcació Talaia perquè se celebrava la roda de premsa de presentació de la temporada i hi anaven Albert Batlle, Pedro Velázquez i  els mitjans de comunicació. Després la van fer tornar al port base perquè no podia navegar ja que no tenia els permisos administratius de Capitania Marítima necessaris. “Una vegada més l’estètica prima davant la legalitat i la seguretat material dels treballadors”, diu la denúncia, que està pendent de ser admesa a tràmit.

I afegeixen un àudio d’una reunió amb el capità marítim de Barcelona, que van enregistrar, i on se’l sent explicar que el servei marítim de la Urbana és un “parche” o que quan se’n va començar a parlar fa anys ell ja va dir “que no era la forma de crear” aquest grup i que “la formació havia de ser semblant a la dels mossos...”

Els policies també expliquen que l’Ajuntament no els ha donat cap mena de suport i que només ha respost amb silencis a les seves demandes. Un dels policies fins i tot va escriure una carta de súplica a l’alcalde Jaume Collboni que tampoc ha rebut cap resposta.

Diuen que la deixadesa és tal que ningú s’ha preocupat de recollir la placa de policia o la vestimenta oficial que ja no faran servir més degut a la seva incapacitació laboral. De fet, ja estan formalment jubilats de la GUB.

L’escrit reclama també que la dona d’un dels agents sigui declarada víctima ja que ha patit seqüeles per culpa de l’estat psiquiàtric del seu marit. Relata que ha patit un infart coclear i que ha perdut el 100% d’audició d’una de les oïdes. El seu marit disposava d’una segona arma, a banda de la reglamentària, i la dona va haver de demanar a un mosso, amic seu, que li retirés per por a què l’home es volgués fer mal o que hi hagués un lamentable accident a casa amb el seu fill.